Reformes i Crisis a Espanya (1902-1912): Maura i Canalejas

Antoni Maura: La 'Revolució des de Dalt' del Partit Conservador

Antoni Maura, líder del Partit Conservador, va impulsar el que va anomenar la "revolució des de dalt". Defensava la necessitat de reformar el sistema polític des del govern per impedir una revolta popular. Buscava el suport de les "masses neutres", una nova base social amb la qual pretenia configurar un Estat fort, capaç de governar d'una manera eficaç, eliminar el caciquisme i impedir que les classes populars adquirissin un protagonisme excessiu.

Principals Reformes (1907-1909)

• Llei Electoral (1907): Tot i no aconseguir aniquilar la corrupció, va fer més difícil el frau electoral.
• Projecte de Reforma de l'Administració Local: Incloïa acords amb la Lliga Regionalista per dotar de més autonomia els ajuntaments i les diputacions.
• Lleis Socials:
  • Llei del descans dominical.
  • Creació de l'Instituto Nacional de Previsión (assegurances obreres).
• Llei de Colonització Interior: Per estimular l'agricultura.

El govern conservador de Maura va caure finalment a conseqüència de la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) i la campanya de desprestigi posterior.

El Partit Liberal de José Canalejas (1910-1912)

José Canalejas, del Partit Liberal, va continuar amb una línia reformista.

Principals Mesures

• Separació de l'Església i l'Estat: Promulgació de la "Llei del Candau" (1910), que limitava l'establiment a Espanya de nous ordes religiosos.
• Política Social:
  • Es va substituir l'impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes urbanes (la qual cosa va provocar la protesta de les classes benestants).
  • Es va aprovar normativa sobre el treball de les dones.
• Llei de Lleves (1912): Va establir l'obligatorietat del servei militar en temps de guerra i va suprimir parcialment la redempció en metàl·lic, fent-lo obligatori per a tots sense distincions en cas de guerra.
• Llei de Mancomunitats (1912): Permetia la unió de diputacions provincials per gestionar alguns serveis públics. Aquesta llei va ser clau per a la posterior creació de la Mancomunitat de Catalunya.

L'assassinat de Canalejas el 1912 va truncar el seu projecte reformista.

La Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat era una associació de municipis o províncies per a una finalitat comuna o per atendre serveis i problemes de manera conjunta. Catalunya necessitava un programa de millora d'infraestructures, modernització del sistema educatiu i foment de la llengua i la cultura catalanes.

Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona i posteriorment primer president de la Mancomunitat, en fou un gran impulsor. Sota el seu lideratge es va crear l'Institut d'Estudis Catalans (1907). Es pretenia un òrgan de govern per a Catalunya format per la unió de les quatre diputacions catalanes. Tot i les confrontacions polítiques a Madrid i l'assassinat de Canalejas (que havia promès la llei), finalment es va aprovar la Llei de Mancomunitats, permetent la seva constitució el 1914, encara que amb competències estrictament administratives i sense poder polític propi.

La Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista, liderada inicialment per figures com Enric Prat de la Riba, reclamava el dret d'autonomia política per a Catalunya. Tanmateix, també defensava la necessitat d'intervenir activament en la política espanyola per tal de modernitzar i descentralitzar l'Estat. Francesc Cambó va esdevenir el seu principal representant i portaveu a Madrid.

El Tancament de Caixes (1899)

El Tancament de Caixes va ser una protesta dels comerciants i industrials de Barcelona que, davant les noves càrregues fiscals imposades pel govern de Francisco Silvela després de la crisi del 98, es van negar a pagar la contribució trimestral. Aquest fet va evidenciar el descontentament de la burgesia catalana amb el govern central.

L'Anarcosindicalisme i la CNT

L'anarcosindicalisme és un corrent sindical que propugna una federació d'associacions de treballadors de caire polític i reivindicatiu, favorable a l'acció directa i a la lluita revolucionària per transformar la societat. A Espanya, va tenir una forta implantació, especialment a Catalunya. El 1910 es va fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT), amb la intenció d'unificar el moviment obrer anarquista i expandir la seva influència.

La Crisi de Solidaritat Catalana

Solidaritat Catalana (1906-1909) va ser una important coalició electoral de partits catalanistes. La seva crisi i posterior dissolució van ser causades per diverses discrepàncies internes:

• Estratègia política i administració local: La Lliga Regionalista, sector dominant, era partidària de negociar amb el govern de Madrid per aconseguir passos cap a la descentralització i l'autonomia, mentre que els sectors d'esquerra (republicans, per exemple) desconfiaven d'aquesta via i la consideraven poc democràtica o insuficient.
• Projecte educatiu i cultural: Van sorgir desacords sobre la política educativa i cultural a impulsar per a Catalunya. La Lliga, més conservadora, va xocar amb les propostes de sectors més progressistes en temes com la cooficialitat del català en tots els àmbits, la coeducació i la neutralitat religiosa a les escoles.
• La Setmana Tràgica (1909): La postura de la Lliga Regionalista, que va donar suport a la dura repressió governamental després dels fets de la Setmana Tràgica, va provocar una ruptura definitiva amb els partits republicans i d'esquerra de la coalició, que van condemnar la brutalitat de la resposta estatal.

Expressions en Anglès i Traduccions al Català

Phrasal Verbs amb "Put"

• put up with it: suportar, tolerar.
• put it out: apagar (un foc, una cigarreta).
• put forward: proposar, presentar (una idea, un pla).
• put it off: ajornar, posposar.
• put me down: humiliar, menystenir; (també) apuntar (informació).
• put up: allotjar (algú); construir, erigir; apujar (preus).

Expressions amb "Go"

• have a go: intentar-ho, provar.
• on the go: estar molt ocupat, en moviment; sobre la marxa.
• go broke: fer fallida, arruïnar-se.
• go mad: tornar-se boig.
• go bald: quedar-se calb.
• go from bad to worse: anar de mal en pitjor.

Expressions amb "Thing"

• the next best thing: la segona millor opció, el més semblant.
• the real thing: l'autèntic, el de veritat.
• no such thing: no existeix tal cosa; ni parlar-ne.
• make a big thing (out) of/about: fer-ne un gra massa, donar molta importància a alguna cosa.
• have a thing about: tenir una mania o obsessió per alguna cosa/algú.
• just the thing (for): just el que cal, ideal per a.