Reformes i Crisi Política durant la República Espanyola

La Constitució de 1931 i el Primer Bienni (1931-1933)

La Constitució de 1931

Les noves Corts van ratificar el govern i van nomenar Niceto Alcalá Zamora president de la República.

La Constitució de 1931 presentava les següents característiques principals:

• L’Estat es configura de manera integral, però accepta governs autònoms.
• El poder legislatiu resideix en les Corts, constituïdes per una sola cambra. L'executiu recau en el govern i el president de la República, i el judicial en jutges independents.
• Àmplia declaració de drets i llibertats: igualtat davant la llei, dret a l’educació, etc.

Va ser aprovada per una majoria àmplia, però amb fortes discrepàncies de la dreta davant les qüestions religioses i autonòmiques. L’aprovació dels articles religiosos va provocar la dimissió d'alguns membres del govern.

Reformes del Bienni Progressista (1931-1933)

La Qüestió Religiosa

La República va voler limitar el poder de l’Església i secularitzar la societat espanyola. La Constitució va establir la no confessionalitat de l’Estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de culte i clero. Es va permetre el divorci i el matrimoni civil, i es van secularitzar els cementiris.

Es va prohibir la dedicació a l’ensenyament a les ordres religioses. La Llei de Congregacions va limitar la possessió de béns de les ordres i va preveure la seva dissolució en cas de perill per a l’Estat. La Companyia de Jesús va ser dissolta i els seus béns, nacionalitzats.

La Modernització de l’Exèrcit

Manuel Azaña volia construir un exèrcit professional i democràtic, acabant amb la macrocefàlia i garantint la subordinació de l’exèrcit al poder civil.

Amb la Llei de Retir, es demanava als militars l’adhesió a la República o el retir amb el sou íntegre. Es van prendre les següents mesures:

• Eliminació del grau de Capità General.
• Tancament de l’Acadèmia de Saragossa.
• Reducció del nombre d’unitats.
• Supressió dels tribunals d’honor i la premsa exclusiva de l’exèrcit.

Es va crear la Guàrdia d’Assalt.

La Reforma Agrària

L’objectiu era posar fi al predomini del latifundi i millorar les condicions de vida dels jornalers. Els primers decrets van afavorir els arrendataris i van estendre la legislació laboral republicana al camp.

La Llei de Reforma Agrària buscava principalment la modernització de l’agricultura. Permetia l’expropiació:

• Sense indemnització: terres d’una part de la noblesa.
• Amb indemnització: terres cultivades deficientment, arrendades sistemàticament o les que podent ser regades no ho eren.

L’IRA (Institut de Reforma Agrària) comptava amb un pressupost anual per a indemnitzacions reduït, i només 12.000 famílies van ser assentades. Aquesta lentitud va incrementar la tensió al camp. Els grans propietaris van formar un bloc conservador i antirepublicà, i els camperols, decebuts, es van orientar cap a posicions revolucionàries.

La Reforma de l’Estat Centralista i les Autonomies

Francesc Macià havia proclamat la República Catalana. La negociació amb el govern central va permetre retirar aquesta declaració a canvi de formar un govern provisional que va elaborar un Estatut d’Autonomia. Aquest va ser aprovat en referèndum i a les Corts espanyoles, malgrat l’oposició virulenta de la dreta i d’alguns republicans.

Al País Basc, nacionalistes i carlins van acordar l’Estatut d’Estella, que va ser rebutjat per republicans i socialistes per ser massa confessional i poc democràtic.

Educació i Cultura

L’ensenyament era prioritari per al govern, amb l’objectiu de crear una educació laica i universal. Per millorar el nivell cultural, es van impulsar iniciatives amb el suport d’intel·lectuals i artistes (com les Missions Pedagògiques).

Les Reformes Laborals

Largo Caballero va millorar les condicions laborals amb la Llei de Contractes de Treball, que regulava la negociació col·lectiva, i la Llei de Jurats Mixtos. Es va establir la setmana de 40 hores i es van augmentar els salaris.

Crisi i Desgast del Bienni Progressista

1. Conjuntura Econòmica Desfavorable

   La política reformista implicava més despesa pública. La Crisi de 1929 agreujava els problemes tradicionals de l’economia. La política laboral de Largo Caballero millorava els salaris i la demanda, però no anava acompanyada d’una millora de la productivitat. Els beneficis empresarials van baixar, la desconfiança va créixer i la inversió es va enfonsar.

2. Conflictivitat Social

   La població més desafavorida esperava molt de la República, però les reformes eren lentes. Això va produir una radicalització creixent, especialment a la CNT i la FTT. Els anarquistes van iniciar una campanya de «gimnàstica revolucionària».

3. Organització de la Dreta

   El centre-dreta es va organitzar. Alejandro Lerroux va culminar l’evolució del Partit Radical, sumant grups de propietaris agrícoles, empresaris i comerciants que no s’oposaven a la República, però sí al seu caràcter d’esquerres. Els catòlics i els agraris es van unir en el seu rebuig a les lleis religioses, la reforma agrària i l’Estatut, configurant la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) de Gil Robles.

4. El Cop de Sanjurjo i la UME

   En aquest context, es va produir el cop d’estat de Sanjurjo (1932) per forçar el viratge de la República cap a la dreta. El 1933 es va formar la UME (Unión Militar Española).

El Bienni Conservador (1933-1936)

La Paralització de les Reformes

Les eleccions de 1933 van donar la victòria a les candidatures de la dreta. Per governar, Lerroux va comptar amb el suport de la CEDA.

El govern de Lerroux va paralitzar el projecte reformista anterior:

• Es va frenar la reforma agrària.
• Es va enfrontar amb la Generalitat per la Llei de Contractes de Conreu.
• Es va paralitzar la discussió d’un estatut per al País Basc.
• Es va amnistiar els colpistes del 1932 i es va aprovar un pressupost de culte i clero.

Aquesta política antireformista va radicalitzar el PSOE. El sector de Largo Caballero va decidir deixar de col·laborar amb els republicans.

La Revolució d’Octubre de 1934

L’entrada de la CEDA al govern el 1934 va ser interpretada per l’esquerra com un preludi del feixisme. Això va provocar la Revolució d’Astúries, iniciada amb l’acord de socialistes, anarquistes i comunistes. El govern va recórrer a Franco i a l’Exèrcit d’Àfrica per sufocar-la. A Barcelona, la revolta de la Generalitat va ser sotmesa pel general Batet. La repressió a Astúries va ser brutal.

Conseqüències i Final del Bienni

La revolució va incrementar la influència de la CEDA. Es va suspendre l’Estatut català i es va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu. Es van tornar les propietats als jesuïtes i Gil Robles va ser nomenat nou ministre de Defensa, amb Franco com a Cap de l’Estat Major.

La corrupció va deteriorar la imatge del Partit Radical, forçant la convocatòria d’eleccions el febrer de 1936, abans que Gil Robles pogués ser nomenat president.