Reformes i Conflictes a la Segona República i la Guerra Civil

La Constitució de la Segona República Espanyola

1. Anàlisi de la Constitució de 1931

a. Es tracta d'una font primària, contemporània als fets, de tipologia textual i de caràcter polític. És la Constitució de la Segona República Espanyola, promulgada el 1931.

b. Se situa dins del període de la Segona República (1931-1936), en els seus inicis.

c. La Constitució de 1931 definia Espanya com un estat integral, on es pretenia evitar les desigualtats entre classes socials. La sobirania era nacional, és a dir, el poder requeia sobre el poble. A més, es va crear una bandera que representava la Segona República. Segons l'article 3, la República no era un estat confessional, ja que no s'adheria a cap religió.

La Guerra Civil: L'Aixecament Militar

1. Anàlisi del mapa de l'aixecament militar

a. La font és un mapa que representa les ciutats i províncies on va triomfar la revolta militar que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola.

b. Se situa dins del període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), concretament a l'inici d'aquest període, entre els dies 17 i 20 de juliol de 1936.

c. La revolta va triomfar a Sevilla, Saragossa i Valladolid, mentre que va fracassar a Madrid, Barcelona i València.

Les Reformes del Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Durant el bienni d'esquerres, el govern d'Azaña va impulsar una política de reformes basada en una aliança entre la burgesia republicana d'esquerres i l'obrerisme socialista.

• Reforma Agrària: Aquest era el projecte més important. L'objectiu era redistribuir la propietat agrícola per crear una classe mitjana rural amb propietaris de les seves explotacions. Es permetia expropiar sense indemnització les terres d'una part de la noblesa, mentre que les terres mal conreades o sense regar es podien expropiar indemnitzant els propietaris. A finals de 1933, només s'havien expropiat unes 24.000 hectàrees i s'havien establert poc més de 4.000 pagesos, generant frustració entre la pagesia, que esperava un repartiment més ampli de terres i una millora de les seves condicions de vida. Aquesta llei va tenir l'oposició radical dels grans propietaris agrícoles.
• Reforma Religiosa: Es va buscar limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. La Constitució va establir la no-confessionalitat de l'Estat, la llibertat de culte i la supressió del pressupost del culte i clero. També es va permetre el divorci i el matrimoni civil. El govern republicà va prohibir als ordes religiosos dedicar-se a l'ensenyament i va limitar la seva possessió de béns amb la Llei de Congregacions, destacant els enfrontaments amb els jesuïtes. Aquestes polítiques laïcistes van generar fortes polèmiques en un país majoritàriament catòlic, allunyant una part de la dreta de la República.
• Reforma Militar: Es pretenia assegurar l'obediència al poder civil i modernitzar l'estructura i organització de l'exèrcit. Es va proclamar la Llei de Retir de l'Oficialitat el 1931, que permetia als oficials en servei retirar-se voluntàriament amb condicions favorables. Aquesta llei buscava professionalitzar l'exèrcit i evitar la seva implicació en la política. També es va reduir el nombre d'unitats i oficials, i es va tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa. Aquestes reformes van ser rebudes negativament per alguns sectors, sobretot pels africanistes, que les van veure com una amenaça a la tradició militar i al poder de l'exèrcit. Quinze mesos després d'haver-se proclamat la República, alguns militars, amb el general Sanjurjo al capdavant, van protagonitzar el primer cop d'Estat contra la República. La revolta va fracassar i el Govern va controlar amb facilitat la situació, però va deixar clar que la lleialtat de l'exèrcit no era segura.

Fases de la Guerra Civil (1936-1939)

A finals de 1936, la República encara mantenia les ciutats industrials. La guerra va tenir diferents episodis:

• Avanç cap a Madrid (novembre 1936): L'estratègia dels sublevats era avançar des del sud cap a Madrid i prendre la capital. Van fracassar i van canviar de front.
• Batalla del Nord (abril-octubre 1937): L'aviació alemanya va produir el bombardeig de Guernica i l'exèrcit franquista va ocupar Bilbao i altres zones del nord d'Espanya.
• Batalla de l'Ebre (juliol-novembre 1938): El 1938, les forces rebels van avançar des d'Aragó fins a arribar al Mediterrani prop de Castelló, deixant Catalunya aïllada. El govern republicà va intentar detenir-los concentrant-se a la Batalla de l'Ebre, però van haver de retirar-se després de durs combats.
• Final de la guerra (febrer-abril 1939): Després de l'ocupació de Catalunya, només resistien Madrid i la zona centre. Un cop l'Estat va crear una junta a Madrid, es va intentar negociar amb Franco. La guerra va acabar l'1 d'abril.

L'Aixecament Militar i el Bàndol Franquista

La causa que va desencadenar la guerra va ser el cop d'estat d'uns militars contra el govern legítim del Front Popular. El conflicte entre els partidaris de les reformes i els seus opositors va esclatar el 1936, originant una Guerra Civil que va durar tres anys i va finalitzar amb l'establiment d'una dictadura militar.

El bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola disposava d'un territori més petit i una població menor com a suport. L'exèrcit estava identificat amb l'aixecament i no estava dividit internament, tothom estava sota les ordres de Franco, qui tenia un suport incondicional per part de Hitler i Mussolini. A més, rebia suport financer de multimilionaris i tenia una situació econòmica més estable que garantia l'establiment del mercat.