La Reforma Protestant: Luter, Calví i la Contrareforma

Reforma Luterana: Origen i Principis

El 1515, el papa Lleó X va concedir indulgències a qui donés diners per pagar la construcció de la basílica de Sant Pere que s'estava edificant. El monjo alemany Martí Luter va respondre a la publicació de les indulgències amb les seves 95 tesis, on criticava durament el Papa. Aquest li va ordenar que reconegués públicament que s'havia equivocat, però Luter no ho va fer i va ser excomunicat. Luter va començar a difondre les seves idees i va negar l'autoritat del Papa.

Aquest va ser l'origen del luteranisme, els principis bàsics del qual són:

• Les persones se salven per la seva fe, i no pas per les obres que facin.
• Els creients es relacionen directament amb Déu per l'oració, sense necessitat que els sacerdots exerceixin d'intermediaris.
• L'única font de veritat són els textos sagrats (la Bíblia).
• Cada persona pot interpretar la Bíblia, sense que hagi d'acceptar la interpretació de l'Església.
• Dels set sagraments, només dos són veritables: el baptisme i l'eucaristia.
• El culte a la Verge i als sants s'ha de prohibir.

Els seguidors de Luter, anomenats protestants, van quedar exclosos de l'Església Catòlica.

Expansió de la Reforma Protestant

La Reforma es va estendre ràpidament per Alemanya, on els nobles alemanys van veure la possibilitat d'apropiar-se les terres de l'Església catòlica i d'oposar-se a l'emperador Carles V, que donava suport al Papa.

Per tot Europa van sorgir nous moviments de reforma religiosa.

• Un dels més destacats va ser el calvinisme, predicat per Joan Calví. Aquesta doctrina es basava en la predestinació: la idea que les persones estaven condemnades o salvades des del naixement, sense que les seves obres fossin determinants.
• Un cas especial va ser el d'Anglaterra. El rei anglès Enric VIII volia divorciar-se de la seva dona, Caterina d'Aragó, i casar-se amb Anna Bolena. Però el Papa no li va concedir el divorci. El 1534, Enric VIII va crear la seva pròpia Església, l'Església anglicana, al capdavant de la qual se situava el rei mateix.

La Contrareforma Catòlica

La Contrareforma va ser un moviment reformador de la mateixa Església catòlica que va sorgir amb l'objectiu de frenar el luteranisme i millorar el funcionament de l'Església. El 1545 es va reunir el Concili de Trento, on es van prendre aquestes resolucions:

• Confirmar la doctrina elaborada per l'Església al llarg dels segles.
• Fundar seminaris per a la formació dels sacerdots.
• Crear nous mitjans per estendre la doctrina catòlica entre la societat.

Els principals mitjans van ser el catecisme i les noves escoles.

Conseqüències de la Reforma Religiosa

Després de la Reforma, Europa es va dividir en dos blocs religiosos: els protestants i els catòlics. Aquesta divisió religiosa va originar les guerres de religió.

La intolerància es va generalitzar a tot Europa. En els països catòlics es va perseguir els protestants, i en els països protestants, els catòlics. Es van prohibir llibres i qualsevol activitat científica que contradigués el dogma religiós. Als territoris de la monarquia hispànica, la intolerància religiosa es va disparar. La Inquisició va perseguir amb duresa qualsevol que s'apartés del dogma catòlic.