La Reforma Protestant, la Contrareforma i el Renaixement: Conceptes Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,65 KB

La Reforma Protestant i la Contrareforma

La Reforma Luterana: Origen i Principis

El 1515, el papa Lleó X va concedir indulgències a qui donés diners per pagar la construcció de la basílica de Sant Pere. El monjo alemany Martí Luter va respondre a la publicació de les indulgències amb les seves 95 tesis, en què criticava el papa durament. Aquest li va ordenar que reconegués públicament el seu error, però Luter s'hi va negar i va ser excomunicat.

Des d'aquell moment, Luter va començar a difondre les seves idees. Aquest va ser l'origen del luteranisme, els principis bàsics del qual són:

  • Les persones se salven per la seva fe, i no pas per les obres que facin.
  • Els creients es relacionen directament amb Déu per l'oració, sense necessitat que els sacerdots exerceixin d'intermediaris.
  • L'única font de veritat són els textos sagrats (la Bíblia).
  • Cada persona pot interpretar la Bíblia, sense haver d'acceptar la interpretació de l'Església.
  • Dels set sagraments, només dos són veritables: el baptisme i l'eucaristia.
  • El culte a la Verge i als sants s'ha de prohibir.
  • Luter va negar l'autoritat del papa.

L'Expansió de la Reforma i el Calvinisme

El luteranisme es va estendre ràpidament per Alemanya. Els nobles alemanys van veure la possibilitat d'apropiar-se les terres de l'Església catòlica i d'oposar-se a l'emperador Carles V, que donava suport al papa.

A més, per tot Europa van sorgir nous moviments de reforma religiosa. Un dels més influents va ser el calvinisme, predicat per Joan Calví. La seva doctrina es basava en la predestinació.

La Contrareforma Catòlica: El Concili de Trento

La Contrareforma va ser un moviment reformador en el si de la mateixa Església catòlica. Va sorgir amb l'objectiu de frenar la Reforma protestant i millorar el funcionament intern de l'Església.

El 1545 es va reunir el Concili de Trento, on es van prendre les resolucions següents:

  • Confirmar la doctrina elaborada per l'Església al llarg dels segles.
  • Fundar seminaris per a la formació dels sacerdots.
  • Crear nous mitjans per estendre la doctrina catòlica entre la societat (els principals van ser el catecisme i les noves escoles).

Conseqüències de la Reforma a Europa

Després de la Reforma, Europa es va dividir en dos blocs religiosos: els protestants i els catòlics. Aquesta divisió religiosa aviat va originar les guerres de religió.

Als territoris de la monarquia hispànica, la intolerància religiosa es va disparar. La Inquisició va perseguir amb duresa qualsevol que s'apartés del dogma catòlic.

El Renaixement: Cultura, Art i Humanisme

Què és el Renaixement? Definició i Abast

El Renaixement és la recreació del món antic i clàssic (dels grecs i romans). Es tracta d’un moviment cultural molt complex que abasta des de la filosofia fins a la literatura, passant per l’arquitectura, l’escultura i la pintura.

Durant aquest període:

  • Sorgeix la figura de l'humanista.
  • Es desenvolupa l'interès per l'estudi de les llengües de Grècia i Roma.

Origen i Etapes del Renaixement (Quattrocento i Cinquecento)

La seva aparició fou a Itàlia, al segle XV. A partir del segle XVI, es va estendre per tota Europa.

Hi distingim dues etapes principals:

  • El Quattrocento (segle XV)
  • El Cinquecento (segle XVI)

Característiques Clau del Renaixement

  • Inspiració en l’antiguitat clàssica.
  • Assoliment de la perspectiva.
  • Antropocentrisme (enfront del Teocentrisme medieval).
  • Representació de la natura idealitzada, bella i harmoniosa.
  • Aparició de temàtica no religiosa en tots els camps artístics.

El Quattrocento (Segle XV)

  • Significa els “quatre-cents”.
  • Seu: Florència.
  • Artistes destacats: Brunelleschi, Ghiberti, Botticelli, Masaccio i Donatello.

El Cinquecento (Segle XVI)

  • Significa els “cinc-cents”.
  • Seu principal: Roma (també amb importància a Venècia).
  • Artistes destacats: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael i Tiziano.

Entradas relacionadas: