Reforma Protestant i Contrareforma Catòlica: Causes i Fets

La Reforma Religiosa

Causes de la Reforma

Al final de l’Edat Mitjana hi havia un cert malestar en àmplies capes de la societat pel rumb que havia pres l’Església.

Motius del descontentament:

• Luxe exagerat de la jerarquia eclesiàstica.
• Escassa cultura i relaxació dels costums del clergat.
• Compravenda de càrrecs eclesiàstics per obtenir beneficis econòmics.
• Venda de butlles i d’indulgències com a mitjà per obtenir el perdó dels pecats.

Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam, van criticar la generalització de totes aquestes pràctiques abusives i van defensar una religiositat més íntima basada en la lectura de la Bíblia.

Però l’enfrontament definitiu que va portar a la divisió de l’Església va esclatar l’any 1515 arran de l’ordre del papa Lleó X de posar a la venda noves indulgències per sufragar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà.

La Ruptura de Martí Luter

Martí Luter, un monjo agustí alemany, va iniciar les seves crítiques sobre la situació de l’Església l’any 1517 amb la publicació de Les 95 Tesis a la porta de l’església de Wittenberg.

Luter hi negava el valor de les indulgències i el poder de l’Església per concedir-les, i proposava una nova espiritualitat religiosa.

Luter va rebre el suport dels prínceps i dels nobles alemanys, desitjosos d'apropiar-se dels béns de l'Església i de reforçar la seva autoritat davant l'emperador Carles V i el Papa.

La reforma luterana es fonamenta en tres principis bàsics:

• La salvació per la fe (la voluntat de Déu preval sobre els actes).
• El sacerdoci universal (cada creient és el seu propi sacerdot).
• L’autoritat de la Bíblia (cada creient interpreta lliurement la Bíblia, sense la necessitat de la interpretació oficial de l'Església).

La doctrina de Luter o luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa.

El Protestantisme a Europa

Gairebé contemporàniament al luteranisme, van sorgir noves doctrines reformistes a Europa:

• Calvinisme: Propagat pel francès Joan Calví des de Ginebra (Suïssa). Tenia un caràcter més radical que el luteranisme i defensava la doctrina de la predestinació, segons la qual només algunes persones estan predestinades per Déu a assolir la salvació, mentre que les altres estan condemnades. El calvinisme es va estendre per Suïssa, França (hugonots) i Anglaterra (puritans).
• Anglicanisme: Creat a Anglaterra pel rei Enric VIII quan el papa Climent VII es va negar a concedir-li l’anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d’Aragó. Mitjançant l’Acta de Supremacia (1534), el monarca es va separar de Roma i es va autoproclamar cap suprem de l’Església d’Anglaterra. La jerarquia eclesiàstica va quedar sotmesa a l’Estat, però s’hi van mantenir molts dels dogmes catòlics i s’hi va conservar el culte solemne.

La Contrareforma Catòlica

La ràpida difusió de la Reforma protestant per Europa va convèncer les autoritats religioses de la necessitat urgent de frenar-ne l’expansió. Per aconseguir-ho, l'Església Catòlica va proposar una doble via: la persecució dels protestants i la reforma interna de la mateixa Església.

La Lluita contra els Protestants

Per perseguir els qui es desviaven dels dogmes de l’Església, l’any 1542 el papa va restablir la Inquisició, especialment activa a Itàlia i a Espanya. La Inquisició era un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges.

També es va crear la Congregació de l’Índex, una organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista dels llibres contraris a la doctrina catòlica, la lectura dels quals estava prohibida als creients.

Els sospitosos d’heretgia eren sotmesos a un judici anomenat acte de fe. En aquesta cerimònia pública, havien d’abjurar solemnement de les seves creences; si no ho feien, eren condemnats, en alguns casos fins i tot a la foguera.

El Concili de Trento

Paral·lelament a la persecució del protestantisme, la jerarquia eclesiàstica va impulsar un moviment de renovació interna a l’Església, conegut com a Contrareforma. El seu objectiu principal era corregir els errors propis i defensar els dogmes de la fe catòlica.

La Contrareforma es va concretar principalment en el Concili de Trento (1545-1563), on es van reunir les altes jerarquies de l'Església.

El concili va confirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica. Va proclamar que la fe era important, però que la salvació s’havia d’aconseguir també mitjançant les bones obres. Va reafirmar els set sagraments, el caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants. La Vulgata (la Bíblia traduïda al llatí per Sant Jeroni) es va declarar l'única interpretació vàlida de les Escriptures.

El concili també va mostrar una voluntat ferma de reformar l’administració i la disciplina eclesiàstiques. Es van adoptar les següents mesures:

• Prohibició de la venda d’indulgències.
• Creació de seminaris per garantir la formació adequada dels sacerdots.
• Obligació dels bisbes de residir a la seva diòcesi i dels sacerdots a la seva parròquia.
• Instrucció als sacerdots de mantenir el celibat.

La Difusió de la Contrareforma

Per difondre el nou esperit religiós sorgit de la Contrareforma, a mitjan segle XVI es va iniciar la reforma de molts ordes religiosos, que havien relaxat la seva disciplina. Un exemple destacat va ser la reforma de l'orde carmelita duta a terme per Santa Teresa de Jesús.

A més, es van crear nous ordes per defensar i difondre l'esperit de Trento. El més important va ser la Companyia de Jesús, fundada per Ignasi de Loiola l’any 1537.

Aquest orde religiós, caracteritzat per una disciplina rígida i una dependència directa del papa, es va convertir en l'instrument més eficaç per a la difusió de l’esperit de la Contrareforma, especialment gràcies a la seva important tasca educativa en col·legis i universitats.