Reforma Protestant, Contrareforma i Art del Renaixement

La crisi espiritual de l'Església

Cap a la fi de l'edat mitjana, existia un cert malestar en sectors molt extensos de la societat pel rumb que havia agafat l'Església. Entre els motius d'aquest desconcert cal remarcar:

• El luxe exagerat de què s'envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica.
• L'escassa cultura i la relaxació dels costums del clergat, que no era un bon exemple de comportament tenint en compte que administrava els sagraments i interpretava la Bíblia.
• La compravenda de càrrecs eclesiàstics, no pas per vocació religiosa, sinó per a treure'n benefici econòmic.
• La venda de butlles i d'indulgències, que era una manera d'enriquir l'Església amb l'excusa d'atorgar el perdó dels pecats i de facilitar l'accés al paradís.

La crítica de Martí Luter i la Reforma

El 1517, Martí Luter, un monjo alemany, va publicar a l'església de Wittenberg (Alemanya) una llista de 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica. En aquell escrit condemnava l'enriquiment de l'Església, negava el valor de les indulgències i defensava una nova religiositat fonamentada en tres principis bàsics:

• La salvació per la fe.
• L'autoritat de la Bíblia.
• El sacerdoci universal.

A més, la doctrina luterana negava la sobirania del papa, eliminava els ordes religiosos i el culte a les imatges, i reduïa el nombre de sagraments a dos: el baptisme i l'eucaristia.

El Concili de Trento i la Contrareforma

Per frenar l'expansió del protestantisme, l'Església va iniciar un procés de renovació que ha estat anomenat Contrareforma. El papa Pau III va convocar un concili a la ciutat italiana de Trento, en el qual es va procurar la correcció dels errors de l'Església. Un dels ordes que es van crear fou la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loiola el 1540.

El Tribunal de la Inquisició

Per impedir la penetració del protestantisme als països catòlics, el papa va crear, l'any 1542, la Congregació del Sant Ofici o Inquisició romana. La Inquisició sotmetia els sospitosos d'heretgia a un judici públic anomenat acte de fe. En aquesta cerimònia, el condemnat havia d'abjurar públicament de les seves creences. Si ho feien, podien tornar al si de l'Església; si no ho feien, eren condemnats, en alguns casos a la foguera. També es va fundar la Sagrada Congregació de l'Índex, que elaborava i publicava la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica, la lectura dels quals estava prohibida als creients.

Les guerres de religió

La ruptura religiosa va provocar enfrontaments i guerres entre catòlics i protestants, i la intolerància religiosa es va expandir per Europa.

L'art del Renaixement: inspiració clàssica

Els artistes del Renaixement es van inspirar en els models de l'antiguitat i van millorar les tècniques existents:

• Es van inspirar directament en els vestigis arqueològics i van adoptar els estils clàssics, tot barrejant elements grecs i romans.
• Van prendre la mitologia grecoromana com a tema per a les seves obres i van exaltar la bellesa del cos humà.
• A més, van millorar tècniques com la pintura al fresc i en van inventar de noves com la pintura a l'oli o la perspectiva.

L'arquitectura renaixentista

Els arquitectes van aspirar a crear un espai harmònic amb l'ús d'elements senzills i ordenats. Van utilitzar els elements constructius clàssics: la llinda, el fris, la columna grega, l'arc de mig punt i la cúpula romana, tant en esglésies com en palaus i altres edificis.

La pintura renaixentista

Els pintors van recrear la mitologia clàssica, les escenes religioses, els retrats psicològics i la natura idealitzada. Per a les seves obres utilitzaven les lleis de la perspectiva.

L'escultura renaixentista

Els escultors es van interessar per la representació del cos humà i per mostrar-ne els volums amb una proporcionalitat i una harmonia perfectes. Es feien escultures exemptes i relleus per ornamentar els edificis. També es van esculpir busts de personatges de l'època i, per primera vegada des de l'Antiguitat, estàtues eqüestres. Volien donar volum a les seves obres i representar emocions i sentiments.