Reforma protestant i catòlica: Luter, monestirs i croades

Luter i la reforma protestant

Martí Luter va ser un dels protagonistes dels esdeveniments polítics i religiosos del segle XVI. Va néixer a Alemanya i era professor de la Sagrada Escriptura a la Universitat de Wittenberg. El papa Lleó X va proclamar una indulgència i els beneficis els va destinar a la construcció de la basílica de Sant Pere. Això el va escandalitzar: Luter defensava que la fe i la salvació no es poden comprar amb diners.

Les 95 tesis i l'excomunió

Luter va penjar a la porta del castell de Wittenberg les seves 95 tesis. Va ser excomunicat pel papa Lleó X i, a partir d'aleshores, va començar una vida dedicada a la publicació de manifestos i escrits que van acompanyar la difusió de la Reforma.

Principis de la doctrina luterana

Ell defensava que:

1. Cada persona és l'únic intérpret de l'Escriptura (posició que dona importància a la lectura personal de la Bíblia).
2. L'única cosa que salva és la fe en Déu; les bones obres són conseqüència de la fe, no el seu mitjà principal.
3. Suprimir el culte als sants i a la Mare de Déu i les indulgències; dels sagraments, només es consideren vàlids el baptisme i l'eucaristia.
4. La jerarquia eclesiàstica no té poder absolut a l'església; la comunitat i la paraula de Déu prenen un pes decisori.

Expansió de la Reforma

La Reforma protestant va estendre's quan Enric VIII es va separar de l'Església catòlica i es va declarar cap de l'Església anglicana. Joan Calví va implantar la Reforma a Ginebra, on defensava la doctrina de la predestinació: segons aquesta idea, tots estem predestinats per Déu a ser salvats o condemnats.

La Reforma catòlica i el Concili de Trento

La Reforma catòlica —també anomenada Contrareforma— és l'etapa de renovació de l'Església catòlica entre els segles XVI i XVII. Va ser una reacció de l'Església catòlica davant la Reforma protestant. Es va dur a terme el Concili de Trento, que tenia dues finalitats principals:

1. Formar el clergat i instruir els fidels: millorar la preparació dels sacerdots i l'educació religiosa dels cristians.
2. Aclarir els continguts de la fe que el protestantisme qüestionava, reafirmant doctrines i pràctiques catòliques.

Doctrina catòlica i protestant: comparació

Salvació: Els protestants, seguint Luter, sostenien la sola fide (la fe sola) i afirmaven que l'home és incapaç de salvar-se per si mateix. El Concili de Trento va respondre que l'home es salva quan coopera amb Déu mitjançant les bones obres i els sagraments.

Església i autoritat: Els protestants deien que la funció principal de l'Església és proclamar la paraula de Déu perquè els cristians hi tinguin accés directe. Per la seva banda, els catòlics sostenien que l'Església també té autoritat per custodiar i transmetre les veritats de la fe, proclamades a través de l'Escriptura i la Tradició.

Monestirs, pelegrinatges i croades

Els monestirs van exercir una tasca important en la vida religiosa, social i cultural de l'Edat Mitjana. Es van enriquir notablement i els seus abats es van convertir en autèntics senyors feudals. Un dels primers centres monàstics a destacar va ser l'abadia de Cluny; els seus monjos van esforçar-se a restaurar els principis de la regla de sant Benet.

Pelegrinatges

El pelegrinatge és un viatge individual o col·lectiu que es fa per motius religiosos cap a un lloc sagrat. Els llocs més visitats van ser Jerusalem, Roma i Santiago de Compostel·la. Els pelegrinatges tenien una gran importància espiritual i social.

Conseqüències de les croades

Les conseqüències de les croades van ser diverses; entre elles destaquen:

1. Es van interrompre o complicar les relacions comercials amb alguns regnes cristians d'Orient.
2. Els pelegrins van tenir moltes dificultats per accedir als llocs sagrats, a causa dels conflictes i els perills del camí.