La Reforma Protestant, l'Absolutisme i la Guerra dels Trenta Anys

La Reforma Protestant i els seus Grups

Com Luter defensava la lliure interpretació de les Escriptures, es van crear diferents grups de protestants.

La Predestinació

La predestinació és la creença que el destí d'una persona (anar al cel o a l'infern) ja està determinat per Déu des del naixement, independentment de les seves accions. No obstant això, les bones accions es consideraven un signe de ser un dels "escollits".

L'Anglicanisme: Un Cisma per Amor i Poder

L'anglicanisme, una branca del protestantisme, va sorgir a Anglaterra no per qüestions purament teològiques, sinó principalment per motius polítics i personals. El rei Enric VIII d'Anglaterra estava casat amb Caterina d'Aragó (filla dels Reis Catòlics de Castella). Enric desitjava anul·lar el seu matrimoni per casar-se amb la seva amant, Anna Bolena, i assegurar un hereu masculí. El Papa Climent VII, sota la influència dels Reis Catòlics (i posteriorment de Carles V, nebot de Caterina), no va concedir l'anul·lació.

Aleshores, Enric VIII va decidir separar-se de l'autoritat papal, proclamant-se cap suprem de l'Església d'Anglaterra mitjançant l'Acta de Supremacia (1534). Així, va crear una nova religió on ell mateix exercia el control absolut sobre els afers eclesiàstics del seu regne.

Mapa Religiós d'Europa a Mitjans del Segle XVI

A mitjans del segle XVI, Europa presentava un panorama religiós fragmentat:

• Catòlics: Portugal, Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Alemanya (parts), Luxemburg, Suïssa (parts), Àustria, República Txeca (parts), Hongria (parts), Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Romania (parts), Ucraïna (parts), Polònia (parts), Bielorússia (parts), Lituània (parts), Letònia (parts), Irlanda (parts), Montenegro, Eslovènia i Països Baixos (parts).
• Anglicans: Irlanda (parts) i Regne Unit.
• Luterans: Polònia (parts), República Txeca (parts), Ucraïna (parts), Romania (parts), Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Suècia, Lituània (parts), Letònia (parts), Estònia, Rússia (parts) i Hongria (parts).
• Calvinistes: Regne Unit (parts), França (parts), Països Baixos (parts), Suïssa (parts), Alemanya (parts), República Txeca (parts), Eslovàquia, Escòcia i Polònia (parts).

La Monarquia Absoluta: Poder i Símbols

Què és la Monarquia Absoluta?

La monarquia és una forma de govern en la qual el cap d'estat és un rei o una reina, i el càrrec és generalment hereditari. La monarquia absoluta, per la seva banda, és un sistema de govern on el monarca ostenta la totalitat del poder, sense limitacions legals o constitucionals significatives.

Pilars de la Monarquia Absoluta

Per consolidar i mantenir el seu poder, la monarquia absoluta es basava en dos pilars fonamentals:

• Exèrcit permanent: Essencial tant per a l'expansió territorial (conquerir noves terres) com per al control intern (mantenir l'ordre i reprimir revoltes).
• Cos de funcionaris: Una burocràcia eficient era necessària per administrar el regne, recaptar impostos i implementar les decisions del monarca.

Com un Monarca Absolut Projectava el seu Poder

Un monarca absolut necessitava una sèrie d'elements per projectar una imatge de poder i grandesa:

• Imatge i aparença: Roba luxosa, joies i complements que simbolitzaven la seva riquesa i estatus.
• Palaus sumptuosos: Grans i luxosos palaus, construïts amb materials de la més alta qualitat, per impressionar tant als súbdits com als visitants estrangers.
• Extensos territoris: La possessió de grans extensions de terra era un signe de poder i influència.
• Actes socials i cerimonials: La participació diària en actes socials i cerimonials reforçava la seva presència i autoritat.

Per mantenir aquest estil de vida i el seu poder, el rei absolut necessitava grans quantitats de diners. Aquests s'obtenien principalment de dues fonts:

• El poble (pagesos): Mitjançant la recaptació d'impostos, gestionada pels funcionaris reials.
• La burgesia (grans comerciants): Aquesta classe social, motor del comerç, sovint concedia préstecs a la monarquia. Aquests préstecs, considerats un honor, rarament eren retornats.

Pel que fa a la noblesa, la seva funció principal era distreure el rei i buscar privilegis, ja que havien perdut gran part de la seva funció econòmica i política enfront del poder centralitzat del monarca.

Simbologia dels Retrats Absolutistes

Els retrats dels monarques absoluts eren obres d'art dissenyades per transmetre el seu poder i legitimitat. Elements clau incloïen:

• Roba i complements: Vestits luxosos i joies que simbolitzaven riquesa i estatus.
• Bastó de comandament: Representava l'autoritat i la seguretat del monarca.
• Espasa: Lligada a l'exèrcit i al poder militar. Sovint, només es mostrava parcialment, indicant la confiança del rei en la seva autoritat sense necessitat d'exhibir tota la seva força.
• Tron: Símbol de la reialesa i la legitimitat del seu govern.
• Columna: Suggeria la grandesa i l'estabilitat del seu palau i del seu regne.
• Color vermell: Sovint present en la vestimenta o el fons, simbolitzava el poder i la reialesa.
• Esglaó: La posició del monarca sobre un esglaó elevat significava la seva superioritat sobre la resta de la societat.
• Símbols dinàstics: El tron i la capa sovint incorporaven els símbols de la casa reial, com la flor de lis dels Borbons.

Conflictes i Guerres a l'Època de l'Absolutisme

El Segle XVII: Crisi i Conflictes

El segle XVII va ser un període de profundes crisis a Europa, que van desembocar en nombrosos conflictes armats. Aquestes guerres compartien dues causes principals:

• L'ambició territorial dels monarques absoluts.
• Les tensions i problemes religiosos derivats de la Reforma i la Contrareforma.

La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

La Guerra dels Trenta Anys, iniciada el 1618 i finalitzada el 1648, és considerada per molts historiadors com el primer gran conflicte bèl·lic a escala europea, amb repercussions globals. Va afectar principalment el centre d'Europa, dividint el continent de nord a sud.

Les seves causes van ser complexes:

• Causes polítiques: Malgrat compartir el nom d'"imperi" (Sacro Imperi Romanogermànic), els seus territoris eren en realitat estats independents amb interessos propis.
• Causes religioses: El desencadenant principal va ser la decisió de Ferran II de Bohèmia (futur emperador del Sacre Imperi), un fervent catòlic, d'obligar els seus súbdits bohemis a convertir-se al catolicisme. Això va provocar la revolta dels nobles bohemis, majoritàriament calvinistes i luterans, i va escalar ràpidament a un conflicte internacional amb la intervenció de diverses potències europees.

Bàndols en Conflicte

Els principals bàndols que van participar en la Guerra dels Trenta Anys van ser:

• Bàndol Catòlic: L'Imperi dels Regnes Hispànics (Monarquia Hispànica) i l'Imperi Habsburg (Àustria).
• Bàndol Protestant (majoritàriament Calvinista i Luterà): L'Imperi Francès (malgrat ser catòlic, va intervenir per raons polítiques contra els Habsburg), la Corona de Suècia, la Corona de Dinamarca i el Regne d'Anglaterra.