Reforma i Crisi dels Àustries: Carles V, Felip II i el Segle XVII Espanyol

Els Reis d'Espanya sota la Casa d'Àustria

Carles I (Carles V): Una Gran Herència

Carles I va heretar un vast territori gràcies als seus matrimonis i línies familiars:

• Per part de mare: Regne de Portugal, Navarra, Corona d'Aragó, possessions americanes i territoris italians.
• Per part de pare: Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat.

Problemes Interns de Carles I

Revolta de les Comunitats

Va tenir lloc a diverses ciutats de Castella. Va ser una protesta dels gentilhomes, artesans i comerciants contra la política econòmica. També es van produir revoltes al camp de caràcter antisenyorial.

Les Germanies

Esclataren a la Corona d'Aragó. Va ser una revolta d'artesans i pagesos que demanaven accés als càrrecs municipals i la millora dels arrendaments del camp.

Conflictes Exteriors i Guerres

Guerres contra França

Es van produir entre 1525 i 1544. Carles I va vèncer Francesc I a la Batalla de Pavia (1525).

Guerra contra els Turcs

Els turcs amenaçaven la zona del Danubi, assetjant Viena, i el Mediterrani. L'any 1535, Carles V va ocupar Tunis. El 1540, es van iniciar les guerres de religió. L'emperador va haver d'acceptar la Pau d'Augsburg, que establia la igualtat entre el catolicisme i el protestantisme, i la llibertat religiosa dels estats alemanys.

Felip II: L'Apogeu i la Contrareforma

L'Imperi espanyol estava format per diferents territoris (Portugal, Castella, Aragó, Navarra, Països Baixos, Nàpols, Milà, Franc Comtat).

Organització del Règim

Felip II va ampliar el sistema de consells amb la funció d'assessorar-lo. Va crear el Consell d'Estat, el de Guerra i el d'Hisenda, i va reestructurar els consells territorials. Va imposar la figura del corregidor, un representant reial per controlar els municipis.

La Contrareforma i la Inquisició

Felip II va imposar a la Península la Contrareforma i va lluitar contra el protestantisme. Va dictar lleis que prohibien importar llibres i anar a estudiar a l'estranger.

La Inquisició

Celebrava processos i actes de fe per jutjar els catòlics sospitosos de qualsevol desviació religiosa.

Persecució dels Moriscos

Se'ls va prohibir l'ús de la llengua, els vestits i conservar els seus costums. La Insurrecció de les Alpujarras (1567) va comportar la dispersió d'uns 80.000 moriscos cap a altres llocs.

Política Exterior de Felip II

Felip II es va enfrontar als francesos, derrotant-los a la Batalla de Sant Quintí (1557), també als turcs a la Batalla de Lepant (1571), i va gestionar la rebel·lió de Flandes.

Economia i Societat al Segle XVI

Economia del XVI

Hi havia demanda de productes agrícoles de les produccions dels regnes hispànics. La indústria artesana, especialment la tèxtil, també va tenir demanda, però la política de la monarquia va afavorir els explotadors de llana. El comerç va ser el sector amb més gran desenvolupament; els comerciants s'encarregaven de portar productes a Europa i distribuir-hi els que arribaven.

Demografia

La població urbana era escassa i poques ciutats superaven els 50.000 habitants.

Societat

La noblesa i el clergat acaparaven un altíssim percentatge de rendes i riqueses. Els no privilegiats (80% de la població) eren pagesos que havien de pagar tributs i moltes obligacions.

Felip III: El Reinat dels Valits

Felip III va renunciar a les tasques de govern, deixant-les en mans dels privats. Va tenir un regnat curt i pacífic. Va lliurar el govern al Duc de Lerma, que va aconseguir la pau. A l'interior, va destacar l'expulsió dels moriscos (1609) i els problemes agrícoles.

Felip IV: El Declivi de l'Hegemonia

Espanya es va tornar a involucrar en els conflictes europeus.

Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

El Comte Duc d'Olivares era partidari de la guerra, pretenent mantenir l'hegemonia dels Habsburg. Hi va haver victòries com la de Breda (1626), però també derrotes com la de Rocroi (1643). La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la guerra i va marcar el declivi de la monarquia hispànica.

Carles II: El Final dels Àustries

Va ser el final de la monarquia dels Habsburg. Es va caracteritzar per una crisi econòmica, la corrupció dels privats i la pèrdua de tot el pes polític d'Espanya. Va morir sense descendència, provocant un conflicte successori que va resultar en el triomf francès.

La Crisi del Segle XVII

Crisi Demogràfica

La població va passar de 8 milions d'habitants el 1600 a 7 milions entre el 1601 i el 1685.

Crisi Econòmica

• Agricultura: Afectada per la fam, la guerra, les epidèmies i la despoblació. Els impostos pujaven, i molts pagesos van haver d'abandonar la terra i anar a les ciutats.
• Ramaderia: Descens del bestiar a causa de la sequera dels pastures i la destrucció provocada per les guerres.
• Indústria i Comerç: Competència dels productes estrangers i poca capacitat de compra interna. Descens de la demanda americana, ja que ja proveïen els seus propis productes.