La Reforma i Contrareforma Religiosa al Segle XVI: Història i Impacte
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,97 KB
La Reforma Religiosa al Segle XVI
Durant el segle XVI, existia malestar en alguns sectors del món cristià per algunes pràctiques dels alts càrrecs eclesiàstics. Es criticava el luxe amb què vivien i alguns costums com la compravenda de càrrecs eclesiàstics i la venda d'indulgències. Alguns humanistes proposaven que les pràctiques religioses fossin més austeres i íntimes.
Martí Luter i la Ruptura amb Roma
Martí Luter era un sacerdot alemany que, després de visitar el Vaticà a començaments del segle XVI, va quedar indignat pel luxe en què vivien el Papa i els alts càrrecs de l'Església. Martí Luter proposà una nova manera de viure la religió basada en l'austeritat. Va defensar que cadascú és el seu propi sacerdot. Una idea bàsica de la doctrina luterana és que l'home s'ha de salvar per la fe i no per les bones obres. Martí Luter va tenir el suport d'alguns nobles i prínceps alemanys, que hi van veure l'oportunitat de prendre poder i terres a l'Església.
L'Expansió del Protestantisme a Europa
El luteranisme es va difondre pel nord d'Europa. Espanya es va quedar al marge i va seguir sent catòlica. Al mateix temps, van sorgir altres moviments que també pretenien reformar la religió catòlica. Els dos moviments més importants són:
El Calvinisme: Joan Calví i la Predestinació
El Calvinisme, creat a Suïssa per Joan Calví, creia que només els predestinats, que eren les persones escollides per Déu, se salvarien. També pensava que el treball dignificava l'home i que enriquir-se era un senyal d'haver estat escollit per Déu. Aquestes idees religioses basades en la predestinació van tenir els seus seguidors a França ("hugonots"), a Anglaterra ("puritans") i a Escòcia ("presbiterians").
L'Anglicanisme: Enric VIII i la Ruptura amb el Papa
L'Anglicanisme el va establir el rei Enric VIII d'Anglaterra a causa de la negativa del Papa d'anul·lar el seu matrimoni amb Caterina d'Aragó. Enric VIII es va proclamar cap de l'Església Anglicana i va mantenir la major part dels elements del culte catòlic.
La Contrareforma Catòlica: Resposta de l'Església
L'Església Catòlica, per combatre les noves idees religioses del protestantisme, va seguir dos camins: perseguir els protestants i emprendre algunes reformes en la doctrina catòlica.
La Lluita contra els Protestants: La Inquisició
El Vaticà va crear la Congregació del Sant Ofici amb el propòsit de perseguir les idees contràries a la fe catòlica. Els acusats d'heretgia eren sotmesos a un acte de fe, un judici públic on se'ls obligava a abjurar de les seves creences, és a dir, a renegar-les i admetre novament la doctrina catòlica.
El Concili de Trent: Renovació i Defensa Dogmàtica
Moviment de renovació conegut amb el nom de Contrareforma. El seu objectiu era corregir els errors propis i, sobretot, defensar els dogmes de la fe catòlica. Amb aquesta finalitat es va convocar el Concili de Trent que confirmava els dogmes principals de la doctrina catòlica. La Vulgata, la traducció llatina de la Bíblia feta per Sant Jeroni, va ser declarada l'única interpretació vàlida de les Sagrades Escriptures.
La Difusió de la Contrareforma: Nous Ordes
Per donar a conèixer el nou esperit religiós, molts ordes religiosos en què s'havia relaxat la disciplina van començar a reformar-se. Santa Teresa de Jesús va renovar l'orde del Carmel. Entre els ordes nous destaca la Companyia de Jesús. Els seus mitjans d'actuació van ser la predicació, la confessió i, sobretot, l'ensenyament.