Reforma Constitucional i Legislació a Espanya: Guia Completa

La Reforma de la Constitució Espanyola

Una característica que defineix la Constitució Espanyola (CE) és la seva rigidesa. Aquesta característica s'extreu del doble sistema previst al títol X de la CE com a procediment de reforma. L'article 166 CE atorga la iniciativa de la reforma constitucional als següents òrgans:

• Govern
• Congrés dels Diputats
• Senat
• Assemblees de les Comunitats Autònomes (CCAA)

Procediments de Reforma

Reforma Ordinària de la CE (Art. 167 CE)

Majoria necessària per a l'aprovació de la reforma constitucional:

Podrà ser aprovada per les cambres legislatives per alguna de les següents majories:

a) 3/5 parts de cadascuna de les cambres. Si no hi hagués acord entre ambdues, s'intentarà obtenir-lo mitjançant la creació d'una comissió de composició paritària de diputats i senadors, que presentaran un text que serà votat pel Congrés i el Senat.

Referèndum optatiu:

Aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per a la seva ratificació quan així ho sol·licitin, dins dels 15 dies següents a la seva aprovació, 1/10 part dels membres de qualsevol de les cambres.

b) 2/3 del Congrés i majoria absoluta al Senat. De no aconseguir-se l'aprovació mitjançant el procediment de l'apartat anterior, i sempre que el citat text hagués obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés, per majoria de 2/3, podrà aprovar la reforma.

Reforma Essencial de la CE (Art. 168 CE)

Objecte de la reforma essencial:

Aquest sistema més dificultós de reforma constitucional és el previst en el cas que es proposés:

• La revisió total de la CE.
• La revisió parcial que afecti:
  • El títol preliminar de la CE.
  • El títol segon, secció primera del títol I de la CE.
  • El títol II de la CE.

Majoria necessària per a l'aprovació inicial de la reforma: 2/3 de cada cambra.

La reforma constitucional s'aprovarà per majoria de 2/3 de cada cambra i, tot seguit, es produirà la dissolució immediata de les Corts.

Majoria necessària per a l'aprovació final de la reforma: 2/3 de cada cambra.

Les cambres elegides hauran de ratificar la decisió i procedir a l'estudi del nou text constitucional, que haurà de ser aprovat per majoria de 2/3 d'ambdues cambres.

Referèndum obligatori:

Aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per a la seva ratificació.

Supòsits d'Impossibilitat de Reforma Constitucional

L'article 169 CE preveu que no podrà iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra o de vigència d'algun dels estats previstos a l'article 116 CE (estats excepcionals d'alarma, excepció i setge).

Lleis Orgàniques i Ordinàries

Lleis ordinàries: elaborades i aprovades pels Parlaments Autonòmics o per les Corts Generals (CG).

Lleis orgàniques: aprovades única i exclusivament per les CG.

La diferència entre ambdues lleis és:

• El tipus de majoria per a la seva aprovació:
  • Congrés dels Diputats (CD): majoria absoluta en la fase de tramitació i amb una votació final sobre el conjunt del projecte.
  • Senat: majoria simple.
• Pel principi anomenat de competències.
• Les lleis orgàniques solament poden regular les matèries establertes a l'article 81 CE.

Lleis Orgàniques (Art. 81 CE)

Són relatives a:

• Desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques (secció primera del capítol II, articles 15 a 29 CE).
• Les que aprovin els Estatuts d'Autonomia; es consideren lleis orgàniques paccionades.
• El Règim Electoral General (LOREG 5/85, 19 de juny).
• Les altres previstes a la CE, que fa referència als drets i les institucions de l'Estat Espanyol, on la CE especifica que una llei orgànica desenvoluparà la institució a què es refereix la CE (darrer apartat de l'article 81 CE):
  • Tribunal de Comptes
  • Consell General del Poder Judicial (CGPJ)
  • Tribunal Constitucional (TC)
  • Defensor del Poble
  • Forces Armades

Lleis Ordinàries

Les lleis ordinàries regulen les matèries no recollides a l'article 81 CE, és a dir, totes aquelles matèries no reservades per lleis orgàniques.

Les lleis ordinàries poden ser:

• Lleis del Ple: aprovades pel Ple del Congrés.
• Lleis aprovades en Comissió: el Ple traspassa internament a les Comissions Legislatives la facultat prevista a l'article 75 CE: “les cambres podran delegar en les comissions legislatives permanents l'aprovació de projectes o proposicions de llei”.
  • Hi ha un òrgan delegant (Cambres) i un òrgan delegat (comissions legislatives).
  • En qualsevol moment, les Cambres poden recaptar per a si mateixes el debat i la votació dels projectes o proposicions de llei que hagin estat objecte de delegació tècnica interna.
  • La delegació no implica renúncia o abandonament de la creació legislativa.

No podrà emprar-se aquest sistema d'aprovació en Comissió quan es tracti de:

• Lleis que es refereixen a la reforma constitucional.
• Lleis que es refereixen a assumptes internacionals.
• Lleis orgàniques.
• Lleis de Bases.
• Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat.

Lleis de l'article 150 CE:

L'article 150 CE preveu les Lleis Marc i les Lleis d'Harmonització, que tenen la categoria de Lleis Ordinàries.

La Llei de Delegació i la Llei de Transferència tenen la categoria de Llei Orgànica.

Totes són lleis que doten de contingut l'estatus de competències de les diferents CCAA.

Llei de marc (150.1 CE): en matèries de competència estatal, podran atribuir a totes o a algunes de les CCAA la facultat de dictar, per a elles mateixes, normes legislatives dins del marc dels principis, les bases i les directrius fixats per una llei estatal, sense perjudici de la competència dels tribunals. Dins de cada llei marc s'establirà la modalitat del control de les CG sobre aquestes normes legislatives de les CCAA.

El Reglament

S'entén per Reglament qualsevol disposició jurídica de caràcter general dictada per l'Administració pública en virtut de la seva competència pròpia i amb un valor subordinat a la llei.

Els reglaments són les conseqüències de les competències pròpies que l'ordenament jurídic dóna a l'Administració.

Els reglaments són fonts de dret “per a l'Administració”; procedeixen d'ella mateixa.

Són un producte de l'Administració sotmesos al principi de legalitat i susceptibles, si s'escau, de ser fiscalitzats per la jurisdicció contenciosa administrativa.

El reglament (a diferència de les lleis) és una simple norma tècnica on els òrgans administratius (Administració Pública) han donat expressió a la seva competència administrativa.

Té en comú amb la llei el fet que és una norma escrita, però difereix en tota la resta.

El reglament respecte de la llei és una norma secundària, subalterna, inferior i complementària de la llei, obra de l'Administracació.

El reglament és una norma que necessita de justificació, condicionada amb límits i taxats; la seva submissió a la llei és absoluta.

Reglament:

• Norma escrita dictada per l'administració.
• Norma jurídica, la qual cosa el distingeix de l'acte administratiu.
• L'Administració el dicta en virtut de competència pròpia, la qual cosa la distingeix dels Reials Decrets Llei (RDL) i dels Reials Decrets (RD).
• Té un valor inferior a la llei, la qual cosa el distingeix dels RDL i dels RD.

Classes de Reglaments

De l'ens que el dicta:

• Estatals
• Autonòmics
• Locals
• Dels ens institucionals
• Dels ens corporatius

Per la seva eficàcia:

• Jurídics (també anomenats normatius): estableixen drets o imposen deures en el marc de relació de supremacia general, la que s'estableix en general entre l'Administració pública i el conjunt de ciutadans.
• Administratius (d'organització): regulen l'organització administrativa.

Per la seva relació amb la llei:

• Reglaments executius (o reglaments secundum legem): són els que desenvolupen de manera directa una llei. Es dicten per desenvolupar preceptes d'una llei anterior; aquest desenvolupament pot ser parcial (determinats preceptes d'una llei) o total, on es dicta un reglament general d'execució d'una llei. “Remissions normatives de la llei a favor del reglament”.
• Reglaments independents (o reglaments praeter legem): són reglaments que es dicten sense ser contemplats per cap llei per al seu desenvolupament, ni desenvolupen cap llei prèvia. Es dicten al marge d'una llei d'habilitació. Per exemple, reglaments organitzatius. Mai poden implicar una regulació que defineixi de manera abstracte els deures i drets dels ciutadans, reservat constitucionalment a la llei.

Reglaments de necessitat (contra legem): es poden justificar únicament en funció d'un estat de necessitat, d'una situació d'emergència i d'excepcionalitat. Són transitoriament excepcionals. S'excepcionen durant el temps que durin les situacions d'emergència que es tracta d'afrontar. Article 116 CE.

Límits dels Reglaments

Límits Formals

• Pel que fa a la seva competència, l'òrgan administratiu ha de tenir competència per dictar-lo.
• Ha de seguir les vies del procediment que l'ordenament jurídic ha previst, el procediment per a l'elaboració de disposicions de caràcter general de l'Administració (Reglament), d'acord amb l'article 105 CE i 23 i següents de la Llei del Govern (LG) 50/1997.
• Pel que fa al principi de jerarquia normativa, article 51 de la Llei 30/1992, no poden vulnerar la CE o les lleis.
• No poden regular aquelles matèries que la CE o els Estatuts d'Autonomia (EEAA) han reconegut la competència a les Corts Generals o les Assemblees Legislatives (AALL) de les respectives CCAA.
• Cap disposició administrativa pot vulnerar els preceptes d'un altre rang superior.
• Les disposicions administratives s'han d'ajustar a l'ordre de jerarquia que estableixin les lleis. L'article 23.3 de la LG 50/1997 determina que els reglaments s'han d'ajustar a les següents normes de competència i jerarquia, és a dir, les disposicions aprovades per RD pel president del govern o pel consell de ministres han de ser respectades per disposicions aprovades per una ordre ministerial.

Límits Materials o Substancials

• Matèries reservades on l'Administració no pot regular: són aquelles on la CE i els EEAA reconeixen aquesta capacitat a les Corts Generals i a les AALL.
• La Llei ha de determinar el desenvolupament corresponent i complementari de la mateixa, mitjançant un reglament executiu, el que determini la llei.
• L'article 23.2 de la LG 50/1997 estableix que els reglaments no podran regular matèries objecte de reserva de llei, excepte en la seva funció de col·laboració o desenvolupament amb relació amb la llei.
• No podran tipificar delictes, faltes o infraccions administratives, establir penes o sancions, així com tributs, cànons o altres càrregues o prestacions personals o patrimonials de caràcter públic.
• Tampoc podran regular per via reglamentària aquelles matèries que hagin estat objecte d'una regulació legal anterior, tot i que fossin matèries sense reserva de llei material (reserva formal). En aquests casos és possible, però, amb una deslegalització de matèries.

El Tribunal Constitucional (TC)

És un òrgan especialitzat en les missions que la CE i la seva Llei Orgànica (LO) li assignen.

És independent de qualsevol altre poder de l'Estat; no es troba integrat en el Poder Judicial.

Sense perjudici de realitzar funcions que poden catalogar-se o definir-se com a jurisdiccionals i polítiques al mateix temps.

Està sotmès únicament a la CE i a la seva LO reguladora.

És intèrpret suprem de la CE.

És únic en el seu ordre i estén la seva jurisdicció a tot el territori nacional.

Té una composició constitucionalment determinada.

El seu President i els seus membres són nomenats pel rei a proposta de diferents òrgans de l'Estat.

Organització i Funcions del TC

Es regula en la LO 2/1979, de 3 d'octubre, en els articles 6 al 15.

El tribunal actua en Ple o en Sala.

El Ple està integrat per tots els magistrats del tribunal; el presideix el president del tribunal, en la seva absència el vicepresident i, quan hi faltin ambdós, el magistrat més antic en el càrrec i, en cas d'igual antiguitat, el de major edat.

El TC consta de dues sales. Cada Sala està composada per sis magistrats nomenats pel Tribunal en Ple.

El president del Tribunal també ho és de la Sala Primera, que presidirà en la seva absència el magistrat més antic en el càrrec i, en cas d'igual antiguitat, el de major edat.

El vicepresident del Tribunal presidirà la Sala Segona i, en la seva absència, el magistrat més antic i, en cas d'igual antiguitat, el de major edat.

Per al despatx ordinari i la decisió sobre l'admissibilitat o inadmissibilitat dels recursos, el Ple i les Sales constituiran seccions compostes pel President respectiu o el que el substitueixi i dos magistrats.

A més, el TC compta amb cinc Secretàries de Justícia que, sota la direcció dels respectius Secretaris Judicials, s'ocupen de la tramesa d'assumptes que corresponen al Ple i a cadascuna de les Sales.

Al servei de la seva funció i jurisdiccional, disposa d'una estructura organitzativa pròpia, amb òrgans de direcció i de suport en la vessant administrativa.

En garantia de la seva posició com a òrgan constitucional, gaudeix d'autonomia pressupostària (elaboració del seu propi projecte de pressupost) i administrativa (Reglament d'Organització i Personal).

Els Òrgans governatius col·legiats són:

• El Ple Governatiu: així es denomina el Ple del Tribunal quan exerceix funcions de caràcter no jurisdiccional, referides al govern i organització interna d'aquest.
• La Junta de Govern: composada pel President, Vicepresident, dos magistrats (un per sala) i el Secretari General.

Els òrgans governatius unipersonals són:

• El President, el qual és assistit per un Gabinet Tècnic, que es responsabilitza, entre altres funcions, de les relacions externes i amb els mitjans de comunicació.
• El Vicepresident.
• La Secretària General, elegit pel Ple, entre els funcionaris amb rang de Lletrat, per un període de tres anys.
• La Vicesecretaria General, nomenat pel President, una vegada escollit el Ple.

Els Òrgans de Suport, dependents directament de la Secretaria General, s'estructuren en Serveis, com ara la Gerència, el Servei d'Estudis, Biblioteca i Documentació, Doctrina Constitucional...

Composició del TC

L'article 159.1 CE estableix que el Tribunal es compon de 12 membres nomenats pel rei:

• 4 a proposta del CD, per majoria de 3/5 parts dels seus membres.
• 4 a proposta del Senat, per majoria de 3/5 parts dels seus membres.
• 2 a proposta del Govern.
• 2 a proposta del CGPJ.

Recurs d'Inconstitucionalitat

Es pot interposar contra les lleis, disposicions normatives o actes amb força de llei a partir de la seva publicació oficial.

Quan es tracti d'estatuts d'autonomia i altres lleis de l'Estat, organismes o en qualsevol de les seves formes i disposicions normatives i actes de l'Estat o de les CCAA amb força de llei, Tractats Internacionals i reglaments de les cambres i de les Corts Generals.

Estan legitimats per a l'exercici del recurs d'inconstitucionalitat:

• El president del govern.
• El defensor del poble.
• Cinquanta diputats.
• Cinquanta senadors.

També es podrà interposar pels òrgans col·legiats executius i les assemblees de les CCAA contra lleis, disposicions o actes amb força de llei de l'Estat que puguin afectar l'àmbit d'autonomia de les CCAA.

Es formularà dins el termini de tres mesos a partir de la publicació de la llei, disposició o acte amb força de llei impugnat mitjançant demanda presentada davant el TC.

S'haurà d'expressar les circumstàncies d'identitat de les persones o òrgans que exercitin l'acció.

Concretar la llei, disposició o acte impugnat, en tot o en part, i precisar el precepte constitucional que s'entengui infringit.

Però el President del Govern i els òrgans col·legiats executius de les CCAA poden interposar recurs d'inconstitucionalitat en el termini de 9 mesos amb els següents requisits per tal d'evitar una cascada de recursos:

• Que es reuneixi la Comissió Bilateral de Cooperació entre l'Administració General de l'Estat i les respectives CCAA, a petició de qualsevol de les dues administracions.
• Que la Comissió hagi adoptat un acord per iniciar negociacions per resoldre les discrepàncies i que es pot fer referència a la invocació o no de la suspensió de la norma en cas de presentar-se el recurs en el termini esmentat.
• Si als 3 mesos o 9 mesos s'arriba a un acord, s'ha de comunicar al TC pels òrgans esmentats; s'ha d'inserir en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i els diaris oficials de les CCAA.
• No impedeix la interposició del recurs d'inconstitucionalitat pels altres legitimats.

Admesa la demanda al TC:

• Donarà trasllat al CD i al Senat, via els seus Presidents, al Govern via Ministeri de Justícia.
• Si fos una llei o disposició amb força de llei dictada per una CCAA, seria comunicada als seus òrgans legislatius i executius, per tal que puguin personar-se.
• La personació i formulació d'al·legacions haurà de fer-se en el termini de 15 dies; després el TC dictarà sentència en el termini de 10 dies.
• Excepte que el TC motivi un retard justificat mitjançant resolució motivada, on el termini no podrà excedir en cap cas dels 30 dies.

Qüestió d'Inconstitucionalitat (QINC)

Quan un jutge o tribunal, d'ofici o a instància de part, consideri que una norma amb rang de llei aplicable al cas i que pugui ser contrària a la CE.

Solament es podrà plantejar la qüestió una vegada hagi conclòs el procediment i dins el termini per dictar sentència (STC).

Ha de concretar la llei o norma amb força de llei que qüestiona, el precepte constitucional que se suposa infringit i justificar que la resolució del procés depèn de la validesa de la norma qüestionada.

L'òrgan judicial ha d'escoltar les parts i el ministeri fiscal, perquè en un termini comú de 10 dies improrrogables puguin al·legar sobre la qüestió d'inconstitucionalitat.

Posteriorment, el jutge resoldrà sense cap mena de tràmit en el termini de 3 dies; la decisió no serà recurrible.

La qüestió d'inconstitucionalitat es pot intentar de nou en successives instàncies o graus en tant que no s'arribi a sentència ferma.

El TC farà els mateixos tràmits de resolució que els descrits en el recurs d'inconstitucionalitat.

Relacions entre l'Estat i les Comunitats Autònomes (CCAA)

Instruments de Coordinació i Col·laboració

• Les conferències sectorials.
• Els convenis de col·laboració.
• Els consorcis.
• El Consell Econòmic i Social (article 131 CE).
• El fons de compensació interterritorial de l'article 158.2 CE.
• Òrgans ministerials.

Mecanismes de Control

Controls Normals

• Convenis entre les CCAA, comunicant a les CG el contingut del tractat o conveni (article 145.2 CE).
• Control del TC (article 153 CE).
• Control jurisdiccional ordinari (article 153 CE).
• Control econòmic i pressupostari (articles 136 i 153 CE).

Control Especial

• Control parlamentari de les CG.
• Control governamental.
• Control excepcional: incompliment d'obligacions.
• Les funcions de control del delegat del Govern a la CCAA.

Concepte i Naturalesa dels Estatuts d'Autonomia (EA)

Els EA són lleis orgàniques pactades o paccionades.

L'article 81 CE reserva la seva aprovació dels EA per llei orgànica.

Tenen una peculiar elaboració, preparació i aprovació dels projectes que porten a terme els EA.

Es troben fora de les vies normals de la iniciativa legislativa parlamentària.

Tipus de Competències

• Competències concurrents: quan coincideixen competències de diferents ens sobre una mateixa matèria.
• Competències compartides: quan una matèria es troba competencialment compartida (l'Estat legisla i les CCAA executen).
• Competències exclusives: correspon a un ens sense la intervenció de l'altre.

Les competències de l'article 149 són necessàries i adreçades a mantenir la unitat del sistema polític i social espanyol.

Són adreçades a assegurar la igualtat social bàsica de tots els espanyols.

Es poden catalogar i classificar com a correlatives a la sobirania que recau en el poble espanyol.

Les competències compartides de l'Estat i les CCAA són aquelles que l'Estat s'ha reservat alguna competència sobre una matèria i la CCAA assumeix les que no han estat reservades expressament per l'Estat.

Ampliació extraestatutària de les competències de les CCAA, mitjançant l'Estat (article 150 CE).

Contingut dels Estatuts d'Autonomia (Art. 147.2 CE)

L'article 147.2 CE conté la relació de punts que han d'incloure obligatòriament tots els EA:

• Denominació de la CA que millor correspongui a la seva identitat històrica.
• La delimitació del seu territori.
• La denominació, l'organització i la seu de les institucions autònomes pròpies.

Actes Normatius amb Força de Llei: Decret Llei i Decret Legislatiu

Els actes normatius amb força de llei (decret llei i decret legislatiu) són normes emanades del Govern, del Poder Executiu, amb força de llei.

Atribueixen capacitat normativa al Govern.

Els actes normatius són:

• Decret llei: respon a situacions d'urgència o extraordinària necessitat apreciables i resoltes pel Govern.
• Decret legislatiu: respon a la delegació expressa que fan les Corts Generals de la seva potestat de dictar determinats tipus de normes al Govern, generalment molt tècniques i d'àmbit molt específic, ja que les Corts no són un lloc idoni de discussió i elaboració de la llei.

Valor i Força d'aquests Decrets

El valor o força que ocupen aquests decrets en la jerarquia de normes és el de la força de llei; no són lleis, ni quan es convalida el Decret llei, però tenen la mateixa força o valor que les lleis.

Tot i que tenen el mateix valor o força normativa, les lleis són el mecanisme normal i ordinari de producció de normes de l'Estat, i els Decrets responen a supòsits excepcionals que s'han de resoldre.

Classes d'Actes Normatius amb Força de Llei

Decrets Lleis (Art. 86 CE)

Responen a casos d'extraordinària i urgent necessitat.

L'elaboració de les lleis requereix un temps considerable per a la seva tramitació (no menys de 3 o 4 mesos).

Els decrets lleis responen a aquest fonament d'urgència o de necessitat.

El Govern de l'Estat aprecia una situació urgent o una necessitat; en el termini màxim d'una setmana, pot tenir elaborat el Decret llei que la reguli o solucioni.

La urgència i la necessitat és una circumstància que només el Govern de l'Estat pot apreciar i determinar.

Els Decrets Lleis únicament poden ser dictades pel Govern de l'Estat; mai podran dictar-los els governs de les CCAA. Aquestes sí que poden dictar Decrets Legislatius, però no Decrets Lleis.

Tramitació Parlamentària dels Decrets Lleis

Disposa de dues fases perfectament diferenciades:

1. L'apreciació de la necessitat i l'elaboració del Decret Llei, en mans del Govern.
2. En el termini de 30 dies següents a la seva promulgació, el CD ha de convalidar o no el Decret Llei.

La seva tramitació es pot efectuar de dues maneres:

• Tramitació parlamentària normal:
  • Votació i debat del Decret Llei al Congrés dels Diputats.
  • Hauran de ser sotmesos a debat i votació de totalitat al CD, convocat a l'efecte si no estigués reunit en el termini de 30 dies següents a la seva promulgació (article 86.2 CE).
  • Si la convalidació es porta a terme per aquests tràmits, es realitzarà exclusivament al CD per majoria simple, sense cap intervenció del Senat.
• Tramitació parlamentària especial:
  • Conversió del Decret Llei en una Llei ordinària.
  • Pels tràmits d'urgència (article 86.3 CE), en 30 dies les CG podran tramitar-ne com a projecte de llei pel procediment d'urgència, implicant:
    • Intervenció del Senat.
    • Conversió del Decret Llei en Llei.
    • Tramitació de la Llei (en ambdues cambres) en el termini de 30 dies màxim.

Decrets Legislatius (Arts. 82 a 85 CE)

El Decret Legislatiu és la norma que elabora el Govern; pot ser un text articulat o un text refós.

És necessari que les CG delegin la facultat d'elaborar mitjançant l'anomenada llei de delegació, que pot adaptar la forma de:

• Llei Ordinària.
• Llei Ordinària de bases.

Aquestes normes les poden dictar el Govern d'Estat i el de les CCAA:

• Govern de l'Estat prèvia delegació de les CG.
• Govern de les CCAA prèvia delegació de les seves Assemblees Parlamentàries.

Als DL (o legislació delegada) no hi ha vigència ni pressa; hi ha un tràmit parlamentari lent, es produeixen terminis d'1 a 2 anys, marcats per les CCAA, així com els límits i condicions a l'encàrrec legislatiu; es poden produir controls durant la seva elaboració al Govern.

No poden regular matèries reservades a llei orgànica.

La delegació és per una matèria determinada i concreta; mai s'ha d'efectuar en sentit genèric.

S'ha d'indicar un termini dins el qual el Govern està obligat a redactar el Dret Legislatiu.

No es permet que el Govern subdelegui a autoritats o òrgans diferents de les facultats delegades pel CG.

La llei de delegació pot instaurar controls propis i exclusius al Govern, per comprovar que s'ajusta a les indicacions de les CG.

Elaborant el Decret Legislatiu s'esgota i extingeix la delegació de funcions; no es pot fer extensiva a altres matèries o supòsits.