Reforma agrària i revolució industrial a Catalunya

Reforma agrària: substitució de l'Antic Règim per la societat liberal-capitalista. Durant la 1a meitat d'ableix l'antic règim senyorial, es desvincula la propietat i es desamortitzen terres de l'església i dels municipis. --> donar llibertat a propietaris per disposar de les seves terres i els seus fruits. Reformes consoliden la porpietat privada i tranformen la terra en una mercaderia --> pot ser comprada i venuda lliurement.

Consequencia --> augment de producció agrària. L'expansió més grans es la dels cereals. La vinya es converteix en producte d'exportació i s'esten el conreu de blat de moro i de patata.

Revolució indutrial --> de una economia d subsistència a una capitalista on es produeix mes per fer compra-venta. de una societat estamental sense moviment a una de classes amb moviment i els camperols es traslladen a una societat mes urbana. de una monarquia absolutista, rèhgim absolutista a un règim liberal, amb poder repartit.

Elements q afavoreixen la revolució industrial gran bretanya: més producció agrícola, més mà d'obra més expectància d vida i millor alimentació, més estalvis més capital, innovacions tècniques millors comunicacions i més amples, mentalitat empresarial amb inversions i estalvis, marc politic favorable amb diputats i comparyició de poder

transfromacions agraries a cat: guerra civil a cat al s.XV entre nobles i camperols+rei, el rei Ferran marca sentència (arbitral d Guadalupe) on el camperol paga un cens al propietari i treballa les seves terres. La terra es del noble (domini directe) pero el camperol paga el cens i treballa la terra (domini util). Els camperols treballen mes i cuiden les terres --> han de cuidar la familiia --> incentiu. Com més treballin mes produccio i mes benefici.

vinya --> rabassa morta --> 2/3 de la cepa mor es torna a negociar --> descobreixen una manera de fer viure la cepa indefinidamen

amb el sistema liberal es desvincula la terra --> a cat hi ha poques desamortitzacions (les terres pertanyien als camperols)

a cat es diff q a la resta d esp --> jornalers en comptes d camperols --> treballen per dies

espanya --> terres d baixa qualitat, terres de gent am poc interes comercial, blat esdeve el producte mes important. crisi d filloxera --> frança i infecta vinyes --> vinyes moren i terratinents poden nogociar i canviar contractes (contracte rebassa morta)

espanya mol pobra --> creixemen demogràfic pobre en comparació a la resta deuropa --> pobresa, epidemies, poca sanitat i higiene

al s. XIX --> proces urbanitzacio d BCN i rodalies --> industries textils als voltants. no hi ha suficien feina al camp --> mà dobra es dirigeix a la industria --> més a CAt q a la resta Esp --> industria mol mes desenvolupada (mentalitat industrial). Molta gent cat migra a america (cuba i puerto R exporten vi i coto) per muntar negocis (comparteixen cultura religio i idioma) --> amb la WWI s'atura la migració. despres d la WWI gent treballadora de provincies properes a Cat venen a treballar (murcians --> ampliacio metro). 

proces industrial --> Cat i dsp Pais B esdevenen la fabrica de esp. la burgesia cat controla la produccio textil a esp --> molt proteccionista --> han d superar el comerç angles x sobreviure --> volen pujada impostos importació --> volen encarregarse sols de tota la distribucio textil a esp.

mercat esp dèbil --> pocs diners --> cat pot garantir el q es produeix a esp --> no competeix am la resta deuropa (industries superiors a cat)

colonies industrials --> Cat --> mol atrtactives x empresari --> control social, economia circular (tot el q es necesita i utilitza es del empresari + diners), energia gratuita (produida x la colonia).

industria textil --> impulsa economia cat i esp --> necessita capital --> es crea la borsa d bcn

Industria cat --> industria lleugera --> menys capital (procedencia familiar), necesitat importacio (creixemen port bcn), minoritat d grans industries (soregeix la complementarietat), espanyols poden comprar poc --> pobresa --> poca demanda --> menys cost --> poca competitivitat internacional --> Proteccionisme econòmic

carbó a esp --> necessari x industria, es troba en mines d Màlaga (d mala qualitat i alt preu) --> es troba mol a asturies (d bona qualitat i mes facil dextreure). burgesia del pais vasc crea fabriques d ferro --> necessita carbo --> compra d asturies i gales (carbó de coc --> molta energia i barat)

esp utilitza el ferro q te per exportar (no x ferrocarrils) --> no t recursos x tractar i emprar. utilitza el capital frances i britanic x fer la xarxa ferros

finals s. XIX cat i p vasc industrials. resta esp agrària. ferros --> primeria linia bcn mataro. problemes --> capital sha d portat d franca i gran bretanya, mercat espanyol pobre --> causa crisi (es pensava q ferros seria profitos pro no --> sutilitza poc), construccio amb priotitat d connexio a madrid i no d profit (zones q es poden desenvolupar no tenen ferros), amplada major q la resta deuropa (--> quan arriben a la frontera els trens francesos han d canvia d tren) (pensaven q terreny espanyol abrupte i x tant mes ample mes facil el transport).

societat d sXIX --> en toeria pujes o baixes depenen del q aportes a la societat, societat de classes narcada per una politica d les elits. església perd importància (desamort.) alta nobles mol rica (compren terres, poder eco i poli, es casen am alta burje per mes poder eco), baixa noblesa titols pro no diners, alta burje (comercials i financers agraris i industrials. es casen am alta nobles x titols. demanen proteccionisme. vides d luxe. anarquistes van en contra), treballadors (camperols pobres i artesans, contracte --> patró paga un sou i treballador treballa x hores)

1a etapa d contractes --> no regulacions (jornades 12-14h, nens a partir d 7, dones cobren mol menys, males condis i baixa espectancia d vida).

moviment obrer --> reaccio contra màquines (luddisme) (treballadors trenquen maquines xq els roben la feina --> maquines = amenaçes), societats d suport mutu (treballadors paguen petita quota per donar suport entre ells), conflicte regència espartero (treballador treballa + i li paguen el mateix --> creen el primer sindicat espanol a bcn --> amb condicions d feina i pauses). selfactines --> maquines textils, atacades per treballadors --> empresaris es veuen forçats (por cap als obrers) a augmentar sous i signar contractes colectius --> documen on queden recollides les condicions d feina per tots els treballadors d una seccio

socialisme utòpic -->