Reforma Agrària Liberal: Propietat i Canvis al Segle XIX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,26 KB
Les Transformacions de l'Agricultura
Els governs liberals del segle XIX partien d'una nova concepció jurídica dels drets de propietat que implicava la liquidació de l'Antic Règim i la consolidació de la propietat privada de la terra. En aquestes decisions hi van influir els greus problemes agraris, la resistència dels pagesos a seguir pagant els vells drets feudals i la necessitat que nous sectors accedissin a la propietat.
Van emprendre una reforma agrària liberal amb l'objectiu principal d'alliberar la terra de les traves jurídiques que posava l'Antic Règim al desenvolupament de la propietat privada i de l'economia de mercat (sistema econòmic en què les activitats econòmiques tendeixen a l'obtenció del major benefici segons els preus de l'oferta i la demanda, amb poca regulació de l'Estat).
Les mesures principals van ser:
- L'abolició dels senyorius i els drets jurisdiccionals.
- La desvinculació de la propietat privada.
- Les desamortitzacions de les terres en mans de l'Església.
Després, la terra podria ser venuda i comprada lliurement. Es va donar llibertat als propietaris per disposar de les seves terres i dels productes que obtenien.
Els Efectes de la Reforma Agrària
Molts pagesos aspiraven a poder accedir a la propietat de les terres que conreaven, però els tribunals van decidir sistemàticament a favor de la noblesa; només en el cas que els pagesos tinguessin documents indiscutibles els era adjudicada la propietat. Després de la reforma, es van convertir en arrendataris o assalariats d'un propietari privat, i el problema dels jornalers es va fer més greu.
La desvinculació de la terra i les desamortitzacions van permetre que milers de propietats sortissin al mercat i van comportar una modificació profunda de la propietat territorial. Van incrementar i diversificar el nombre de propietaris. L'esperança del liberalisme progressista que petits pagesos fossin propietaris no es va aconseguir, perquè van comprar terres aquells qui ja en tenien i els qui tenien recursos per adquirir-les. Els nous propietaris estaven més interessats a aconseguir beneficis ràpids i rendes.
La desamortització va complir alguns dels seus objectius, com ara:
- Finançar la guerra contra el carlisme.
- Pal·liar la greu situació de la Hisenda Pública.
- Fomentar la construcció del ferrocarril.
- Posar una proporció considerable de terres de conreu en mans d'individus que tenien més interès a augmentar la producció i obtenir beneficis.
Així es va millorar el rendiment per l'expansió del conreu.
Estructura de la Propietat Agrària
Els Límits del Creixement Agrari
La conseqüència més important de l'augment de la rompuda de terres fins llavors no conreades es va aconseguir prescindint de les importacions de cereals, i es va aconseguir un creixement sostingut de la població. La major expansió de conreus es va produir en els cereals; el segon protagonista va ser la vinya, el blat de moro i la patata.
En canvi, la ramaderia ovina i la llana van patir un retrocés notable. Com a conseqüència del descens de les exportacions de llana i de la supressió dels privilegis de la Mesta, en canvi, va augmentar la cabanya porcina.
L'augment de la producció agrícola es va deure a un increment de la superfície conreada i no per la modernització de les tècniques de conreu, que van continuar endarrerides. La mediocritat dels rendiments a la darreria del segle mostren la modèstia dels progressos.
El lent augment de la productivitat es pot atribuir a un marc natural poc favorable, però sobretot a una estructura que no fomentava la millora tècnica. En el cas dels minifundis, els quals eren insuficients per alimentar una família, tota la producció es destinava a l'autoconsum sense possibilitat d'innovar o vendre. Per altra part, els latifundis no van ajudar a millorar la productivitat. Els grans propietaris no estaven interessats a invertir per conrear millor, sinó tan sols en l'obtenció de beneficis. Això va frenar la innovació agrícola i va sumir la gran massa de pagesos en condicions de subsistència, provocant un conflicte amb la pagesia.