Reforma Agrària Liberal i Desamortitzacions a l'Espanya del Segle XIX

Producció Agrària i Desamortitzacions al Segle XIX

Al segle XIX es va dur a terme la reforma agrària liberal, un procés clau en la substitució de l’Antic Règim per la societat liberal capitalista. Aquesta reforma incloïa:

• Abolició del règim senyorial.
• Desvinculació de la propietat.
• Desamortització eclesiàstica i civil.

Aquestes reformes van transformar la terra en una mercaderia que podia ser venuda i comprada lliurement, consolidant la propietat privada. El procés de privatització de la propietat de la terra va fer que aquesta passés a mans d’individus interessats a obtenir beneficis ràpids sense fer grans inversions. A finals de segle, aquestes parcel·les agràries van quedar en mans d’antics propietaris o de nous inversors.

Conseqüències de la Reforma Agrària Liberal

La conseqüència més important de la reforma agrària liberal va ser l’augment de la rompuda de terres. L’expansió més gran de conreus es va centrar en els cereals. L’augment de la producció va permetre prescindir de les importacions i va afavorir el creixement de la població.

Expansió de conreus i canvis en la ramaderia

• La vinya es va convertir en un producte d’exportació.
• Es va estendre el conreu del blat de moro i les patates.
• Va millorar la venda d’oli d’oliva andalús i va augmentar la superfície de conreus de taronges.

La ramaderia ovina i de llana van retrocedir a causa de la davallada de les exportacions, mentre que la cabanya porquina va augmentar.

Baixa Productivitat i Estructura de la Propietat

L’augment de la producció agrícola es va deure principalment a un increment de la superfície conreada, ja que les tècniques de conreu seguien endarrerides en relació amb altres països d’Europa. L’augment lent de la productivitat es pot atribuir a un marc natural poc favorable i a una estructura de la propietat que no fomentava les millores tècniques.

Minifundis i Latifundis: Dos Models Ineficients

Aquesta estructura dual va generar problemes:

1. Minifundis: Predominants a la Submeseta Nord i Galícia. La producció era insuficient per alimentar una família, destinant-se a l’autoconsum. Per això, molts pagesos van emigrar.
2. Latifundis: Predominants a Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia. Els grans propietaris volien obtenir beneficis fàcilment. Això va frenar la innovació agrícola i va deixar pagesos sense terres, la qual cosa va ocasionar conflictivitat social.

La nova estructura de la propietat i de les relacions contractuals va perjudicar els petits pagesos que treballaven les terres d’una propietat senyorial. Després de la reforma, molts pagesos es van convertir en arrendataris o assalariats d’un propietari privat. A més, molts pobles van ser privats de les propietats comunals.

Objectius Liberals i Resultats Reals

Els polítics liberals volien trencar amb la tradició agrària, acabar amb el pes de la noblesa i de l'Església al camp, obrir l’agricultura al mercat capitalista, modernitzar les explotacions, i augmentar la productivitat i les rendes agràries per convertir els pagesos en consumidors dels productes industrials.

Concentració de la Propietat i Consolidació dels Latifundis

Les desamortitzacions van fer que grans extensions de terra passessin a mans de comerciants, militars, administradors i antics propietaris de terres. La noblesa, en particular, no va perdre el seu patrimoni territorial. La llei de dissolució de les senyories i les sentències dels tribunals els va atorgar la propietat d'allò que anteriorment era simple jurisdicció.

Per garantir els beneficis de les terres, els grans propietaris van pressionar els governs per impedir les importacions agràries mitjançant impostos. La concentració de les terres en grans propietaris, ja fossin nobles o burgesos, va consolidar els latifundis.

El resultat final d’aquest procés va ser l’escassa modernització de l’agricultura espanyola i la persistència d’una gran població agrícola amb baixos recursos.