Reforma agrària i industrialització a Catalunya (segles XIX)

La reforma agrària liberal

Objectius:

• Eliminar les terres amortitzades.
• Consolidar la propietat privada.
• Incrementar la producció agrícola.

Realització

Desamortització eclesiàstica i civil; desvinculació de les primogenitures; abolició de les senyories i dels drets jurisdiccionals; abolició de la Mesta.

Consequències sobre la propietat

Els conreadors directes no obtenen la propietat de la terra. La terra va quedar en mans d'antics propietaris i de la nova burgesia. Hi ha persistència del latifundisme i producció escassa, amb conseqüències com la misèria i l'emigració.

Consequències sobre l'agricultura

Augment de la producció agrícola per l'increment de la superfície conreada, però sense una millora tècnica important. Els cereals van esdevenir el producte principal, amb preus alts (necessitat de proteccionisme). Hi va haver dinamisme en la vinya, les oliveres i els cítrics, destinats sobretot a l'exportació.

Contractes agraris a Catalunya

Arrendament

Contracte agrari pel qual el propietari cedeix a un pagès l'ús temporal de la terra a canvi del pagament en metàl·lic d'una quantitat anual.

Parceria

Contracte similar a l'anterior, però el pagament de la renda anual es fa amb productes o fruits.

Masoveria

Contracte que obliga un pagès a conrear la finca del propietari a canvi de viure a la propietat, lliurar-li una part de les collites i actuar com a encarregat de la finca.

Rabassa morta

Contracte de conreu pel qual se cedia una parcel·la a un pagès (rabassaire) perquè hi plantés vinya. El contracte es dissolia a la mort de dos terços dels primers ceps plantats.

3. La industrialització de Catalunya

3.1 La indústria tèxtil catalana

La indústria moderna a Catalunya es va iniciar en el sector tèxtil cotoner. Els orígens es troben en les fàbriques d'indianes, que a la darreria del segle XVIII havien augmentat la producció i havien incorporat les primeres filadores mecàniques.

El procés de mecanització

El salt cap a una economia industrialitzada es va iniciar cap al 1830, quan es va introduir la màquina de vapor i es va mecanitzar el procés productiu. La mecanització es va iniciar abans en la filatura que no pas en els teixits: els fusos mecànics havien substituït els manuals. Entre les causes de la mecanització de la filatura destaca l'escassetat de mà d'obra. La manca de treballadors va comportar l'augment dels salaris en un moment d'abundància de diners gràcies a la repatriació. Aquest fenomen va incentivar la substitució dels fusos manuals pels mecànics, que no necessitaven tanta mà d'obra.

La mecanització va comportar un augment de la producció i una disminució dels costos. Els preus més baixos van estimular la demanda, que va augmentar amb la protecció aranzelària i la substitució de les peces de llana per les de cotó. L'ascens de la demanda va provocar una fase de creixement del sector tèxtil.

A partir de l'any 1874 es va iniciar una nova fase expansiva, marcada per tres processos de renovació: la mecanització del tissatge, la transformació dels edificis industrials i la substitució energètica. La utilització de l'energia hidràulica en lloc del vapor va comportar un canvi en la localització de les fàbriques i la creació d'un gran nombre de colònies industrials a la vora dels rius.

Característiques de la indústria tèxtil

La indústria catalana es va caracteritzar per la seva concentració en la indústria lleugera, bàsicament el sector tèxtil, i per la presència d'empreses intensives en capacitat empresarial i comercial. La indústria tèxtil es va iniciar amb l'aportació de capitals provinents dels beneficis agrícoles i del comerç colonial. Hi va haver un predomini de petites i mitjanes empreses.

Però el desenvolupament de la indústria tèxtil va haver de resoldre dues limitacions importants: en primer lloc, la pobresa del subsòl català, escàs en carbó, i les dificultats del transport, que van portar a una dependència energètica de l'estranger; en segon lloc, la feblesa del mercat espanyol, constituït bàsicament per una pagesia amb poca capacitat adquisitiva. La indústria tèxtil va requerir mesures proteccionistes per enfrontar-se a la competència dels teixits estrangers.

Pel que fa a la localització industrial, i amb l'objectiu de reduir costos, la majoria de les indústries es van situar a la costa, a prop dels ports per on arribava el cotó, sobretot a les comarques del Barcelonès, el Maresme i el Garraf. Per tal d'estalviar els alts costos de carbó, es van buscar cursos d'aigua utilitzables per obtenir energia hidràulica.

3.2 Vapors i colònies

A Catalunya van coexistir dos models d'organització de la producció industrial: els vapors i les colònies. Els vapors —nom que es donava a les indústries tèxtils que utilitzaven l'energia del carbó— van predominar en la primera fase de la industrialització. Estaven situats als barris industrials de les ciutats i constaven fonamentalment de l'edifici fabril i els seus annexos (carbonera, màquina de vapor, magatzems...).

Les dificultats per proveir-se de carbó van fer que es creessin les colònies, establiments industrials lluny dels nuclis urbans localitzats a prop dels rius per obtenir energia hidràulica. Constaven d'un conjunt d'edificis complementaris, perquè el treballador i les seves famílies vivien a la colònia. A diferència dels vapors, on els vincles entre treballadors i empresaris eren estrictament laborals, a les colònies s'hi van establir relacions dominades pel paternalisme dels amos i amb poca conflictivitat social.

L'organització de la producció en colònies tenia inconvenients perquè exigia construccions més complexes i reduïa el procés de producció quan baixava el cabal de l'aigua durant els mesos d'estiu. El cost del transport era més alt a causa de la distància fins al port. Com a contrapartida, també tenia avantatges: gratuïtat de l'aigua, una mà d'obra més barata i beneficis fiscals.

3.3 La diversificació industrial

El predomini de la indústria tèxtil cotonera no impedia el desenvolupament d'altres sectors. El de la llana va créixer gràcies a la mecanització i a la introducció de la màquina de vapor. La metal·lúrgia es va desenvolupar a la segona meitat del segle, estimulada per la mecanització tèxtil. La maquinària terrestre i marítima, creada el 1855 a Barcelona, en va ser la més important. La indústria química va avançar molt, lligada a la producció d'àcids.

Al final del segle es van iniciar dues indústries pioneres: l'electricitat i la telefonia. Es va posar en funcionament la primera instal·lació elèctrica d'Espanya i, dos anys després, es va establir la primera comunicació telefònica entre Barcelona i Girona.

Les manufactures tradicionals van continuar el seu desenvolupament i van jugar un paper important en la diversificació industrial de Catalunya. També es va desenvolupar la producció de gas, que va conèixer una notable expansió fins que va ser substituïda per l'electricitat. El creixement industrial també va potenciar el desenvolupament dels serveis, com ara la banca, les assegurances, el transport i el comerç.