Reforma Agrària i Evolució del Camp a Espanya

1. Les Transformacions de l'Agricultura

1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra

- Inici de la Reforma agrària liberal que posa fi a l'Antic Règim i consolida la propietat privada, amb una nova manera d'organització capitalista, i una economia de mercat.

- Millora la producció agrària.

- Resistència dels pagesos a pagar vells drets.

- Accés de nous grups socials a la propietat de la terra per modernitzar-la.

- Mesures:

• abolició de les senyories i drets jurisdiccionals.
• desvinculació de la propietat.
• desamortitzacions de les terres de l'església i béns comunals.

- La terra com una mercaderia, llibertat per disposar de les terres i dels seus productes, fi del pas del bestiar…

1.2. Els efectes de la reforma agrària

A) Abolició de les senyories i drets jurisdiccionals

• No hi ha pèrdua de les terres, ara passen a ser propietat privada dels antics senyors.
• Els pagesos poden reclamar davant dels tribunals, però sense èxit. Es converteixen en arrendataris i assalariats d'un propietari (jornalers).

B) Desvinculació de la terra i desamortitzacions

• Milers de terres a la venda que sols poden comprar els antics senyors, o la nova burgesia que en molts casos tan sols inverteixen en les terres.
• La majoria de compradors no són conreadors directes.
• Els objectius són:
  • dèficit d'hisenda.
  • finançar la guerra carlina.
  • implantar el ferrocarril.
  • millorar la producció de les terres.
• augment de la producció de la terra.

1.3. Les transformacions del camp català

• Conreus:
  • a) Tradicionals: (blat), amb rendiments baixos, manca d'adobs i mecanització, guaret, arcaisme en l'utillatge… (olivera: competència italiana) (terres de l'interior).
  • b) Litoral: des del S.XVIII, modernitzada, cap al comerç (vinya, fruits secs) que s'exporten a Europa i Amèrica amb importants beneficis.
  • c) Contracte de Rabassa morta: un propietari cedeix terres a un pagès per plantar vinya durant el temps que dura la vida de la vinya (50 anys) a canvi d'una part del conreu. Herència.

- Amb la crisi de la fil·loxera francesa, s'inicia un període d'expansió (1875-90), seguit d'una forta crisi quan la fil·loxera arriba a Catalunya.

- Es crea la Unió de Rabassaires, sindicat de pagesos que va provocar enfrontaments amb els propietaris per millorar els contractes.

- Beneficis: per nous conreus, adobs, fertilitzants, millora de l'utillatge, regadiu, disminució de guaret… MODERNITZACIÓ DE L'AGRICULTURA

Què calia per transformar el camp?

1. Legislar (desvincular i desamortitzar) que posa les terres en mans de burgesia, terratinents. A Catalunya el conflicte serà mínim i s'aguditzarà amb la crisi de la fil·loxera. El pagès en surt malparat. Aquests fets produeixen un èxode rural des del camp cap a les fàbriques. (Recordar que molts pagesos van a parar a les partides dels exèrcits carlins). Amb aquestes mesures no es millora el camp, no es fan inversions…
2. Introducció i difusió de conreus americans: patata i blat de moro.
3. Tècniques renovadores per augmentar els rendiments al camp (adobs, fi del guaret).
4. Obres de regadiu.
5. Arada de ferro, mula.
6. Conreus tradicionals: blat, ordi, sègol, olivera, fruites seques i vinya (monoconreu, especialització): de mercat, comercial.
7. Crear una classe mitjana de pagesos (mercat i demanda).

1.3. Les noves formes de propietat a Catalunya

• La situació del camp català era diferent a la resta de l'Estat:
  • Emfiteusi: des del S.XVI. El pagès disposa del domini útil de la terra a canvi d'un cens fix i perpetu al propietari real (herència).
  • Masoveria: contracte emfitèutic amb terres i mas que posava l'amo i el treball el posava el pagès. A Catalunya la desamortització va permetre que l'emfiteuta es convertís en propietari.
  • Parceria: contractes entre 4 i 10 anys fàcilment renovables on es repartien els fruits amb l'amo.
  • Rabassa morta: pagament d'una part de la collita a canvi de l'usdefruit de la terra mentre visqués l'amo (uns 50 anys).

1. Les Transformacions de l'Agricultura

L'evolució de l'agricultura espanyola

- Espanya durant el S.XIX, l'agricultura és el sector més important (la majoria viu al camp i del camp) (la terra és la principal font de riquesa).

- Les transformacions van mantenir els latifundis, malgrat el liberalisme i el capitalisme.

- Les desamortitzacions civils perjudiquen als pagesos.

- Trets de l'agricultura a Espanya al segle XIX:

• productivitat escassa, mètodes tradicionals, crisis de subsistència, falta de mercat.
• productes: cereals (centre), blat de moro i patata (nord), trilogia mediterrània (vinya, blat, oli).
• falta de mecanització, (abundant mà d'obra barata).
• pervivència dels latifundis i minifundis.
• els cereals castellans competeixen amb els dels EUA (aranzels) que fa augmentar els preus i redueix el nivell de vida dels pagesos…

1.4. Límits del creixement agrari espanyol

- Conseqüències de les reformes:

• la rompuda de noves terres, reducció d'importació de cereals, augment de la població.
• Conreus en expansió: vinya, blat, blat de moro.
• Retrocés de la ramaderia ovina.
• Augment de la ramaderia porcina.
• Millora per l'augment de les terres i no per la modernització.
• Lent augment de la productivitat pel relleu, estructura de la terra (minifundi, latifundi)…

Quan es va començar a veure la transformació de l'agricultura?

• Després de la guerra del francès: gran crisi.
• Normalització a partir de 1828-30.
• Transformació definitiva del camp català a partir de 1850 amb:
  • l'avenç tècnic: arada, mula, adobs…
  • conreus nous.
  • s'incrementa la productivitat, s'allibera mà d'obra del camp a la indústria (ciutats-fàbriques).

1.5. L'expansió agrícola catalana

- Creixement per l'especialització i intensificació de l'ús del sòl, millora de la productivitat.

- Prosperitat de l'agricultura lligada al procés industrialitzador (mà d'obra, mercat interior, capital).

- Conreu: vinya, oliveres i arbres fruiters amb certa especialització en comarques.

- Crisi de la fil·loxera francesa (beneficia als catalans).

- No suficient per abastir la població catalana (cereals i llegums) i cal importar.