La Reforma Agrària a Espanya: Un Anàlisi de les Expectatives i els Resultats

La Reforma Agrària a Espanya: Expectatives i Resultats

Augment de la Producció Agrícola

gràcies a l’increment de la superfície

cultivada però Nohi va haver una MODERNITZACIÓ de les tècniques de

cultiu, encara endarredides en comparació amb la resta d’ Europa.

Estructura de la propietat que no fomentava les millores tècniques pel

reforç de la propietat en mans de l’antiga noblesa i de la burgesia

rendista, pel manteniment del latifundisme i del minifundisme i la

productivitat escassa i , en conseqüència, la consolidació del problema

del jornalerisme.

La reforma agrària va transformar el

camp espanyol

Expectatives :

Trencar amb la tradició agrària.

Acabar amb el pes de la noblesa i de l’església al camp

Acabar amb els terratinent

Obrir l’agricultura al mercat capitalista

Cear una agricultura productiva en mans d’inversors de capitals

Mecanitzar el camp d’una manera significativa

Modernitzar les explotacions augmentar la productivitat

Alliberar braços per a la indústria, traslladar la mà d’obra de l’agricultura

a l’indústria

Augmentar les rendes agràries

Convertir els llauradors en consumidors dels productes industrials

Crear un camperolat abundant amb propietats mitjanes

Alliberar milers d’hectàrees mitjançant les desamortitzacions

Resultats

Compra de les terres alliberades per les desamortitzacions

a mans de propietaris que no eren ni llauradors pobres ni

jornalers ni arrendataris

Els propietaris continuaren siguent el gruix de funcionaris

de l’estat, comerciants, militars, administradors i antics

propietaris de les terres.

Les necessitats de la Hisenda i la pressió dels grups més

poderosos van impedir que es constituís una àmplia classe

mitjana camperola.

Es va mantenir un gran problema de jornalers i de pobresa

en el camp, sobretot en la meitat sud de la Península.

La noblesa no va perdre el poder ni el seu enorme

patrimoni territorial doncs malgrat la llei de dissolució

aconseguiren apoderar-se com a propietat d’allò que en

molts casos era simple jurisdicció.

Per als antics propietaris i per als nous, les terres

eren més una font de RENDES que una empresa

capitalista.

Aquestos rendistes pressionaren els governs per

impedir les importacions agràries o les gravaren amb

impostos.

La concentració de les terres en grans propietaris,

nobles o burgesos va consolidar l’existència de zones

de latifundi (arrendaments a curt termini i treball

jornaler, és a dir, igual que abans de la reforma).

Escassa inversió i escàs interès capitalista = escassa

modernització i persistència d’una bona part de la

població agrícola. No va passar com a altres països

d’Europa on la mecanització va fer que s’alliberaren

els braços per a la indústria i que es milloraren les

rendes agràries.