Reforma agrària 1932: Llei i conflictes amb l'Església

Llei de Reforma Agrària (setembre de 1932)

Ref. Agrària: Es crea la Llei de Reforma Agrària (setembre de 1932). Va ser la reforma més important: la meitat de la població es dedicava al sector primari i la mala distribució de la propietat provocava fortes diferències socials al camp, així com pobresa i misèria entre els jornalers i els petits propietaris.

Objectius de la reforma

Els objectius d'aquesta reforma eren millorar la situació dels petits i mitjans propietaris, modernitzar l'agricultura espanyola i crear un cos nombrós de petits propietaris que serien fidels a la República.

Mesures principals

Per a complir aquests objectius es van establir diverses mesures, entre les quals destaquen:

• La prohibició de posar fi als arrendaments.
• S'estableix la jornada de 8 hores.
• Els jornalers del municipi tenien preferència a l'hora de ser contractats.
• Es crea l'Institut de la Reforma Agrària, encarregat d'expropiar les terres aptes que no eren conreades.

Resultats i reaccions

Els resultats van ser molt limitats a causa de l'escàs pressupost i del cost de les indemnitzacions a pagar, i sobretot per l'oposició dels grans propietaris. S'expropiaren moltes menys terres de les previstes i augmentaren les protestes dels camperols pobres per la lentitud en l'aplicació de la llei.

Els propietaris agrícoles augmentaren la seva oposició al govern reformista d'esquerres i a la República. Els camperols pobres radicalitzaren les seves postures per l'escassa aplicació de la llei: es radicalitzaren i utilitzaren la violència. La policia hagué d'intervenir per protegir les propietats; un fet destacat fou el de Casas Viejas, que acabà fent caure el govern l'any 1933.

Religió i Estat

Religió: La relació amb l'Església va ser, des d'un començament, d'enfrontament, tot i que la primera postura oficial fou de respecte. Alguns dels partits que formaven el govern es declaraven anticlericals.

L'objectiu de la reforma religiosa era limitar la influència de l'Església catòlica i secularitzar la vida social i política.

Mesures religioses

Es van aplicar una sèrie de mesures, entre les quals cal destacar:

• L'aconfessionalitat de l'Estat i la llibertat de cultes.
• La llei de matrimoni civil i de divorci.
• La llei de secularització dels cementiris.
• La llei de Congregacions: prohibeix a l'Església i a les ordres religioses d'ensenyar; limita la seva presència en la indústria i el comerç; i restringeix la possessió de béns per part d'aquestes institucions.

Conseqüències

Les conseqüències foren que l'Església catòlica es convertí en la pitjor enemiga de la República en general. Com a reacció, augmentà l'anticlericalisme popular i el govern expulsà del país el cardenal Segura i el bisbe de Vitòria.

Aquest text ha estat corregit ortogràfica i gramaticalment, ajustant majúscules i minúscules, sense eliminar contingut i amb estructuració per a facilitar la lectura i optimitzar l'indexació SEO.