Reforçament intermitent d'un nombre variable de respostes

ENTRENAMENT PER OMISIÓ:

La resposta impedeix o interromp un estímul agradables, i el seu efecte debilita la conducta que precedeix a la pèrdua de l'estímul. CONDUCTA-->S'ATURA UN ESTÍMUL AGRADABLE

CÀSTIG:

La resposta crea un estímul indesitjable, i disminueix o interromp la resposta. CONDUCTA-->ESTÍMUL DESAGRADABLE. Factors que influeixen en l'aplicació del càstig: -Intensitat: com més intensitat del càstig, més supressió de la conducta. -Constància: castigar una conductes unes vegades si altres no, crea l'efecte contrari. - S'ha d'aplicar ràpidament després de la conducta a extingir.

EXTINCIÓ:

la resposta apresa no es reforça i gradualment deixa de fer-se.

Programes de reforçament:

són regles o patrons que indiquen el moment i la forma en que l'aparició d'una resposta va seguida d'un reforçador, influint en l'aprenentatge de la conducta i en com es manté.     --->

REFORÇAMENT CONTINU:

la resposta dona lloc a l'aparició d'un reforçador.

REFORÇAMENT INTERMITENT:

les respostes es reforcen algunes vegades.

Hi ha 4 programes de reforçament:

RAÓ FIXA (RF):

reforça una conducta després d'un nombre fix de respostes. Te una taxa de resposta molt estable i alta.

RAÓ VARIABLE (RV):

reforça una conducta a l'atzar després d'un nombre variable de respostes. La taxa de resposta és alta però el reforç és menys predictible.

INTERVAL FIX (IF):

reforça una conducta després d'un període de temps determinat. La taxa de resposta és baixa després del reforç i alta abans del reforç.

INTERVAL VARIABLE (IV):

reforça una conducta a l'atzar, després d'un temps variable, al voltant d'un terme mitjà. La taxa de resposta és estable i les respostes després del reforç triguen en extingir-se.

APRENENTATGE SOCIAL:

aprenem per l'experiència directa, per observació o imitant la conducta dels altres, es pot aprendre una conducta sense necessitat que es dugui a terme. Consta dels processos següents:

ADQUISICIÓ:

S'ha d'observar un model i reconèixer els trets característics de la conducta.

RETENCIÓ:

L'observador ha d'emmagatzemar a la memòria les conductes del model.

CONSEQÜÈNCIES:

Imitant el model, la persona pot ser reforçada per l'aprovació d'altres persones.

EXECUCIÓ:

El subjecte reprodueix la conducta del model si creu que és apropiada i té conseqüències positives.

És un aprenentatge mes complex que el condicionament clàssic i operant, perquè implica algun tipus d'activitat cognitiva.

APRENENTATGE COGNITIU:

El que aprenem és el producte de la informació nova interpretada des de el que ja sabem. Es tracta d'assimilar-la i interpretar-la en els nostres coneixements previs. El significat del que s'aprèn es comprèn més fàcilment quan els continguts estan organitzats, tenen una estructura i estan relacionats entre si. Hi ha 4 formes:

APRENENTATGE RECEPTIU:

es reben els continguts ja elaborats, cal comprendre'ls per poder reproduir-los, i no hi ha cap descobriment.

APRENENTATGE REPETITIU:

memoritzar continguts sense comprendre'ls o relacionar-los amb els coneixements previs, el subjecte no troba significat als coneixements que ha d'aprendre o bé pensa que les tasques que ha d'aprendre són arbitràries.

APRENENTATGE SIGNIFICATIU:

es reorganitzen els coneixements del món i es transfereixen els coneixements a situacions o realitats noves.      ------>

-

APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT:

els coneixements no es reben de manera passiva, sinó que el subjecte descobreix els conceptes i les seves relacions, i els reordena per adaptar el seu esquema cognitiu previ.

Aprenem de l'experiència, però és el subjecte el que construeix el coneixement del món extern. En funció de la seva organització cognitiva interna, el subjecte interpreta la realitat projectada sobre ella els significats que va construint.