Reflexions sobre la Persona, Llibertat, Cultura i Religió: Una Anàlisi Profunda

La persona, metafòricament, és un ésser carregat amb una motxilla d’experiències. És per això que l’hem d'entendre per poder atendre'l com cal i/o necessita. Primerament, cal saber qui soc jo (persona), perquè si no sabem aquest concepte, ho podem espatllar. També hem de saber tractar-les, ja que tenim a les nostres mans objectes fràgils. A més a més, tota persona disposa d’uns valors (continguts transversals). Tot i que tots som persones, ens hem de conèixer a nosaltres mateixos per poder ajudar els altres. Hem de tenir en compte: com funcionem, què sentim, som éssers constituïts.

Què és la llibertat?

El poder de decidir. La dimensió racional i emocional (pensament) és la que ens permet decidir, prendre decisions, veure les opcions que tenim. Les persones raonem, o sigui, que pensem i prenem decisions, així que vol dir que ets lliure, però amb les seves conseqüències. Som lliures però no omnipotents → no podem fer tot, estem condicionats. Moltes vegades aquesta està més condicionada per nosaltres que per la societat. Nosaltres som qui ens posem barreres o les obrim.

Éssers en el món

Heidegger → es va inventar dues paraules i les va ajuntar. Considera que no podem existir sols, sempre en societat. No som éssers individuals, sinó que som éssers amb altres. Nosaltres som el que els altres han fet de nosaltres (tot té una conseqüència positiva o negativa que et condicionarà).

Cultura: Concepcions i Evolució

La cultura és una paraula polisèmica que té molts significats, que la societat ha anat contribuint. Dues concepcions: la cultura és excel·lència que va lligada a l’educació i la identitat cultural per com ha evolucionat el terme cultura al llarg dels anys.

Orígens de la Cultura: Visió Humanista vs. Antropològica

La cultura té un origen del qual hi havia dues visions (no és una evolució, sinó que actualment trobem les dues visions):

• Humanista S. XV (educació)
• Antropològica S. XIX (identitat - la manera de fer de cada lloc)

L’origen d’aquesta paraula prové dels burgesos, que és una nova classe social que no seran ni els pagesos pobres ni nobles, eren persones lliures que havien sortit de la terra i que tenien el seu propi ofici i es volen distingir dels plebeus, dels nobles,... Comencen a educar-se, a tenir una excel·lència en el seu saber estar, en el seu saber fer, i adquirir un coneixement més elevat que els nobles, intentaven esforçar-se molt per el seu desenvolupament en les seves qualitats humanes del segle XV.

Els millors són els que estan reconeguts, l’excel·lència = cultura. T.S Eliot critica que tot i no ser reconegut podies ser un geni. Com més cultura tenies, més prestigi i més riquesa tenies. No igualtat de condicions: quan més cultura, més prestigi. Diners. Només uns quants tenen accés i també poques obres han sigut reconegudes. A més, transmetem la nostra cultura “civilitzada” a altres països/llocs que no són educats i eliminant la seva. = Humanista. L’origen dels antropòlegs era persones que volen civilitzar a altres persones, però s’adonen que aquella suposada “no-cultura” era una cultura diferent a la nostra. En comptes de ser una excel·lència, passa a ser una cosmovisió.

Concepció Antropològica

Ens hem de cultivar per arribar a totes les dimensions. Comença a finals del s. XIX. Les persones comencen a descobrir altres països i veuen que hi ha més d'una cultura. Les persones que tenen una cultura diferent, són igual que nosaltres però fan les coses de diferent manera (tenien una manera diferent de viure i veure el món). Tenen diferents aspectes que fa que tingui una concepció o una altra:

• Aspectes Biològics
• Aspectes Socials
• Aspectes Simbòlics

Religió: Elements Fonamentals

És per això que una definició adequada del fet religiós ha de referir-se a cinc moments fonamentals:

• El subjecte (la persona creient i tota la comunitat)
• L’objecte (El misteri, la divinitat) → ha d'haver-hi una mediació entre la persona i la divinitat.
• La relació entre els dos.
• Les mediacions en què s’expressa aquesta relació. Els símbols són realitats properes que ens remeten a una altra realitat amagada. El món del símbol és necessari per expressar aquelles vivències profundes que difícilment es poden expressar conceptualment i racionalment. Són la mediació entre el sentit patent i el sentit latent.

Individu vs. Persona

Podem considerar que l’ésser humà com un individu i persona, tot i que aquests termes semblin sinònims, no signifiquen el mateix. Per una part, “l’individu” és un ésser singular i concret, que posseeix una essència o naturalesa espaci-temporal pròpia. La individualitat és el que separa, identifica i distingeix dels altres éssers de la seva espècie. D’altra banda, la “persona” és un ésser amb construcció en construcció (permanent), racional, que existeix en l’essència dels seus actes (que defineixen les seves característiques i caràcter) i posseeix una voluntat. Dit d’una altra manera, les persones presenten una intencionalitat constant i una permanent en relació amb els de més i el voltant.