Reflexions Filosòfiques: Sentit de la Vida, Ciència i Utopia

El Sentit de l'Existència: Perspectives Filosòfiques

NO HI HA SENTIT: L'existència i el món són absurds, no es pot donar sentit a la vida perquè ni tan sols té sentit tal pregunta.

HI HA UN SENTIT IMMANENT: L'existència té finalitat, significat o valor, però la mort és un límit absolut per a la humanitat.

HI HA UN SENTIT TRASCENDENT: Un sentit que depassa la mort. És la posició de les religions. El judaisme, l'islam i el cristianisme l'anomenen salvació. Significa que aquesta vida ja té sentit per si mateixa però amb una relació de continuïtat amb una altra vida futura que es contempla com a promesa de felicitat plena i definitiva.

Monisme i Dualisme: Concepcions de la Realitat

MONISME: És aquella posició filosòfica que defensa que no hi ha composició en la realitat.

DUALISME: Totes defensen que l'ésser humà està constituït per dos tipus de realitat: una material (el cos) i una altra espiritual (l'ànima).

Monisme: És aquella posició filosòfica que defensa que no hi ha composició en la realitat humana. Se'n poden diferenciar diversos tipus, com el panteisme, que defensa que la mort és la dissolució de la individualitat en la universalitat del cosmos.

Dualisme: Se sol entendre que totes defensen que l'ésser humà està constituït per dos tipus de realitat: una material, el cos; i una altra espiritual, l'ànima.

Paradigmes: Les teories són entitats integrades en marcs conceptuals amplis, es caracteritzen per incloure supòsits compartits, tècniques d'identificació i resolució de problemes, regles d'aplicació, valors, creences, etc.

Relació entre Religió i Sentit

Encara que les diferències entre les diferents religions són molt grans, totes volen descobrir i oferir un sentit que sigui l'últim per a la vida humana, encara que el que és diví és una realitat sagrada, separada i diferent de l'ésser humà i del món transcendent i sobrenatural. Segons la concepció dualista, l'ésser humà està format per dos tipus de realitats: el cos i l'ànima. Aquesta teoria sol concebre la mort com a separació de l'ànima i el cos. Des del punt de vista monista i materialista, la mort es converteix en el límit absolut de l'existència.

La Ciència i la Recerca de la Veritat

La Pregunta per la Ciència

Hi ha diferents concepcions sobre les ciències. Uns consideren que la ciència ofereix un coneixement objectiu, cert i fiable, i altres que no diferencien entre les aportacions de la ciència moderna i les dels mites o la màgia. La concepció de ciència es va ampliant en incorporar aspectes històrics, socials i psicològics que tradicionalment estaven allunyats de la ciència.

Falsacionisme contra Inductivisme

Rudolf Carnap defensava la concepció inductivista i considerava que la ciència té un coneixement objectiu, cert i fiable, i que les teories científiques deriven de l'experiència. Per això, el que no es pot confirmar empíricament, és a dir, verificar, no és científic i no té sentit. Aquesta concepció s'enfronta al problema de la inducció: no està clar com es poden obtenir lleis científiques vàlides per a tots els fenòmens d'un mateix tipus sense haver-los verificat tots. Karl Popper ha criticat el raonament inductiu, afirmant que els enunciats observats depenen de la teoria des de la qual es realitza l'observació i que no hi ha cap justificació per passar d'enunciats particulars a enunciats universals.

La proposta falsacionista salva el problema de la inducció perquè no s'obtenen conclusions universals a partir d'enunciats singulars, sinó que de la falsedat d'enunciats singulars, es conclou deductivament la falsedat d'enunciats universals. El falsacionista mai afirma que algunes teories són veritables perquè s'han observat i experimentat, afirma que pot demostrar que algunes teories són falses. D'aquesta manera, el coneixement científic és objectiu i es considera probable i no cert. La ciència és un procés d'aproximació a la veritat i no un saber verificat com mantenen els inductivistes.

El Gir Històric i Sociològic de la Ciència

Kuhn va proposar que es considerin propis de la ciència els aspectes històrics i sociològics. La ciència exigeix entendre l'activitat científica com un tot. Per això, introdueix el concepte de comunitat científica. Les teories són entitats integrades en marcs conceptuals amplis anomenats paradigmes. Kuhn descriu el desenvolupament de la comunitat científica com un procés discontinu i no acumulatiu on es produeixen períodes d'estabilitat (ciència normal) i períodes de canvi radical (revolució científica). Revolució científica és el procés de substitució d'un paradigma per un altre.

Concepcions Alternatives de la Ciència

Paul Feyerabend deia que totes les metodologies tenen les seves limitacions i l'única regla que queda dreta és la de tot val. Paul proposa una concepció de la ciència consistent a renunciar completament a la idea que la ciència és una activitat racional. La ciència no té característiques especials que la facin intrínsecament superior a altres formes de coneixement. Considera que l'elecció entre diferents teories es realitza des dels valors i desitjos subjectius dels individus.

La Utopia: Un Ideal per a la Societat

La Pregunta per la Utopia

Aproximació al concepte d'utopia. Utilitzem la paraula utopia per reflexionar sobre allò que desitgem perquè no podem aconseguir per estar lluny de les nostres possibilitats. És d'origen grec i significa lloc inexistent. La paraula utopia s'utilitza per fer desqualificacions quan es fan propostes de canvis.

La Dimensió Utòpica de l'Ésser Humà

La utopia té el seu origen en estar insatisfet amb la realitat social que existeix, per això es parla d'una era de canvi i transformació social. Hi ha utopies perquè pensem que hi ha diferents possibilitats i que es pot triar la realitat.

Trets Bàsics de la Utopia

Quan un projecte va en contra del que estableix l'ordre social es diu que és una utopia. Les utopies tenen trets comuns:

• Origen: Les utopies neixen perquè es busca solucionar problemes i es rebutgen les condicions socials que existeixen.
• Fonamentació: Es recolzen en el bé comú i defensen uns valors ètics i polítics des dels quals s'intenta canviar l'ordre social.
• La seva funció és crítica perquè denuncien les injustícies de l'ordre social i alhora ofereixen alternatives.
• Objectiu: Idees i institucions perquè la societat sigui perfecta.
• Metodologia: Intenten ampliar la realitat.
• Caràcter global: Expliquen com funcionarien aquestes idees si es realitzessin.

Una utopia social és un model ideal de societat alternatiu al que existeix en la qual les persones podrien dur una vida bona i feliç. Intenten transformar la realitat i que hi hagi un canvi social.

Crítica al Pensament Utòpic

Les utopies positives han estat criticades des d'un pla teòric i des del pla dels esdeveniments.

Des del Pla Teòric:

La impossibilitat de realització: El realisme polític afirma que l'ésser humà és com és i no es pot canviar i que la utopia no vol reconèixer els límits de la realitat. La condemna al totalitarisme: si es posen en pràctica les utopies és impossible viure en llibertat perquè és necessari recórrer a la violència.

Des del Pla dels Esdeveniments:

• La utopia de la ciència i la tecnologia espera solucionar tots els problemes per mitjà dels avenços científics i tecnològics, encara que de vegades alguns d'aquests avenços ens han portat a destruir el medi ambient o a catàstrofes nuclears.
• Els intents de realitzar una societat igualitària de vegades han aconseguit règims totalitaris o societats burocratitzades.
• La ideologia de mercat que es presenta com una utopia realitzable es troba impossibilitada davant un país amb una pobresa extrema.
• La utopia informacional desenvolupada des dels mitjans de comunicació serveix per controlar les conductes, les cultures, les creences i, com a conseqüència, disminueix la capacitat de fer front als problemes.

Defensa de la Raó Utòpica

El pensament utòpic és necessari i depèn de la situació històrica. Respecte a la possibilitat de realització, el realisme polític confon la realitat amb els fets existents. Però amb el pas del temps la política i la societat canvien, no hi ha oposició entre la realitat i l'ideal perquè la realitat té possibilitats de millorar. Respecte a l'acusació del totalitarisme, el realisme polític no ha tingut en compte que l'espècie humana, tot i ser egoista, també és generosa i desinteressada, per tant, qualsevol canvi no s'ha de fer des d'un govern dictatorial. La crítica del totalitarisme és certa en alguns casos, com quan es creu que una utopia es pot realitzar a curt termini perquè llavors li serveix qualsevol mitjà, fins i tot eliminar persones. Cal diferenciar la utopia com un ideal a llarg termini que ens permet criticar l'existent i orientar la nostra forma d'actuar, i l'utopisme que intenta convertir l'ideal en un programa polític.

La Idea d'una Societat Justa

El paper de la utopia és anar descobrint noves possibilitats de la realitat, no es tracta que sigui una teoria científica ni de pensar que mai es podrà realitzar. El model de societat justa ha de tenir dos aspectes: Un nucli ètic universal: una societat es considerarà justa si satisfà uns mínims que constitueixen l'ètica cívica, té valors de llibertat, igualtat, solidaritat i una actitud de diàleg. El contingut utòpic: les utopies han de tenir propostes de com organitzar la societat, els plans de vida, el treball i l'economia. Aquests dos aspectes s'han de coordinar perquè la utopia ajudi a superar l'existent. Ser utòpic és ser realista perquè intenta descobrir noves possibilitats del real. El contrari de la utopia és el conformisme.

L'Origen de l'Univers i el Sentit de l'Existència

L'Origen de l'Univers

Des de la perspectiva de la tradició judeocristiana, més tard de la musulmana, l'univers va començar en un temps passat, i no gaire llunyà, com a resultat de l'acte creador i directe de Déu. El pensament grec, aliè a la idea d'una creació a partir del no-res, acceptava com un fet inqüestionable l'existència de l'ésser humà i del món des de sempre. La perspectiva actual: la teoria de la relativitat fa aportacions per respondre a la pregunta que ens ocupa. Físics i astrònoms es basen en estudis sobre l'evolució de les estrelles, el desplaçament cap al vermell de l'espectre de la llum de les galàxies i l'existència de la radiació de fons, van proposar un univers en evolució i expansió que feia pensar en un principi. Gamow plantejà que l'univers havia tingut el seu origen en un punt de l'espai i un temps, a això li van cridar el Big Bang. D'acord amb aquesta teoria, l'univers va començar sent petit i molt dens. La temperatura incandescència va permetre la formació dels primers nuclis d'hidrogen i heli que es concentrarien i girarien a causa de la seva pròpia gravetat donant lloc a les estrelles. El nostre sol degué de formar-se així a partir d'un núvol de gas que contenia les restes de supernoves anteriors. La Terra i els altres planetes van haver de formar-se a partir de l'acumulació d'elements pesats d'aquest núvol. Des del Big Bang l'univers està en expansió i ho fa d'acord amb la idea de l'espai.

El Sentit de l'Existència

• El sentit com a finalitat: Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat. No té sentit una acció que no contribueix a aconseguir el fi que se suposa que persegueix. Aquí la pregunta pel sentit planteja si els mitjans són apropiats per arribar a la finalitat adequada. També s'aplica volent afirmar que hi ha un cap últim per al món, que el món té un "per què".
• El sentit com a valor: Des d'aquesta perspectiva té sentit el que val la pena. Diem per exemple que el que no té sentit no val la pena. De forma anàloga, la vida o el món no tenen sentit si els esforços de sofriment de l'existència no tenen alguna contrapartida, ja sigui en la mateixa vida o bé més enllà de la mort. Aquesta accepció del terme sentit planteja el problema de la justificació de l'existència, és a dir, de si val la pena viure i què és el que fa que tingui sentit.