Reflexions filosòfiques: Diccionari per a ociosos

Introducció

Aquest text, titulat "X", forma part del llibre "Diccionari per a ociosos", publicat l'any 1964. En aquesta obra, escrita a manera de diccionari filosòfic a la manera de Voltaire, es recullen seixanta-u reflexions ordenades alfabèticament, cada una sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa: n'hi ha que tenen forma d'aforisme i d'altres ocupen unes quantes pàgines. Fuster fa un repàs dels grans temes del segle XX: el paper de la intel·lectualitat, la justícia, la llibertat... Reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes de l'ésser humà modern en un llibre que vol maridar el divertiment.

Àmbit literari

El text pertany a l'àmbit literari, concretament a l'assaig, un gènere caracteritzat perquè s'escriu en prosa, exclou la ficció i hi predomina la tipologia textual argumentativa, disfressada d'expositiva a partir de l'enunciació inicial de la tesi. L'objectiu del conjunt del text és mostrar la personalitat de l'autor i el seu punt de vista sobre la realitat, però ho fa amb unes característiques formals que recorden al lector una exposició gairebé científica, amb la càrrega de credibilitat i solvència que s'associa a aquest tipus de text. Diccionari per a ociosos és considerat, en conjunt, una obra d'assaig deliberatiu, on l'important no és el tema a tractar, sinó la projecció de la personalitat subjectiva del qui l'escriu. No és sobrer recordar que Fuster va construir una obra literària coherent i d'una magnitud extraordinària, tant pel que fa al nombre de publicacions com a la qualitat i la influència dels seus escrits.

Gent

El títol del text, com ocorre amb totes les entrades del diccionari, és temàtic, tot i que no ens avança cap a on dirigirà les seves reflexions. Per a fer-ho, Fuster utilitza noms simples a manera d'entrada, en aquest cas "Gent", però acaba parlant de temes diversos, de qüestions generals que afecten i preocupen les persones. En el prefaci, l'autor explica la incapacitat d'ordenar els assaigs de manera temàtica o cronològica. Encara que inicialment el tema principal sigui el concepte de gent, Fuster reflexiona sobre l'ús lingüístic de la paraula i la possibilitat de parlar de la col·lectivitat de la qual formem part excloent-nos-en. Fuster és el reflex del segle XX, un segle terrible i formidable, si observem la obra en conjunt, és fàcil detectar-ho en diverses actituds vitals de l'autor davant la justícia, la llibertat o, en aquest cas, la idea de col·lectivitat i individualitat.

Estructura

Gent es presenta en un únic paràgraf, una estratègia que es repeteix en moltes de les entrades del diccionari. Tot i això, hi podem diferenciar una estructura argumentativa clara: La introducció aniria des de "quan diem..." fins a "la gent són els altres". En aquesta part, Fuster ens planteja ja el tema que tractarà: a què ens referim quan usem el terme gent. El desenvolupament va des de "per definició..." fins a "... en una o altra ocasió". L'autor reflexiona aquí sobre quina diferència hi ha entre gent i altres noms col·lectius pel que fa a la possibilitat d'alienar-se. La conclusió, que va des de "És clar que..." fins al final del text, apunta la tesi del text: "quan parlem de gent, encara que pensem que en restem al marge, ens hi trobem inclosos. És inductiva, ja que la tesi del text se situa al final, després que s'hagin exposat les diverses idees sobre els conceptes i el terme gent.

Lectura

El títol és temàtic, tot i que no ens avança cap a on dirigirà les seves reflexions. Per a fer-ho, Fuster utilitza noms simples a manera d'entrada. Encara que inicialment el tema principal del text sigui la lectura, el que Fuster fa és reflexionar sobre la humanitat i sobre la visió de la vida: la manera com llegim és un reflex de la nostra manera de ser. Fuster és el reflex del segle XX.

Estructura

Es presenta en deu paràgrafs, on podem diferenciar una estructura argumentativa clara. La introducció aniria des de "Jo no hi entenc..." fins a "...evitar la cara..", en aquesta part, explica que la societat viu amb por i que busca maneres d’evadir-se d’una realitat que li és dolorosa. El desenvolupament ocupa el gros del text, des d'"així s' esdevé..." fins a "...el que sigui", ací, l'autor ens introdueix el tema central de l'assaig, la lectura. Primer parla de què és un clàssic i que tots i totes no demanem el mateix a la literatura, i que hi ha dos tipus diferents de lector: un que busca evadir-se, viatjar, i un altre que busca apropar-se a la realitat per a comprendre-la millor. Per últim, la conclusió va des de "de tota manera" fins al final del text. L'autor arriba a la conclusió que, tal com s'ha dit abans, hi ha dos tipus de lectors que busquen en els llibres coses diferents, tenen una cosa en comú: busquen en els llibres allò que els falta en la vida.

Rellotge

El títol, en aquest cas, "rellotge", un objecte quotidià que li serveix d'excusa per a parlar de temes més profunds, com ara la consciència del temps o el pas del temps en l'època moderna. En el prefaci, per tant, encara que inicialment el tema sigui el rellotge com a objecte, Fuster reflexiona sobre com l'evolució d'aquest invent ha afectat la nostra percepció del temps, que ha passat de ser una idea abstracta a una idea molt concreta, amb minuts i segons, i sempre present en la nostra vida. Fuster és el reflex.

Estructura

Introducció des de "de vegades" fins a "...personal del rellotge", Fuster introdueix el tema de què parlarà: el rellotge de butxaca o de motxilla i les conseqüències per a l'ésser humà. El desenvolupament ocupa bona part del text, des d'"el rellotge de sol..." fins a "...velocitat incomprensible", l'autor argumenta com ha canviat la percepció del temps a mesura que els rellotges han evolucionat i s'han incorporat a la vida quotidiana, fins i tot, com a objecte portàtil. Per últim, la conclusió, des de "en el puny portem..." fins al final del text, conclou que la societat actual ha canviat respecte a la dels nostres avantpassats perquè la nostra percepció del temps és més directa.

Rellotge

El títol, en aquest cas, "rellotge", un objecte quotidià que li serveix d'excusa per a parlar de temes més profunds, com ara la consciència del temps o el pas del temps en l'època moderna. En el prefaci, per tant, encara que inicialment el tema sigui el rellotge com a objecte, Fuster reflexiona sobre com l'evolució d'aquest invent ha afectat la nostra percepció del temps, que ha passat de ser una idea abstracta a una idea molt concreta, amb minuts i segons, i sempre present en la nostra vida. Fuster és el reflex.

Escepticisme

El títol és temàtic, tot i que no ens avança cap a on dirigirà les seves reflexions. Per a fer-ho, Fuster utilitza noms simples a manera d'entrada. El tema és l'escepticisme, i la seva tesi, la podem anunciar com la defensa de l'escepticisme com a valor positiu que fa millors les persones des de molts aspectes vitals diferents. Fuster no defineix el terme, sinó que l'utilitza per a reflexionar sobre la humanitat i sobre la concepció que podem tenir de nosaltres mateixos o dels altres. De fet, Fuster és el reflex del segle XX.

Estructura

Deductiva i marcada per l'organització de gran part del text en parts introduïdes per números, que analitzen cada un dels aspectes que Fuster vol remarcar de l'escepticisme. Aquesta mena d'organització textual no és usada sovint en els textos fusterians, i potser reflecteix la importància que l'autor vol donar a un concepte que defineix prou clarament el seu pensament i la seva manera d'enfrontar-se a la realitat. Comença amb una declaració d'intencions clara, vol defensar l'escepticisme: "m'agradaria d'escriure una apologia", no deixa cap mena de dubte sobre la seva perspectiva personal favorable. Això sí, encreua una mena de debat amb el lector que en cap cas intentarà imposar, sinó contrastar i raonar amb la finalitat d'alimentar la intel·ligència i el coneixement, a partir de l'entrada distribueix la resta de contingut en sis aspectes a considerar, entre ells els aspectes intel·lectual, moral i social. L'"etcètera" final deixa obert el text a futures reflexions de l'autor i també dels lectors. Allò que importa no és cap conclusió definitiva, sinó el debat honest que fuig de la imposició i la uniformitat.