Referents Històrics de l'Art Grec: Evolució i Característiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,93 KB

Referents Històrics:
El naixement de la cultura i de l'art grecs va tenir lloc els segles IX i VIII a.C.


Art Prehel·lenic: L'evolució de l'art grec es divideix en 3 períodes:
  • Arcaic (s. VII-475 a.C): Moment en què comencen a fixar-se els estils arquitectònics i s'inicia l'evolució estilística grega.
  • Clàssic (475-323 a.C): Etapa compresa entre la fi de les Guerres Mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran. Màxima esplendor de l'art grec. Aquesta etapa es pot subdividir en: primer classicisme (475-400 a.C) i segon classicisme o període postclàssic (399-323 a.C).
  • Hel·lenístic (323-31 a.C): Grècia exporta el seu refinament cultural als regnes macedonis, fins que és absorbida per Roma.


Característiques Principals de l'Art Grec:
Conceptes com l'home, la natura, la raó, l'harmonia i la bellesa són pilars fonamentals sobre els quals es fonamenta la gènesi creativa de l'art grec. Aquest va ser model i referència de l'art romà i les reinterpretacions renaixentistes (s. XV-XVI) i neoclàssiques (últim terç del segle XVIII).
Protàgores: L'home és la mesura de totes les coses; sintetitza les característiques generals de l'art hel·lenístic. A partir d'aquest pensament, les manifestacions arquitectòniques i escultòriques van deixar de banda el monumentalisme dels estils orientals precedents i van orientar-se cap a una recerca incansable de la bellesa, basant-se en l'harmonia i en la proporcionalitat en relació amb l'ésser humà.
Edificis més esvelts i elegants, escultures que progressaven en la bellesa, consistint en la captació naturalista de la figura humana, que era l'objecte principal de representació.
Urbanisme i Construcció de la Democràcia:
El urbanisme de les ciutats gregues es basa en 3 factors:
  • Caràcter independent de les polis.
  • La topografia muntanyosa del terreny.
  • La introducció de la democràcia a Atenes.
Arquitectura: Ordre i Raó
L'arquitectura grega va modificar les tècniques constructives anteriors i les va adaptar a uns nous principis basats en l'ordre i en la raó, amb una preocupació evident per adaptar els edificis a l'escala humana.
Una altra de les característiques de l'arquitectura grega és la recerca constant de la bellesa, basada en la perfecció i l'equilibri de les formes i de tots els elements que la conformen.
Aquesta utilitza un sistema constructiu arquitravat.
La plataforma està formada per una sèrie de graons. En la columna s'hi diferencien la base, absent en el dòric, el fust i el capitell. La coberta és de dos aiguavessos tancada als dos costats curts per un frontó triangular.
Estils Arquitectònics:
Dòric a partir (s. VII a.C)
Jònic a partir (s. VI a.C)
Corinti a partir (s. IV a.C)
Arquitectura Religiosa:
Temple: La construcció religiosa més destacada. Al seu interior es guardava la imatge divina. Al principi, eren construïts amb fusta i després amb pedra, principalment marbre blanc policromat. Policromat original (blau, vermell, daurat).
  • Pronaos: Una entrada que dóna accés al lloc sagrat del temple.
  • Naos o cel·la: Espai sagrat a l'interior del qual hi havia la imatge escultòrica de la divinitat.
  • Opistòdom: Cambra o nau posterior, adossada a l'altre extrem de la naos, però incomunicada amb ella, en la qual se solia guardar el tresor del temple.
  • Temple Amfipròstil: Només té columnes a les dues façanes del temple.

Entradas relacionadas: