Els Recursos Naturals: Tipus, Distribució i Sostenibilitat

1. Els Recursos Naturals

1.1. Tipus de Recursos Naturals

I. Concepte de Recurs Natural

Ús, trets i exemples:

• Diferència entre element medi natural i recurs.
• Evolució de l’ús i consideració dels recursos naturals al llarg de la història.
• Capacitat de regeneració: renovables i no renovables.
• Concepte de recursos renovables i tipus: perennes i crítics. Capacitat de càrrega.
• Concepte de recursos no renovables: combustibles fòssils. Recuperables, reciclables.
• Consum creixent, més població, risc d’esgotament dels recursos naturals.
• Distribució desigual dels recursos, limitats, exhauribles. Risc de conflictes.
• Consum abusiu: desforestació, pèrdua de biodiversitat, degradació del sòl.
• Sostenibilitat ambiental com a objectiu a assolir a través d’un consum racional.

1.1.2. Distribució dels Recursos Naturals

• Distribució desigual dels recursos. Causes geològiques i biofísiques.
• No sempre els països més grans tenen més minerals energètics o no energètics.
• Per tant, no tots els països tenen les mateixes oportunitats. També importa la tecnologia.
• Països industrialitzats que no tenen recursos però se’n fan amb ells: Alemanya, Xina, Japó.
• En ocasions, països rics en recursos naturals, però subdesenvolupats i pobres: Nigèria.
• Guerres i conflictes per fer-se amb els recursos naturals. A la història i també ara.
• Les energies renovables, en ser arreu, no provoquen conflictes i redueixen la dependència.

1.1.3. El Sòl

• El sòl com a capa externa de l’escorça terrestre (edafologia) i com a espai disponible.
• És la capa més externa de la superfície terrestre i permet la vida animal i vegetal.
• No és a tot arreu a l’escorça terrestre. En molts casos, hi ha la roca mare, que no és sòl.
• Només un 22% de la superfície continental (sense oceans) és apta per a l’agricultura.
• Molt difícil incrementar la superfície cultivable. Risc de desforestació a la zona tropical.
• El sòl és un recurs limitat i fràgil que pot perdre’s immediatament i costa recuperar-lo.
• El sòl com a suport de les activitats humanes: habitatges, infraestructures i agricultura.
• Com que és limitat, se’n defineixen uns usos, que solen ser excloents, hem de decidir.
• Al llarg de la història, l’hem transformat per satisfer diverses funcions. Ordenació d’usos.

1.1.4. L’Aigua Dolça

• Aigua dolça, imprescindible per: àrees agrícoles, abastament humà i producció industrial.
• Només un 3% de l’aigua del planeta és dolça. La majoria sota terra o als casquets polars.
• Recurs escàs i essencial. Conflictes geopolítics i territorials al llarg de la història i ara.
• Com més aigua, més desenvolupament. Proveïdors d’aigua i no posseïdors. Aigua potable.
• Com més aigua, més vegetació i conreus; com menys aigua, més risc de perdre la vegetació.
• 75% de l’aigua dolça per regar conreus, 20% per la indústria i un 5% per usos domèstics.
• Promoció d’estalvi d’aigua a nivell productiu (agricultura i indústria) i domèstic.

1.1.5. La Biodiversitat

• Conjunt d’espècies animals i vegetals existents a tota la Terra. Distribució desigual.
• Font de primeres matèries i recursos energètics, alimentaris i farmacèutics. Dependència.
• Sisena extinció massiva. Adaptem el medi a nosaltres. Pèrdua de biodiversitat.
• Creixement de la població i patrons de consum creixent impacten l’ecosistema.
• Pèrdua de biodiversitat a causa de l’alt consum energètic dels països desenvolupats i l’increment de consum d’alguns del sud-est asiàtic.
• Ràpid increment de demanda d’energia impacta a través de dues vies: la producció i distribució d’energia i els resultats de l’ús d’aquesta energia.
• Empremta ecològica: superfície mínima necessària per mantenir el nostre mode de vida.

1.1.6. Els Boscos

• Ecosistema més ric, amb més biodiversitat. Important funció biològica i recursos naturals.
• Invenció de l’agricultura, al neolític, ha suposat reduir els boscos, sobretot els primaris.
• Boscos boreals, temperats, subtropicals i tropicals, aquests són els de més biodiversitat.
• Bioma més ric en espècies, amb 2/3 d’elles. La gran majoria als boscos plujosos equatorials.

1.2. La Producció i el Consum d’Energia

1.2.1. Les Fonts Energètiques No Renovables

• Recursos energètics minerals o combustibles fòssils, principal font d’obtenció d’energia.
• S. XX. Adaptabilitat del petroli, destil·lació fraccionada. Nombrosos derivats de molts usos.
• El petroli condiciona la nostra vida. Risc d’accidents en transport i extracció. Emissió de CO2.
• Carbó abundant i molt estès. 2n recurs després del petroli. S. XIX. Pluja àcida. Emissió de CO2.
• Gas natural eficient, poc processament, menys contaminant. Diversos usos. Emissió de CO2.
• L’urani el convertim en mineral energètic. No emet CO2, però risc d’accidents i residus.

1.2.2. Les Fonts d’Energia Renovables

• Esgotament dels combustibles fòssils, els costos d’extreure’ls i reduir impacte ambiental.
• Desenvolupament molt recent, producció descentralitzada i menys risc per les persones.
• Energia hidroelèctrica converteix energia potencial de l’aigua en electricitat amb turbines.
• És l’energia renovable més important, últimament ja no se’n fan grans embassaments.
• Energia eòlica transforma energia cinètica del vent en electricitat amb aerogeneradors.
• Minicentrals i parcs eòlics. Abans de la industrialització, amb energia de l’aigua i de sang.
• Localització òptima molt important, ja siguin instal·lacions marines com continentals.
• L’energia solar és la que ve directament de la radiació solar. Energia tèrmica, fotovoltaica i termosolar, transformen la radiació en electricitat. Des de les centrals es distribueix.
• Biomassa seca o llenya, recurs renovable d’ús tradicional. Biomassa verda, biocarburants, desenvolupament modern. Residus orgànics, energia geotèrmica i maremotriu.
• Recent augment d’energies renovables pel suport dels governs i consciència mediambiental.

1.2.3. La Producció Energètica a Catalunya

• L’energia és bàsica per l’economia. Escassesa de fonts d’energia. Aprofitament de l’aigua.
• Cat és energèticament dependent, ja que només produïm el 32% de l’energia consumida.
• Produïm energia elèctrica, de la qual el 80% ve de nuclears, el 15% d’hidroelèctriques i el 5% de les tèrmiques convencionals. Quant a renovables, la hidroelèctrica és la 1ª, seguida de la biomassa. Es vol multiplicar per quatre el consum d’energies renovables.
• Cal tenir una xarxa que distribueixi l’energia des de les zones productives a les de consum.
• El transport és el 1r consumidor, seguit per la indústria i els sectors de serveis i primari.

1.2.4. La Producció Energètica a Espanya

• Espanya importa el 80% de l’energia que consumeix, sobretot petroli i gas natural.
• Es produeix energia elèctrica amb gas natural, centrals nuclears i energia hidràulica.
• Increment del consum energètic molt fort, menys eficiència energètica que a la mitjana europea. Consum d’energia primària dels 1995 al 2007 es va doblar.
• Disminució del consum energètic industrial i augment en els transports i el consum domèstic.
• Planificació energètica des de la crisi petroliera del 1973. Menys petroli, més gas natural, energia hidràulica i renovables. Als Plans Energètics Nacionals de 1991-2000 s’introdueix per 1r cop l’objectiu de reduir emissió de gasos contaminants, plom i sofre als combustibles.
• 2008-2011 pla d’estalvi i eficiència energètica per millorar eficiència energètica, reduir un 10% les importacions de petroli i disminuir emissions de CO2.
• D’acord amb la UE, l’objectiu actual és augmentar la producció d’energia amb fonts renovables.