Recursos naturals, sostenibilitat i paisatges de Catalunya

UD 1: Recursos naturals, sostenibilitat i riscos

1. Recursos naturals

Definició: Són mitjans materials o mediambientals que permeten dur a terme activitats humanes. El seu consum és desigual al món, cosa que genera problemes econòmics i geopolítics. A més, tenen un valor històric i social.

Classificació:

• No renovables: No es regeneren; exemples: carbó, petroli, gas natural i urani.
• Potencialment renovables: Es poden regenerar si no hi ha sobreexplotació; exemples: aigua, sòl, aire i biomassa.
• Renovables: Inesgotables i es renoven ràpidament; exemples: sol, vent, aigua i l'energia de les onades.

2. Recursos energètics no renovables

• Carbó: És el combustible fòssil més antic. Ús principal: indústria i producció d’electricitat. Impactes: genera CO₂, contaminació i contribueix al canvi climàtic. A Espanya, el seu ús està disminuint pels costos elevats i la qualitat baixa.
• Petroli: Base de la societat industrial. Transport: petroliers i oleoductes. L’OPEP (1960) controla preus i producció a escala mundial. Espanya depèn molt de la importació, principalment de l’Aràbia Saudita, Mèxic i Rússia.
• Gas natural: Té un impacte ambiental menor. Transport: gasoductes o vaixells. Espanya depèn principalment d’Algèria. Es considera una alternativa temporal al petroli.
• Urani (energia nuclear): Font primària per a centrals nuclears. Avantatges: molta energia i sense emissions de CO₂. Riscos: residus radioactius, accidents i possibilitat d’ús militar. Espanya té 7 centrals nuclears, amb 3 reactors a Catalunya.

3. Recursos potencialment renovables

El sòl

Només un 22% és apte per a l’agricultura. Les seves funcions ecològiques inclouen mantenir la biodiversitat, fixar carboni i produir aliments. Les funcions socials són garantir l'alimentació, l'aigua potable i l'espai urbanitzable.

L’aigua dolça

Representa menys del 3% del total mundial. Ús: 75% agricultura, 20% indústria i 5% consum domèstic. Problemes: contaminació, sobreexplotació i desigualtats territorials. Solucions: transvasaments, dessalinització, depuradores i reg eficient. A Espanya, els règims fluvials són irregulars; hi ha dèficit al sud i a les Balears. A Catalunya, les conques internes pateixen escassetat, mentre que la conca de l’Ebre presenta excedent.

4. Energies renovables

Aprofitament directe del sol

• Solar fotovoltaica: Panells que generen electricitat per a ús domèstic o industrial.
• Solar tèrmica: Escalfament d’aigua o aire per a calefacció.
• Termosolar: Alta temperatura per moure turbines i generar electricitat.

Aprofitament indirecte del sol

• Hidràulica: Força de l’aigua en preses; neta però pot inundar zones i alterar rius.
• Eòlica: Aprofita el vent; Espanya és el 4t productor mundial.
• Maremotriu: Energia de corrents marins i onades; poc desenvolupada.
• Geotèrmica: Calor interna de la Terra; ús com a calefacció (ex. Islàndia).
• Biomassa: Matèria orgànica cremada o descomposta; risc de deforestació si es gestiona malament.

Energia renovable a Catalunya

• Eòlica: 54% de l’energia renovable.
• Hidroelèctrica: 27%.
• Solar fotovoltaica: 13%.
• Biomassa: 5%.

5. Biodiversitat i ecosistemes

Biodiversitat: Conjunt d’espècies animals i vegetals distribuïdes segons latitud, clima, relleu i tipus de sòl. Funcions: aliments, energia, matèries primeres i equilibri ecològic.

Amenaces: Desforestació, contaminació, urbanització i canvi climàtic, que condueixen a la sisena extinció massiva.

Boscos: Reguladors del clima i embornals de carboni. Causes de desforestació: tala, obtenció de fusta, agricultura i infraestructures. Conseqüències: erosió, desertificació i pèrdua d’espècies.

6. Mars i oceans

Es tracta d'un sistema global interconnectat. Les seves amenaces inclouen la contaminació, la sobrepesca i la urbanització costanera. Nous problemes: acidificació i efectes del canvi climàtic.

7. Sostenibilitat

Definició: Desenvolupar l'activitat humana satisfent les necessitats presents sense comprometre les del futur. El 1972 es va produir el primer debat científic. L'ONU 2030 va establir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb 17 fites.

Crítiques: Ambigüitat d’objectius, biaix econòmic i manca de representació global.

8. Canvi climàtic

Tipus de canvis: Cíclics, esporàdics, evolutius i antropogènics (causats pels humans).

Escalfament global: Causa: gasos d’efecte hivernacle (CO₂, metà, N₂O…). Efectes: pujada de temperatura, desertificació, fenòmens extrems i pèrdua de biodiversitat.

Acords internacionals:

• 1992: Conveni Marc sobre CC (Rio de Janeiro).
• 1997: Protocol de Kyoto (Kyoto).
• 2015: Acord de París (París).

Desigualtats mediambientals: Diferents països tenen desigual accés als recursos i capacitat d’adaptació.

9. Riscos i fenòmens naturals

• Fenomen natural: Procés de la natura (pluja, terratrèmol).
• Risc natural: Quan un fenomen afecta persones o béns.
• Risc ambiental: Inclou riscos naturals i humans.
• Desastre natural: Quan el risc provoca grans danys.

Tipus de riscos:

• Geològics: Terratrèmols, volcans, esllavissades.
• Climàtics: Inundacions, sequeres, incendis.
• Biològics: Pandèmies.

Fórmula: Risc = Perill × Vulnerabilitat × Exposició

A Catalunya: Aiguats, incendis, esllavissades, allaus, nevades i pedregades. Prevenció: Plans especials i educació ciutadana.

10. Gestió dels riscos

• Unió Europea: Anticipació, preparació, alerta i resposta; sistema de protecció civil 24 h.
• Espanya: Riscos principals: desertificació, incendis, inundacions i sismes.

Glosari bàsic

• Recurs natural: Bé obtingut de la natura que satisfà necessitats humanes.
• Sostenibilitat: Desenvolupar sense comprometre el futur.
• ODS: Objectius de Desenvolupament Sostenible (ONU 2030).
• Biomassa: Matèria orgànica usada com a font d’energia.
• Efecte hivernacle: Retenció de calor a l’atmosfera per gasos com el CO₂ o el metà.
• Petjada ecològica: Impacte humà sobre el medi natural.
• Petjada de carboni: Quantitat de CO₂ emesa per activitat o producte.
• Biocapacitat: Capacitat d’un ecosistema per regenerar recursos.
• Antropocè: Nova era geològica dominada per l’acció humana.
• Transvasament: Transport d’aigua d’una conca a una altra.
• Dessalinització: Procés per convertir aigua salada en potable.
• Desforestació: Eliminació de la cobertura forestal.
• Desertificació: Pèrdua de productivitat del sòl per sequera o sobreús.
• Risc ambiental: Dany potencial provocat per fenòmens naturals o humans.

UD 2: La diversitat territorial i els paisatges

1. Relleu de Catalunya

Pirineu

• Pirineu axial: Molt antic (Paleozoic), altitud fins a +3.000 m, paisatge alpí amb poca vegetació; exemples: Pica d’Estats i Aneto.
• Prepirineu: Materials sedimentaris més moderns, altitud inferior, paisatge mediterrani de muntanya; exemples: Cadí, Boumort i Montsec.

Sistema Mediterrani Català

• Serralada Prelitoral: Massissos interiors >1.000 m; exemples: Montseny, Montserrat i Montsant.
• Depressió Prelitoral: Fossa allargada, molt poblada, eixos viaris; exemples: Vallès i Penedès.
• Serralada Litoral: Serres baixes (500–1.000 m) a tocar del mar; exemples: Collserola, Garraf i Montnegre.

Altres unitats

• Depressió Central: Suau, apta per a cereals, inclinada cap a l’Ebre.
• Serralada Transversal: Connecta el Prepirineu i el Prelitoral.

2. Xarxes hidrogràfiques de Catalunya

Glossari: Xarxa hidrogràfica = conjunt de rius; règim hidrogràfic = variació de cabal al llarg de l’any.

Tipus de xarxes fluvials:

• Pirinenca: Cabalosa, règim nivopluvial, afluents de l’Ebre (Segre, Noguera Ribagorçana).
• Pirinenca-mediterrània: Neixen al Pirineu i van al Mediterrani, règim pluvial (Llobregat, Ter).
• Mediterrània: Rius curts, torrencials i irregulars (Besòs, Francolí, Tordera).

Riu Ebre (cas especial)

Origen: Serralada Cantàbrica. Importància: gran conca, cabalós. Delta: biodiversitat elevada, vulnerable al canvi climàtic. Agricultura: cultiu d’arròs.

3. Clima de Catalunya

Temps vs. Clima: Temps = situació atmosfèrica momentània; Clima = mitjana de llargs períodes.

Factors climàtics:

• Dinàmics: Jet stream, front polar, anticiclons i borrasques.
• Geogràfics: Distància al mar, altitud, latitud i orientació.

Dominis climàtics:

• Mediterrani: Estius secs, hiverns suaus, major part del territori.
• Oceànic: Vall d’Aran, pluja regular, fred.
• Muntanya: Pirineu, fred, neu i precipitacions altes.

Subtipus mediterranis:

• Litoral: Costa, tardor plujosa, hiverns suaus.
• Prelitoral: Entre costa i interior, més contrast tèrmic.
• Continental: Depressió central, estius calorosos, hiverns freds.
• Pirinenc: Prepirineu, fresc i més pluja.

Clima de muntanya:

• Subalpí (1.600–2.300 m): Fred, neu, pi negre i avet.
• Alpí (+2.300 m): Molt fred, prats alpins.

4. Vegetació i paisatge

• Domini Boreoalpí (alta muntanya): Pi negre, avet, prats alpins; +1.600 m, vegetació adaptada al fred.
• Domini Eurosiberià: Fagedes, rouredes, pi roig, boscos de ribera; Prepirineu, Transversal i Prelitoral humida.
• Domini Mediterrani: Alzina, pi blanc, matollar (garriga); fulles dures adaptades a la sequera.

5. Regions fisiogràfiques de Catalunya

• Catalunya seca: Menys de 700 mm/any; Ponent i la Depressió Central.
• Catalunya humida: Més de 700 mm/any; Pirineu, Prepirineu i Litoral humit.

6. Relleu d’Espanya

Altitud mitjana: 660 m. Tipus: massissos i muntanyes perifèriques, serralades, planes, depressions i illes.

7. Climes d’Espanya

• Mediterrani: Est i sud; estius secs, pluges irregulars.
• Atlàntic: Nord; pluja abundant i regular.
• Subtropical: Canàries; temperatures altes i pluja escassa.

8. Xarxes hidrogràfiques d’Espanya

• Atlàntica: Rius llargs i cabalosos; exemples: Duero, Tajo i Guadalquivir.
• Mediterrània: Irregulars; exemples: Ebre i Segura.
• Cantàbrica: Curts i cabalosos; exemples: Nalón i Nervión.

9. Canvi climàtic a Espanya

Augment de temperatures, més sequeres i tempestes. Pèrdua de glaceres i pujada del nivell del mar. Pluja menys freqüent però més intensa.

10. Regions biogeogràfiques

• Mediterrània: Alzines, garriga, pi blanc.
• Eurosiberiana: Faigs, roures.
• Macaronèsica: Laurisilva, drago, cactus.

11. Paisatges d’Espanya

• Muntanya: Pirineu, Sistema Central, Serralades Bètiques.
• Planes i depressions: Guadalquivir, Ebre.
• Hortes i riberes: Litoral mediterrani, vall de l’Ebre.
• Deveses: Extremadura, Salamanca.
• Litorals: Cantàbric, mediterrani, atlàntic.
• Metropolitans: Madrid, Barcelona, València.
• Illes: Balears i Canàries.

12. Patrimoni natural

Concepte: Béns naturals que cal conservar: paisatges, espècies, aigües i sòls. En sentit estricte, espais protegits i reserves. En sentit ampli, recursos necessaris per a la vida (aigua, sòl, biodiversitat).

Valors del patrimoni natural:

• Ecològic: Manté ecosistemes, regulació climàtica.
• Humà/Social: Benestar, salut i qualitat de vida.
• Econòmic: Agricultura, ramaderia, pesca i turisme.

Amenaces: Urbanització descontrolada, generació de residus, sobreexplotació de recursos, contaminació i alteració de rius i aqüífers.

Gestió i conservació:

• Estratègia Catalunya 2030: Frenar la degradació i protegir la biodiversitat.
• Aigua dolça: Depuradores i gestió hidrològica.
• Residus: Gestió a càrrec de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Espais naturals protegits:

• Àmbit europeu: Xarxa Natura 2000; ZEPA (aus), ZEC (hàbitats).
• Àmbit català: PEIN; cada espai té un pla especial i un òrgan gestor.

Exemples a Catalunya: El Parc Natural del Montseny i les Terres de l’Ebre (Reserves de la Biosfera), i el Delta de l’Ebre (parc natural i ecosistema fràgil).

Paisatge i gestió del paisatge

Paisatge: Components naturals + humans. Canvis: Periòdics (estacions), evolutius (urbanització, erosió) i fluxos (aigua, energia). Banalització: Pèrdua de singularitat del paisatge. Gestió: Conveni Europeu del Paisatge, Llei del Paisatge, Catàlegs i Observatori del Paisatge.