Recursos Naturals: Sostenibilitat i Energies Renovables

Recursos Naturals

Béns que la humanitat pot obtenir de la natura per satisfer les seves necessitats socials i biològiques. Són un patrimoni comú de la humanitat, del qual es depèn per sobreviure.

Tipus de Recursos Naturals

• NO RENOVABLES
  • Generen a la natura de manera lenta
  • Considerem que existeixen en quantitats finites
• RENOVABLES
  • Regeneració natural
  • Ritme igual o superior al ritme d’explotació

Capacitat de Càrrega

Aprofitament màxim que es pot fer d'un determinat recurs natural per garantir-ne la renovació futura.

Combustibles Fòssils

Combustible format a partir de les restes orgàniques acumulades en dipòsits sedimentaris de l’escorça terrestre.

Reciclabilitat

Que es pot recuperar, i si escau transformar, per a usos posteriors. Normalment, aquest concepte s’aplica als residus.

Desforestació

Procés de destrucció i pèrdua de la cobertura forestal o bosc.

Biodiversitat

Diversitat biològica que es manifesta en una determinada àrea o sistema ecològic en totes les formes, nivells i combinacions.

Sostenibilitat Ambiental

Mode d’aprofitament dels recursos naturals que no en compromet el manteniment al llarg del temps.

Consum Abusiu

Hàbit de consum que va més enllà del que es considera un consum moderat o sostenible.

Distribució dels Recursos Naturals

La distribució dels recursos sobre la superfície de la Terra és molt desigual:

• Que un país sigui molt extens no vol dir que estigui ben assortit.
• Alguns països disposen de gairebé la meitat dels recursos minerals energètics del món (EUA, Rússia, Canadà).
• Xina, un país molt extens, no està ben assortit.
• Importació dels recursos que falten. Això només ho poden fer els països desenvolupats i industrialitzats (Japó, Alemanya, Xina...). Els països poc desenvolupats no.
• Tenir riqueses naturals explotables dins del territori no sempre és garantia suficient de desenvolupament. Nigèria és un país amb molt petroli però està poc desenvolupat.

Concentració de Recursos Naturals

Fet que ha provocat, fins i tot, enfrontaments. L’aprofitament sostenible dels recursos i el foment de les energies renovables pot afavorir un sistema més equitatiu i disminuir la dependència amb altres països.

Sòl

Superfície de la Terra que suporta i desenvolupa la vida, i és l’espai on tenen lloc les activitats humanes (agricultura, ramaderia...). Part més externa de l’escorça terrestre que constitueix el suport dels éssers vius.

Aigües Freàtiques

Relatiu a les aigües subterrànies que hi ha al subsòl.

Aqüífer

Capa d’aigua subterrània que s’escola o s’emmagatzema entre roques permeables en el subsòl.

Efecte Hivernacle

Procés d’escalfament de l’atmosfera causat per les activitats humanes i per processos que permeten l’entrada de la radiació solar i dificulten l’emissió de calor a l’exterior.

Central Tèrmica Nuclear

Central que produeix energia elèctrica a partir de la transformació d’energia alliberada en forma de calor. Aquest procés es produeix per mitjà de reaccions nuclears que tenen lloc, de manera controlada, en un reactor nuclear.

Central Tèrmica

Central que produeix energia elèctrica a partir de la transformació de l’energia alliberada en forma de calor al cremar carbó, fuel o gas natural.

Energia Primària

Font d’energia que es troba a la naturalesa, abans de ser convertida o transformada (solar, combustibles fòssils, eòlica, geotèrmica, nuclear, etc.). Un cop transformades, aquestes energies s’anomenen secundàries. Per exemple, l’energia solar (primària) es pot convertir en energia elèctrica (secundària).

Jet Stream

És un corrent d'aire vent que es mou de manera molt ràpida. Pot arribar als 300 quilòmetres per hora i discorre a una alçada d'entre 10 i 12 quilòmetres, bufant gairebé sempre d'oest a est.

Acció Antròpica

Qualsevol acció o intervenció realitzada per l’ésser humà sobre la Terra. Són activitats antròpiques: la desforestació, la pesca, l’agricultura.

Permanfrost

És la capa de sòl permanentment congelat, però no permanentment cobert de gel o neu, de les regions molt fredes.

Principals Energies Renovables

Les principals energies renovables són:

• L’energia hidroelèctrica: Es pot considerar neta i mediambientalment sostenible, ja que en la seva producció intervé un recurs renovable com els salts d'aigua que es generen a les centrals situades en els embassaments.
• Energia eòlica: Aprofita la força cinètica del vent i la converteix en energia. Passa de ser energia mecànica a elèctrica. Les instal·lacions són costoses: aerogeneradors que són minicentrals elèctriques. Les zones amb aquestes instal·lacions s’anomenen parcs eòlics. És una energia neta i sostenible, encara que hi ha un impacte considerable sobre el paisatge.
• L’energia solar: A partir de les radiacions del sol obtenim tres tipus d’energia solar:
  • Solar tèrmica: La radiació solar escalfa directament l’aigua que circula per uns serpentins i que es destina a l’ús domèstic i a la calefacció. Es recull amb panells solars a les teulades dels edificis.
  • Fotovoltaica: L’energia solar genera corrent elèctric per mitjà de panells fotovoltaics proveïts de cèl·lules fotoelèctriques. Es recull amb panells solars en parcs solars o també en edificis industrials o domèstics.
  • Termosolar: L’energia solar es concentra per mitjà de miralls sobre conductes d’aigua que es transforma en vapor. El vapor a pressió mou unes turbines que generen electricitat.
• La biomassa: Termes que fa referència a la quantitat total de matèria orgànica constituent d’un ésser viu. En el context de les fonts d’energia, fa referència a la matèria orgànica d’origen vegetal, llenya principalment, o animal (fems) que pot ser utilitzada com a combustible. Les centrals que utilitzen la biomassa com a combustible produeixen CO2 i altres gasos i partícules contaminants de l’aire. La contribució d’aquestes centrals a l’efecte hivernacle per la producció de CO2 pot ser contrarestada si es replanta la massa vegetal utilitzada com a combustible, ja que la vegetació absorbeix i fixa en els seus teixits el CO2 de l’aire, equilibrant així el balanç entre emissió i absorció de CO2.

Climograma

Es tracta d’un climograma, un gràfic que reflecteix el clima d’un lloc determinat amb una representació simultània de les temperatures i les precipitacions. Les temperatures mitjanes mensuals en graus centígrads es representen mitjançant un diagrama lineal i les precipitacions acumulades mensuals en mil·límetres es representen en un diagrama de barres. Els mesos de l’any són a la línia horitzontal i els ºC i els mm en els dos eixos verticals. La font és: Riba, O. i altres, 1979.

Es pot observar que la línia de les temperatures presenta els valors màxims els mesos de juliol i agost, i els mínims al desembre i gener, amb una diferència acusada. Les precipitacions tenen el seu màxim a la primavera i el seu mínim en els mesos d’estiu. El climograma és característic del clima mediterrani per l'aridesa que presenta en els mesos d'estiu i una precipitació no gaire abundant la resta de l’any.

A l'hivern, les temperatures mitjanes estan al voltant dels 5ºC, mentre que al juliol i l'agost la temperatura mitjana volta els 25ºC, per tant, uns valors freds a l'hivern i calorosos a l'estiu, amb una amplitud tèrmica de 20ºC, fets propis de la varietat continental o d'interior del clima mediterrani. En la continentalitat del clima de Lleida cal destacar una certa llunyania del mar i, sobretot, la presència de les serralades Prelitoral i Litoral, que formen una barrera muntanyosa que impedeix l’entrada a l’interior de la influència del mar Mediterrani.