Recursos Naturals i Riscos a Espanya

Recursos Naturals a Espanya

Recursos Minerals

Minerals metàl·lics

Malgrat l'existència de diversos minerals metàl·lics al subsòl, la seva explotació comercial és limitada. Només s'extreuen quantitats importants de ferro, plom, cassiterita, entre d'altres, en poques mines en explotació.

Minerals energètics

L'únic mineral energètic amb importància econòmica és el carbó, explotat a les conques carboníferes de la Serralada Cantàbrica (Astúries, Lleó i Terol). També hi ha petits jaciments de petroli (Tarragona) i gas natural (Huelva) en el subsol marí. L'urani existeix però no s'explota.

Roques i minerals industrials

Aquest és l'únic recurs mineral del qual Espanya té importants recursos explotables. És el primer productor de la Unió Europea i el sector que presenta un creixement continuat. És un dels principals productors de pissarra, marbre i granit.

Recursos Hídrics

Es distingeix entre Espanya seca (clima mediterrani) i Espanya humida (clima atlàntic). Les precipitacions són més regulars a l'Espanya humida, però cal considerar la insolació i l'evapotranspiració. La irregularitat dels recursos hídrics, especialment a la zona mediterrània, dificulta el seu aprofitament, que es fa mitjançant embassaments i explotació d'aigües subterrànies (aproximadament un 40%). La distribució de la població, la indústria i l'agricultura complexifiquen la gestió. Els aqüífers subministren un 30% de l'aigua urbana i una quarta part de les necessitats de regadiu. El 2007, es van crear 14 demarcacions hidrogràfiques per a la gestió dels recursos hídrics (9 atlàntiques i 5 mediterrànies).

Altres Recursos

Altres recursos importants són:

• Sòls: Inceptisòls (més del 50% del territori), Entisòls (15%), Aridisòls (10%), i Alfisòls (5%).
• Radiació solar: Fonamental per a l'agricultura, l'energia fotovoltaica i el turisme.
• Recursos forestals: Importants per a la biodiversitat, la fixació de CO2 i la biomassa.
• Recursos eòlics: Abundants en zones com l'Estret de Gibraltar, la Vall de l'Ebre i les Rías Baixas de Galícia.

Impactes Ambientals i Riscos a Espanya

Impactes de les Activitats Humanes

Les activitats humanes afecten el medi ambient. A Espanya, les més impactants són la indústria siderúrgica, la petroquímica, la mineria, la generació d'electricitat, les infraestructures (autopistes, vies fèrries, ports) i l'agricultura. Si bé la qualitat de l'aigua ha millorat amb les depuradores, la conservació de les zones costaneres ha empitjorat. Destaca l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEH), superior al que Espanya hauria d'emetre. L'ús de combustibles fòssils augmenta el risc d'augment de temperatura. Les normatives (autonòmiques, estatals i europees) exigeixen estudis d'impacte ambiental (EIA) per a projectes com autopistes, pedreres i estacions d'esquí.

Riscos Naturals

Els principals riscos naturals a Espanya estan relacionats amb el clima mediterrani: inundacions, sequeres i incendis. La desforestació, les infraestructures i les emissions de gasos agreugen el risc de desertització, molt superior a la mitjana europea, afectant el sud-est peninsular i la costa mediterrània. El risc de riuades és alt, especialment al litoral mediterrani i al Pirineu, agreujat per construccions en zones inundables. El risc d'incendis forestals és alt a l'estiu. La posició geogràfica d'Espanya, a la zona de contacte entre les plaques africana i euroasiàtica, provoca terratrèmols, generalment de baixa o mitja intensitat.

Riscos Antròpics

Les activitats humanes que generen més riscos són la indústria, la mineria, el transport de mercaderies perilloses i la manipulació de materials radioactius. Els accidents tenen conseqüències immediates i a llarg termini per a la salut i el medi ambient. A Espanya, dos dels accidents més greus van ser el trencament d'una bassa de residus d'una mina de pirita a Sevilla i el vessament de fuel a les costes gallegues.

Gestió del Patrimoni Natural i Residus

Gestió del Patrimoni Natural

La protecció d'espais naturals és competència majoritàriament de les comunitats autònomes. La Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (2007) estableix cinc categories de protecció: parc nacional, parc natural, reserva natural, monument natural i paisatge protegit. S'hi afegeixen altres figures de protecció. Les zones més protegides són les de més de 1500 m d'altitud i la regió biogeogràfica macaronèsica (40% de la superfície protegida).

Gestió de Residus

La gestió de residus està descentralitzada. Per als residus radioactius, l'ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius, SA) s'encarrega de la seva gestió completa. Per als envasos i embalatges, existeix un Sistema Integrat de Gestió (SIG) liderat per Ecoembalajes España, S.A., que promou la recollida selectiva i la recuperació.