1.4 L'aigua dolça

→ Recurs natural indispensable per a la vida.

→ El 70% de la superfície terrestre està coberta per oceans.

→ Menys d'un 3% és aigua dolça, la major part als casquets polars i glaceres.

→ El 98% de l'aigua dolça no glaçada és freàtica (es troba al subsol) i una centèsima part al nostre abast.

El consum humà genera estrès hídric

→ Aigua virtual: aigua oculta que no es veu directament, però intervé en tota la cadena productiva i de comercialització (béns materials, consum).

Càlcul de l'aigua virtual per determinar la petjada hídrica: volum d'aigua dolça que consumeix una persona o població en un any.

1.7 L'oceà global

→ Concepció del mar com un sistema únic.

→ Importància de les interaccions entre diverses masses d'aigua:

• Oceàniques i marines
• Continentals

→ Capacitat de retenir i redistribuir la calor.

• Principal regulador de la temperatura de la Terra (paper essencial en l'equilibri de la biosfera).

→ La vida a la Terra depèn de l'estat de salut de l'oceà global.

1.7.1 Tractat global dels oceans

Març 2023 → Nacions Unides creen el primer tractat internacional de protecció d'alta mar per posar fre al deteriorament del medi marí.

Curiositat: s'han creat illes de plàstic més grans que el territori de França.

Cap al 2030 → Preveu la conservació del 30% dels oceans mitjançant diverses mesures, com la creació de zones marines protegides en aigües internacionals.

1.6 Els boscos

→ Ecosistema de gran valor amb alt percentatge de diversitat d'espècies animals i vegetals.

→ Important funció ecològica: actuen com un embornal de carboni atmosfèric.

• Desforestació: transformació d'aquest espai en àrees desproveïdes de la seva vegetació original per acció humana.

→ Causes:

• Tales massives per crear plantacions comercials (cotó, soja, oli de palma).
• Mineria
• Urbanització

→ Boscos i àrees forestals més o menys desenvolupades, producte de la desforestació de boscos primaris o primigenis, que es converteixen en boscos secundaris.

El sòl:

2.1 Les fonts d'energia no renovables

Minerals energètics (combustibles fòssils):

• Carbó
• Petroli
• Gas natural

Són materials que s'han format al llarg de períodes geològics a partir de restes orgàniques enterrades en dipòsits sedimentaris de l'escorça terrestre.

2021 → Petroli:

• Aportava el 31% de l'energia primària consumida al món.
• El 75% es dedica al transport.
• La resta a la producció petroquímica i béns industrials.

2.1.2 El gas natural

→ La possibilitat de liquar el gas i regasificar-lo permet el seu transport a grans distàncies.

Principals reserves: Euràsia i Orient Mitjà.

Proporciona el 23,2% de l'energia primària mundial.

El 40% del seu ús és per a la producció d'electricitat.

La resta per a béns industrials, usos domèstics i terciaris.

Tot i ser menys contaminant que el petroli i el carbó, també genera l'efecte hivernacle.

2.1.3 El carbó

Hi ha diverses varietats i, segons el seu grau de carbonificació, tenen més o menys capacitats energètiques.

→ Transport costós, es consumeix en regions properes.

→ Proporciona el 26,8% de l'energia primària mundial.

• El 67% del seu ús és per a la producció d'electricitat a centrals tèrmiques.
• La resta per a la indústria siderúrgica, química i farmacèutica.

Tot i la moderació en el consum, l'any 2022 es va produir una xifra rècord de consum a Europa a causa dels problemes de subministrament de gas rus per la guerra, que van fer reprendre el seu ús.

2.1.4 L'urani

→ No és un combustible fòssil ni un mineral energètic, però ho pot ser després d'un procés de transformació.

• Tractat en centrals nuclears.

→ La fissió d'àtoms produeix energia calorífica, que es fa servir per produir:

• Vapor d'aigua
• Energia elèctrica
• Medicina
• Armament militar
• Món: més de 400 reactors nuclears que generen el 10% de l'energia elèctrica mundial (gran quantitat amb poc combustible i poc CO₂ a l'atmosfera). Inconvenient: allibera nivells perillosos de radiació, que afecta persones i entorn. La gestió dels residus radioactius és complexa (durada i perillositat).

2.2 Les fonts d'energia renovables

Representen el 12% de la producció energètica global (27% si comptem la hidroelèctrica).

→ Menys riscos ambientals.

→ Producció descentralitzada.

2.2.1 L'energia hidroelèctrica

→ Aprofitament de l'energia potencial o cinètica de l'aigua.

→ Recurs renovable (més important) usat fa segles a partir de molins (aspes). A partir del segle XIX, desenvolupament de turbines.

• Converteix energia mecànica en elèctrica.
• Permet l'electrificació de les indústries.

Aporta un 16% de l'energia.

→ La de més producció en tots els països.

Es produeix als grans embassaments i les centrals hidroelèctriques de gran potència.

→ Petites centrals en cursos menors d'aigua.

L'energia mareomotriu, que aprofita el moviment de les onades del mar, està poc desenvolupada (opció complementària).

2.2.2 L'energia eòlica

→ Recurs renovable basat en l'aprofitament de la força cinètica del vent mitjançant aerogeneradors.

Aporta el 6,6% de la producció mundial elèctrica.

→ L'aprofitament requereix una localització òptima (molins construïts a terra i mar obert, més cars, que es poden beneficiar de vents més forts i regulars).

2.2.3 L'energia solar

→ Prové de la radiació solar.

Aporta el 3,6% de l'energia elèctrica mundial.

Hi ha tres formes principals d'aprofitar l'energia del sol:

• L'energia fotovoltaica: captació de la radiació solar amb panells fotovoltaics, que la transformen en electricitat.
• L'energia termosolar: acumulació de calor (radiació directa del sol) en uns captadors.
• L'energia termosolar de concentració: concentració dels raigs de sol en un captador amb miralls orientables per després convertir-la en electricitat a través de turbines.

2.2.4 Altres recursos renovables

→ A la utilització tradicional de la biomassa com a llenya s'han sumat més aprofitaments:

• Pèl·lets (granulats aglomerats a base de residus forestals).
• Biocombustibles a partir de cultius de plantes energètiques, residus agraris o d'algues.
• L'energia geotèrmica (aprofitament de la calor superficial o de capes profundes de la Terra).

L'hidrogen verd (alternativa també), a partir de la hidròlisi de l'aigua o tecnologies de fusió nuclear, no han esdevingut sistemes viables.

2.3 Energia i transició energètica a:

a) Catalunya

Catalunya ha fet front a la pobresa de fonts pròpies amb l'aprofitament de l'aigua i la importació d'altres llocs.

Actualment, la major part depèn de la producció d'energia de centrals nuclears i la importació de combustibles fòssils.

L'energia nuclear suposa el 57,7% de la producció total; els altres dos sistemes són el cicle combinat (18,6%) i la cogeneració (8,3%). Les energies renovables representen el 17,4% de la producció.

La Prospectiva Energètica de Catalunya defineix les estratègies de transició energètica:

• Espera millorar l'eficiència, l'estalvi d'energia, el creixement de renovables (eòlica 50% i fotovoltaica 43%), el tancament de plantes nuclears i l'establiment d'un model energètic basat en:

1. L'autoconsum
2. La generació de proximitat

b) Espanya

→ pateix d’escassetat de recursos energètics estratègics, com:

• Carbó de qualitat

• petroli

• gas

1. principi d’industrialització se suplia amb recursos propis (hidràulics i carbonífers) + importació de carbó

2. s.XX creixement de l’electrificació → desenvolupar centrals hidràuliques, tèrmiques i nuclears (mai han arribat a cobrir el consum energètic de l’estat)

3. darrers 30 anys → producció ha crescut i diversificat → gràcies a les renovables (eòlica i solar)

4. Actualment, produeix ¼ part de l’energia que consumeix (dependència d’altres països)

La política espanyola s’inscriu en el Marc Estratègic d’Energia i Clima i pretén:

-Assolir el 42% del consum de renovables al 2030.

-Generar electricitat amb un 74% de fonts renovables.

-Arribar a la neutralitat climàtica al 2050. 

2.5 La política energètica a la Unió Europea

UE→ potència econòmica pobra en recursos energètics fòssils, amb consum energètic elevat i ha d’importar més de la meitat d’energia que consumeix.

La dependència energètica → 59,8% (proporcions varien països)

• petroli i gas de russia o noruega, algeria EEUU…

El Marc Estratègic en matèria de clima i energia 2020-2030 té com a objectius finals:

-Reduir les emissions de GEH a la meitat respecte 1990.

-Augmentar més del 32% la quota de renovables.

-Millorar les interconnexions elèctriques existents

3. Sostenibilitat i canvi climàtic

crisi ecològica global→ fenòmens que la posen en manifest:

• Pèrdua de la biodiversitat

• contaminació de l’aire i aigües

• escalfament de la terra

→ darrers anys avenços tecnològics ens han permès a multiplicar la capacitat d’explotació dels RN i modifica el medi. 

- també ens han permès conèixer les causes i conseqüències de l’acció antropogènica (fet per l’home)  en els ecosistemes i en les societats

3.1 Què són els objectius de desenvolupament sostenible

→ l'assemblea a general ONU va adoptar l’agenda de 2030 pel desenvolupament sostenible (l'any 2015)

→ basat en el compromís comú dels estats a dedicar els mitjans necessaris per avançar cap als ODS.  Que es refereix a un canvi progressiu cap a un model socioeconòmic basat en el reconeixement dels límits de la terra i criteris de sostenibilitat.

• cada 5 anys es fa una revisió i es promouen aliances entre països (desenvolupats i subdesenvolupats)

→ els obj estan lluny de ser complerts

• la biodiversitat disminueix

• els ecosistemes es degraden

Cas greu → impedeixen satisfer les necessitats bàsiques  (assegurar subsistència i benestar)

Necessitats amenaçades per causes ambientals → terratrèmols , huracans, aiguats o per causes atròpiques→ guerres accidents, o per polítiques injustes → discriminació de certs grups, explotació irracional de RN.

Hi ha factors que són decisius a l’hora de situar les persones i societats en nivells desiguals de risc enfront de les condicions mediambientals.

1. L’exposició a les conseqüències de desequilibris ecològics: pol·lució atmosfèrica, residus perillosos, aigües contaminades…

2. La vulnerabilitat enfront de riscos ambientals, com terratrèmols, aiguats…

3. La dificultat d’accés a recursos bàsics

4. La distribució no equitativa de càrregues fiscals, com les taxes sobre subministraments o els impostos sobre el carboni.

5. L’exclusió en la presa de decisions o la desinformació sobre polítiques ambientals.

3.4 L’empremta humana sobre la terra

1. La petjada ecològica:  Si el valor de la petjada ecològica de la Terra es compara amb la biocapacitat del planeta,  (Consumim molt més del que som capaços de produir.)

2. L’antropocè

• La nova era geològica en què vivim

• fa reflexionar sobre l’impacte de les activitats humanes sobre la terra i el creixement il·limitat del nostre sistema econòmic.

3. La petjada de carboni

• indicador 

• mesura el volum total de diòxid de carboni emès a l’atmosfera 

• per causa de la producció de béns i serveis. 

• ex// La indústria (elèctrica), l’agricultura intensiva, la desforestació i el transport en són les principals causants.

4. La biomassa

l’any 2000 el valor del pes de la massa antropogènica (materials produïts per la humanitat) superava el pes sec o biomassa (pes de la matèria viva, excloent l’aigua que conté) del planeta. 

4.1 Els riscos ambientals

→ fenòmens naturals esdevenen riscos naturals si estan associats amb la presència humana

→ quan efectes de les persones són molt importants es parla de desastres naturals

• societat exposada a riscos antròpics (provocats per les persones)

→ vessaments de petroli, accidents de trànsit, incendis…

Risc ambiental:

Factors que els caracteritzen són: 

• La magnitud: dimensió i intensitat del fenomen.

• La freqüència: nombre de vegades que es produeix en un període de temps.

• La perillositat: probabilitat que es produeixi.

• L’exposició: nombre total de persones sotmeses al risc.

• La vulnerabilitat: percentatge de persones o béns que poden ser danyats. 

La degradació del medi ambient → paper crític com a desencadenat o empitjorament de desastres

desforestació → sequeres, provoca inundacions

gasos efecte hivernacle  → reescalfament del clima del planeta 

4.4 Els riscos ambientals a Catalunya

Catalunya riscos naturals estan relacionats amb les condicions meteorològiques i geomorfològiques  d’un territori amb clima mediterrani. 

• relleu accidentat i amb una densitat de població alta

4.4.1 riscos atmosfèrics

Els aiguats són una manifestació típica del clima mediterrani. → pluges fortes (turmentades i inundacions) → inundació habitatges, arrossegaments de cotxes…

Les pedregades: precipitacions en forma de grans de gel, de pocs mil·límetres a la mida d’un ou. Entre 2 i 5 mm es parla de calamarsa i si són més grossos, de pedra. Provoquen grans danys als conreus al fer malbé les branques i fruits de les collites. 

Les nevades: precipitacions en forma de cristalls de gel. →  quan la temperatura de l’aire és inferior o pròxima al punt de congelació. (talls de carreteres, accidents de trànsit, aïllament de la població…)

Els temporals de vent són bufades intenses de vent, de més durada que una simple ratxa. → (arrencada d’arbres i torres elèctriques, caigudes de materials i edificis) 

4.4.2 riscos geolgics

Les esllavissades: desplaçaments de terrenys d’un vessant cap a l’exterior per acció de la gravetat. Associats a pluges, també els poden produir els terratrèmols. → Destrueixen obres públiques, tallen carreteres i soterren habitatges i persones. 

Les allaus són despreniments de masses de neu, de dimensions i recorreguts variables, al llarg d’un pendent. → destruir vegetació, tallar comunicacions i colgar persones o llocs habitats. El Pirineu més occidental és la zona més exposada.

Els terratrèmols tremolors de la superfície de la Terra durable breu. →Causats per les ones produïdes pel moviment de grans blocs de l’escorça terrestre. Pot provocar destruccions segons la intensitat.

4.5 Els riscos antròpics a Catalunya

Els incendis forestals → risc ambiental més present a Catalunya  La sequera, el vent i l’orografia fan que algunes regions tinguin més risc de patir-ne. Sigui per deixadesa o per intenció, la majoria de focs són antròpics.

Instal·lacions → Indústria petroquímica de Tarragona → transport de mercaderies perilloses (toxicitat risc d’explotació)

Els accidents industrials → etapa procés productiu (emmagatzematge o transport), amb substàncies perilloses. 

Vocabulary:

Native Wildlife

Prehistoric art

Remote location

Natural wonders

Scenic Route

Goegrafical Route

Geological features

Burial grounds

Cultural heritage

Shelter/    Ancestors/    Glow /    Dusk

Push to the limits

Take for granted

Hazard

Mesmerizing

Stumble upon

Bumpy

Bruises

Flickering

Archeologists

Blurry

Murky

Eventually

Phrasal Verbs:

Miss out on:

Turns out:

Started out:

Getting into:

Picked up:

Take on:

Point out:

Bargain for:

Run into:

CHeck out:

Make out:

Run through

Grammar:

Past regrets: 

I wish

           ------> Past perfect

If only

I'd sooner----> Past tense

Should/Shouldn't have --->Past Participle

Inverted conditionals:

We use the first conditional to talk about future situations we believe are possible. 

To invert first conditional sentences, we replace if with the auxiliary verb should and change the verb into the infinitive. This makes the situation seem a little less likely.

We use the second conditional to talk about situations that we consider unlikely or impossible in reality. 

To invert second conditional sentences, we replace if with were and change the verb form to to + infinitive.

The third conditional is used to imagine a change in a past situation and how things would have been different in the past as a result.

To invert third conditional sentences, we remove if and invert the subject and the auxiliary verb had.