Recursos Naturals: Agricultura, Ramaderia, Pesca i Silvicultura

El Sector Primari

El sector primari s'encarrega de l'explotació de determinats recursos naturals. Els conreus proporcionen aliments i primeres matèries. Els boscos són una font de fusta, suro, cautxú. Els ramats, ja que els animals tenen un paper fonamental per a l'alimentació humana, faciliten matèries primeres i, en alguns llocs, són una força de treball indispensable. Els peixos i els altres organismes marins més petits. Els minerals, ja siguin energètics o no energètics.

El sector primari obté productes de la naturalesa, explota els recursos naturals; el secundari elabora productes a través de processos industrials; i el terciari presta serveis a les persones mitjançant activitats com el comerç, el transport i el turisme.

Paisatges Agraris

El paisatge agrari és el resultat de l'acció de l'ésser humà sobre el territori per obtenir-ne plantes conreades.

Segons la mida, poden ser: minifundis (petites), mesofundis (mitjanes) o latifundis (grans). Els camps poden ser oberts, tancats o en terrasses (esglaonats).

Els conreus poden ser herbacis, arbustius o arboris. Depenent de si necessiten reg, són de regadiu o de secà.

Si es conreen moltes espècies, són policultiu i, si només una, monocultiu.

Les cases es poden agrupar en un hàbitat concentrat o dispers.

Explotació Intensiva i Extensiva

• Explotació intensiva: obté un gran rendiment de parcel·les de terra petites o mitjanes. Pot tenir alta productivitat, amb pocs treballadors i moltes màquines, o baixa productivitat, amb molta mà d'obra.
• Explotació extensiva: pot ser moderna, que conrea cada any tota la terra, o tradicional, en què no es conrea tot l'any, mentre uns camps descansen (guaret), els altres es conreen.

Tipus d'Agricultura

Agricultura de Subsistència

L'agricultura de subsistència és pròpia d'àrees poc desenvolupades i produeix aliments per al consum dels pagesos. En destaquen aquests tipus:

• L'agricultura itinerant (a zones intertropicals de l'Amèrica del Sud i el centre d'Àfrica) consisteix a cremar la vegetació natural d'un indret i conrear-lo mentre és fèrtil.
• L'agricultura de l'arròs (a l'Àsia monsònica) consisteix a conrear arròs amb molta mà d'obra, en petites parcel·les separades per dics i regades per una xarxa de canals.
• L'agricultura mediterrània tradicional (a la conca mediterrània) conrea amb tècniques tradicionals plantes de secà (la vinya, l'olivera i el blat) i horts de fruites i hortalisses.

Agricultura de Mercat

L'agricultura de mercat, en canvi, és pròpia d'àrees molt desenvolupades i destina la producció als mercats nacionals o internacionals. N'hi ha de diversos tipus:

• L'agricultura moderna europea, que fa servir les tècniques més capdavanteres per obtenir collites amb un gran valor en el mercat (flors, hortalisses, cítrics, arròs, etc.).
• L'agricultura cerealista de països amb grans planures (l'Argentina, els Estats Units, etc.).
• L'agricultura de plantació, desenvolupada en àrees tropicals per grans empreses que conreen en règim de monocultiu cafè, te, cacau, plàtans, pinyes, cotó, tabac.

La Ramaderia

La ramaderia consisteix a criar animals per obtenir-ne productes diversos.

Ramaderia de Subsistència

La ramaderia de subsistència proporciona al ramader i a la seva família la base de la seva alimentació, i també matèries primeres per fabricar tendes, roba i estris. N'hi ha de diversos tipus:

• La ramaderia nòmada implica el desplaçament constant dels ramats a la recerca de pastures. Es practica a l'Àfrica, la Xina i Mongòlia amb cabres, ovelles, camells i cavalls.
• La ramaderia transhumant és estacional. A l'estiu, els ramats pugen a les muntanyes i, a l'hivern, baixen a zones planes. Es practicava a la conca mediterrània amb ramats d'ovelles.

Ramaderia de Mercat

La ramaderia de mercat obté carn, llet i ous mitjançant mètodes industrials per a mercats de gran consum. També hi ha diverses varietats:

• La ramaderia no estabulada permet que ramats de milers de vaques o ovelles pasturin lliurement en grans àrees com la Pampa argentina, l'oest dels Estats Units, Austràlia, etc.
• La ramaderia estabulada cria vaques, porcs, conills i gallines en granges amb instal·lacions molt modernes, nodrint-los amb pinsos i farratges.
• La ramaderia semiestabulada manté els animals (vaques i ovelles) en granges a l'hivern i en llibertat a l'estiu. Es practica a zones com Nova Zelanda, Suïssa, la façana oceànica d'Europa i la costa est dels Estats Units.

La Silvicultura i la Pesca

La Silvicultura

La silvicultura és el conreu dels boscos mitjançant tècniques modernes (selecció d'espècies arbòries, ús d'adobs i productes químics, tala mecanitzada dels arbres) per obtenir productes com ara aquests:

• Fusta per fer mobles, servir de combustible o extreure'n cel·lulosa per fer paper.
• Cautxú, una resina tropical amb múltiples aplicacions per la seva elasticitat i resistència.
• Suro, l'escorça de les alzines sureres, que s'usa, per exemple, per fer taps d'ampolla.
• Quinina, una substància d'ús farmacèutic que s'extreu de la quina, una escorça tropical.

La Pesca

La pesca explota econòmicament la vida marina, particularment a la plataforma continental i les zones on entren en contacte corrents marins freds i càlids, com ara Terranova.

• La pesca artesanal es fa en jornades d'un dia amb barques petites i tècniques senzilles.
• La pesca d'altura es practica amb vaixells que passen algunes setmanes en alta mar i congelen les captures, que es venen un cop a port a les indústries conserveres.
• La gran pesca es practica amb enormes vaixells factoria que poden passar molts mesos en alta mar i processen les captures per comercialitzar-les tan bon punt toquen port.

L'Explotació Sostenible dels Mars

Avui hi ha una gran demanda de peix, que es pot satisfer mitjançant una pesca insostenible:

• La gran capacitat tècnica dels vaixells sotmet moltes espècies a una pressió excessiva.
• Algunes tècniques de pesca, com les xarxes d'arrossegament, malmeten l'entorn marí.
• Sovint, les aigües pateixen agressions d'origen humà (vessaments industrials i urbans, accidents de petroliers, etc.).

En canvi, l'explotació sostenible evita l'esgotament de la pesca i la degradació dels mars:

• Establint zones protegides i quotes de captura que limiten les captures.
• Prohibint tècniques molt agressives i afavorint arts artesanals com ara el palangre.
• Impedint les captures d'exemplars joves i de determinades espècies en perill d'extinció.
• Fent aturades biològiques durant les èpoques de reproducció dels peixos.
• Lluitant contra els vessaments tòxics als mars, particularment contra les marees negres.
• Desenvolupant l'aqüicultura per satisfer la demanda de les espècies més consumides.