Recursos de la natura: Glossari i climes d’Espanya

Glossari tema 2: El medi físic d’Espanya i de Catalunya.

1. Istme: Un istme és una franja estreta de terra que uneix a través de la mar dues àrees majors de terra, en general amb la vora a banda i banda.

2. Latitud: és la distància angular, mesurada sobre un meridià, que hi ha entre un punt de localització de la terra i l'Equador. Es mesura en graus.

3. Longitud: Arc de l'equador comprès entre els dos punts en què és intersecat pel meridià d'un lloc donat i el meridià primer, avui el de Greenwich.

4. Relleu: El relleu és la dimensió vertical de la superfície de la Terra.

5. Estrats: Capa de roca o sòl amb unes característiques pròpies que la distingeixen de les capes adjacents.

6. Sòcols: Els sòcols són relleus de planes o altiplans formats durant l’era Primària o Paleozoic. Són els més antics de la Península Ibèrica i estan formats per roques molt rígides que es trenquen amb els moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.

7. Orogènesi: L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal. Aquests sediments són l'origen dels plegaments o falles, que formen el relleu de la Terra.

8. Massís Hespèric: Un massís és una secció de l'escorça terrestre, que està demarcada. També es refereix a un grup de muntanyes formades per tal estructura.

9. Falla: Una falla geològica és una fractura en l'escorça terrestre al llarg de la qual es mouen els blocs rocosos que són separats per ella.

10. Fossa: Estreta i profunda trinxera que es sol trobar a les vores continentals.

11. Horst: Estructura tectònica formada per un o més blocs aixecats respecte dels blocs adjacents.

12. Anticlinal: Es denomina anticlinal el plec de l'escorça terrestre en forma de llom, els flancs del qual s'inclinen en sentits oposats. Un anticlinal és un plec de l'escorça terrestre que presenta els estrats més antics en el seu nucli. Es formen per efectes tectònics de la dinàmica terrestre.

13. Sinclinal: El sinclinal és un plec que deforma les capes d'una seqüència estratigràfica donant-li una morfologia corbada.

14. Geologia: La geologia és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.

15. Unitats morfoestructurals: Són las formes i disposició interna que adopta el relleu.

16. Peneplà: Un peneplà o peneplana, designa una àmplia plana quasi uniforme, amb lleugeres desnivellacions producte d'una perllongada erosió i de la coalescència de conques hidrogràfiques.

17. Cinglera: Un cingle, és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.

18. Congost: Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.

19. Erm: Un erm és terra sense cultivar, un camp abandonat o un lloc semidesert i àrid amb vegetació esclarissada.

20. Glacera: Una glacera és una massa gruixuda de glaç que s'origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, als llocs on per l'abundància de precipitacions ...

21. Foia: Una foia és una depressió o concavitat del terreny causada per l'erosió de les aigües o per una fossa tectònica.

22. Badland: Les badlands (terme derivat de l'anglès i que literalment significa 'terres dolentes') és un tipus de terreny sec present a àrees subdesèrtiques on roques sedimentàries toves i sòls rics en argila han patit una erosió extensa a causa del vent i de l'aigua.

23. Placa tectònica: és un fragment de litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.

24. Relleu tabular: Relleu estructural determinat per un estrat o un conjunt d’estrats horitzontals resistents a l’erosió i limitat, totalment o en part, per una cornisa, un cingle o un talús abrupte. Es pot observar un tipus de relleu de superfícies aplanades i vores costerudes.

25. Mall: Mall és una formació geològica vertical que està o aparenta estar exempta. Són característics en els Pirineus i a la Vall de l'Ebre. Aquest tipus de formació és molt comuna en els Pirineus.

26. Mola: La mola en termes de geografia representa el relleu tabular isolat, de forma massissa, de perímetre arrodonit, amb el cim pla i els flancs superiors molt rostos.

27. Taula: Una taula és un objecte que presenta una superfície plana i llisa comparable a la d'una taula.

28. Delta: Espai de terra en forma de triangle que es situa a la desembocadura d'alguns rius. Els deltes es formen pels sediments dels materials que els rius arrosseguen. Exemple: Delta de l'Ebre.

29. Duna: Acumulació de sorra en forma arrodonida o de mitja lluna que forma i empeny el vent a la platja o al desert. Aquestes es poden trobar en els deserts o el litoral, generades pel vent, de manera que aquestes posseeixen unes capes suaus i uniformes. Poden ser produïdes per canvis en el vent o per variacions en la quantitat de sorra.

30. Aiguamoll: Els aiguamolls són zones de terra que estan cobertes d'aigua dolça o aigua salada i que presenten espècies adaptades a la vida en un ambient saturat. Són poc profunds i permeten el creixement d'algun tipus de plantes.

31. Penyasegat: Un penya-segat és un accident geogràfic que consisteix en un pendent o una abrupta vertical.

32. Ria: Penetració que forma el mar a la costa per la desembocadura d'un riu a causa de l'enfonsament d'una part de litoral.

33. Rasa: És un terreny pla horitzontal o lleugerament inclinat cap al mar i d'amplada variable que, per haver estat submergit temporalment, ha estat aplanat per l'abrasió marina.

34. Albufera: Són espècies de llacunes d’aigua salada de poca profunditat situades en els litorals. Aquestes llacunes es troben apartades del mar per una simple franja de sorra, però al seu torn, manté comunicació amb ell en unes certes parts.

35. Tómbol: Un tómbol és un accident geogràfic sedimentari que forma una estreta llengua de terra entre una illa o una gran roca allunyada de la costa i terra ferma, o entre dues illes o grans roques. Exemples de tómbols són el penyal d'Ifac, l'istme sorrenc que uneix el penyal de Gibraltar amb el continent, el que uneix Peníscola amb terra ferma o l'existent en el cap Trafalgar.

36. Estalactita: És un tipus d'espeleotemes que penja del sostre o de la paret d'una cova calcària. Es forma com a resultat dels depòsits minerals continus per l'aigua que es filtra i cau en forma de caramell cap abaix.

37. Estalagmita: Una estalagmita és un tipus d'espeleotema (dipòsit mineral). Aquesta es forma al terra d'una cova i creix de manera ascendent, com a resultat dels dipòsits minerals de l'aigua filtrada. Es comença a formar a través d'una simple gota mineralitzada que va acumulant residus de calcita successivament.

38. Con volcànic: Els cons volcànics són unes formacions volcàniques. Estan construïts per ejeccions, provinents d'una xemeneia volcànica, que s'acomulen al voltant en forma de con i amb un cràter central.

39. Caldera: És una cavitat de grans dimensions aproximadament circular.

40. Barranc: És una forma de relleu de vessants abruptes i en forma lineal creada per l'aigua corrent que deteriora la capa més externa de l'escorça terrestre, són similars a grans rases o petites valls amb unes dimensions que van de metres en fondària i amplada.

41. Colada: Una colada o flux de lava és un mantell de roca basàltica format al voltant d'un volcà per la solidificació de la massa de magma que flueix d'aquest en les seves erupcions.

42. Corba de nivell: És una línia que uneix tots els punts que es troben a la mateixa altitud. Depenent del tipus de mapa, la seva escala i altres factors, se solen dibuixar cada determinat nombre de metres d'altitud, i amb un traç més fi s'indiquen les subdivisions.

43. Mapa topogràfic: Mapa amb informació bàsica d’un territori que també serveix de base per a elaborar la cartografia temàtica.

Glossari tema 3: Els climes d’Espanya.

1. Temps atmosfèric: El temps atmosfèric és l'estat de l'atmosfera en un moment i lloc determinat definit per tots aquells fenòmens meteorològics que percebem com la pressió, la temperatura, el vent, les precipitacions, els núvols, etc.

2. Clima: El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques pròpies d'una zona.

3. Corrent en jet o jet stream: és un corrent d'aire en alçada –entre els 7.000 i els 16.000 metres– que transcorre al llarg de diversos milers de quilòmetres i que pot assolir una velocitat de 400 km/h.

4. Moviment de rotació: És el moviment d'un cos al voltant d'una recta anomenada eix de rotació. Tots els punts del cos en rotació descriuen circumferències amb els seus centres alineats i fixos.

5. Moviment de traslació: És el moviment d'un cos al voltant d'una recta anomenada eix de rotació. Tots els punts del cos en rotació descriuen circumferències amb els seus centres alineats i fixos.

6. Isòbares: Línia que uneix en un mapa els punts que enregistren una pressió atmosfèrica igual, després de reduir-la al nivell del mar.

7. Isotermes: Una isoterma és una corba que uneix els vèrtexs, en un plànol cartogràfic, que presenten les mateixes temperatures en la unitat de temps considerada.

8. Isohietes: Una isoterma és una corba que uneix els vèrtexs, en un plànol cartogràfic, que presenten les mateixes temperatures en la unitat de temps considerada.

9. Hectopascal (hPa): Unitat de la pressió en el sistema internacional.

10. Troposfera: La troposfera és la capa inferior de l'atmosfera, que es troba en contacte amb la superfície terrestre.

11. Anticicló: Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques. És el terme oposat a cicló.

12. Depressió: Sector de la superfície de la terra que és enfonsada respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents.

13. Massa d’aire: és un volum d'aire de gran extensió, les propietats físiques del qual, especialment temperatura i humitat, resulten uniformes en el pla horitzontal.

14. Pluja de fang: És un fenomen meteorològic que consisteix en una precipitació en forma líquida que arrossega partícules sòlides en suspensió que queden dipositades al sòl.

15. Tàlveg: Tàlveg és la línia teòrica que uneix els punts més profunds d'una vall, on conflueixen les aigües que formen un riu o corrent intermitent.

16. Galerna: Una galerna és un temporal sobtat i violent amb fortes ràfegues de vent de l'oest al nord-oest que sol fuetejar la Mar Cantàbrica i les seves costes, en general a la primavera i la tardor. S'engloba dins de les anomenades Pertorbacions Atrapades a la Costa.

17. Aridesa: L'ariditat o aridesa és la característica que presenta, respecte a la humitat, una zona terrestre afectada per un clima amb precipitacions escasses o gairebé nul·les.

18. Estiatge: L'estiatge és el nivell de cabal mínim que aconsegueix un riu o llacuna en algunes èpoques de l'any, principalment a causa de la sequera.

19. Oscil·lació tèrmica: Amplitud tèrmica, oscil·lació tèrmica o rang de temperatura és l'oscil·lació entre els valors mínims i màxims de temperatura observats en un sistema com és el cas de la temperatura atmosfèrica en una localitat determinada.

20. Inversió tèrmica: La inversió tèrmica és el fenomen atmosfèric pel qual la temperatura augmenta amb l'alçada, al contrari del que és usual.

21. Efecte Föhn: L'efecte foehn és el terme internacional amb què és conegut el traganeu o fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada i fa augmentar la temperatura i disminuir la humitat relativa.

Glossari Tema 4:

Els recursos de la natura.

1. Conca hidrogràfica:és una àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d'aigua i la seva xarxa d'afluents Territori les aigües del qual aflueixen a un mateix riu o llac Una àrea més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.

2. Curs:Camí que fa una cosa que es mou d'una manera progressiva.

3. Cabal:Quantitat de fluid que, per unitat de temps, passa per un punt determinat del seu recorregut

4. Règim: Conjunt de variacions que experimenta el cabal de l'aigua d'un riu.

5.Vessant:Pendent d'una muntanya que va del cim a la base.

6. Aqüífer:Formació rocosa permeable en què s'emmagatzema i circula l'aigua.

7. Recurs hídric:En les últimes dècades la humanitat s'ha conscienciat de la necessitat imperativa de preservar els recursos hídrics, evitant desaprofitaments i sobretot evitant la seva contaminació

8. Confederació hidrogràfica:Les Confederacions hidrogràfiques són entitats de dret públic adscrites al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient d'Espanya com a organisme autònom depenent de la Secretaria d'Estat de medi rural i aigua.

9. Conveni de Ramsar:és un tractat internacional per a la conservació i l'ús sostenible de les zones humides, és a dir, per aturar-ne la pèrdua i la invasió progressiva d'aquestes, tot reconeixent les funcions ecològiques fonamentals de les zones humides i el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu.

10. Crescuda:Augment del nivell de l'aigua d'un riu, d'un llac, d'un corrent

11. Reg:Acció de donar aigua a una extensió de terreny conreat:

12. Embassament:Es denomina embassament l'acumulació d'aigua produïda per una obstrucció en el jaç d'un riu o rierol que tanca parcialment o totalment la del seu llit.

13. Depuradora:Aparell o instal·lació que serveix per eliminar la brutícia o la contaminació, especialment de les aigües.

14. Potabilitzadora:La potabilització és el procés que transforma les aigües naturals en aptes per al consum, és a dir, potables

15. Purins:La potabilització és el procés que transforma les aigües naturals en aptes per al consum, és a dir, potables

16. Transvasament:La potabilització és el procés que transforma les aigües naturals en aptes per al consum, és a dir, potables

17. Dessalinització:Dessalinització es refereix a qualsevol dels diferents procediments que treuen l'excés de sals i altres minerals de l'aigua.

18. Abocaments:El concepte d’abocament d’aigües es defineix com l’emissió d’un líquid que, per qualsevol mitjà, va a parar al medi terrestre (terreny), al medi aquàtic (riu, mar, etc) o bé a una infraestructura de sanejament.

19. Plans de sanejament: és un instrument de la planificació hidrològica de l'Agència Catalana de l'Aigua que té com a objecte la definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l'ús domèstic de l'aigua, que permetin l'assoliment dels objectius de qualitat de l'aigua.

20. Lacustre:El concepte d’abocament d’aigües es defineix com l’emissió d’un líquid que, per qualsevol mitjà, va a parar al medi terrestre (terreny), al medi aquàtic (riu, mar, etc) o bé a una infraestructura de sanejament.

21. Palustre:Relatiu o pertanyent als pantans o aiguamolls.Que habita en llocs pantanosos.

22. Aigües residuals: són aigües amb impureses procedents d'abocaments de diferents orígens: domèstics i industrials,

23. Energia Primària:  és aquella font d'energia que s'utilitza sense procés de conversió. Algunes energies primàries són la solar, la nuclear, la lliurada per la combustió dels combustibles fòssils, l'eòlica, la geotèrmica i l'energia de fusió nuclear.

24. Hidrocarbur: En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni. 

25. Carbó de coc: El carbó de coc o simplement coc és un combustible obtingut de la destil·lació seca de carbons bituminosos de baix contingut de cendres i baix contingut de sofre escalfats a temperatures molt altes (2.000 °C) en forns tancats i a la qual s'hi afegeix calcita per millorar la combustió, que l'aïllen de l'aire, i que només conté una petita fracció de les matèries volàtils que en formen part.

26. Vetes: Defecte de paratge que presenten a vegades els ordits de cotó, en el qual els fils apareixen embullats i encolats entre ells, a causa d’haver estat poc eixugats en la màquina de parar.

27. Central tèrmica: Una central tèrmica o central termoelèctrica és una planta industrial que serveix per a generar electricitat a partir de vapor d'aigua escalfat per un combustible.

28. Energia hidroelèctrica. Energia hidrològica o energia hidràulica és una font d'energia de tipus renovable que s'obté a partir de corrents d'aigua dolça. Es pot aprofitar l'energia mecànica del moviment d'aigua de corrents horitzontals, o també en caigudes d'aigua, en vertical.

29. Energia alternativa: En principi es considera com energia alternativa a les energies que s'obtenen de formes alternatives a les utilitzades majoritàriament, com són: petroli, carbó, gas natural, energia nuclear, i d'altres. 

30. Fissió nuclear: És una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.

31. Fusió nuclear:  Consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics es converteixen en un nucli més pesant, aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules.

32. Energia renovable: És el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil.

33. Energia eòlica: és una font d'energia renovable que s'obté de l'energia cinètica del vent que mou les pales d'un aerogenerador que posa en funcionament una turbina que la converteix en energia elèctrica.

34. Energia solar: L'energia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques. La utilització d'aquesta energia per a fins humans és renovable, ja que l'energia rebuda del Sol no canvia pel fet d'utilitzar-la.

35. Energia de biomassa: és la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos. 

36. Energia geotèrmica: L'energia geotèrmica és una energia renovable obtinguda de la calor emmagatzemada a l'interior de la Terra.

37. Minerals metàl.lics: matèries a partir de les quals s’obtenen els metalls. Es troben en petites quantitats i cal obrir mines per arribar-hi.

38. Minerals no metàl.lics: materials l’aprofitament dels quals té altres finalitats diferents de l’obtenció de metalls.

39. Roques industrials: Se llaman rocas industriales a todas aquellas que son de utilidad al ser humano, ya sea de forma directa o tras haber experimentado un tratamiento adecuado. Son rocas que se aprovechan por sus propiedades fisicoquímicas, independientemente de las sustancias y la energía que se pueda extraer.

40. Pedrera: Lloc d’on es treu la pedra que serveix per a construir, pavimentar.