Recursos Miners i Paisatges Vegetals a Espanya

Recursos Miners a Espanya

Objectius de la política minera

Els objectius principals de la política minera a Espanya són:

• Incrementar la competitivitat de la mineria nacional.
• Fomentar la investigació.
• Millorar la protecció del medi ambient.

Actuacions

• Reducció d'ocupació:
  • Reconstruccions laborals en províncies de tradició minera.
  • Esforços en innovació tecnològica.
  • Tancament de jaciments metàl·lics (acer, bronze, etc.).
• Manteniment d'una important mineria no metàl·lica.
• Creixement de l'extracció de roques industrials.

Tipus de Materials

Materials Metàl·lics

Són matèries de les quals s'obtenen els metalls. Es localitzen principalment al nord d'Espanya (Biscaia, País Basc). La mineria metàl·lica ha patit un retrocés a causa de la crisi i la substitució per recursos energètics.

Materials No Metàl·lics

Són materials que s'aprofiten per a finalitats diferents de l'obtenció de metalls. A Espanya destaquen: la sal gemma (per a fàbriques i indústries químiques), la sal marina i les sals potàssiques.

Roques Industrials

Són matèries minerals utilitzades en processos industrials, com ara la calcària, l'argila i la pissarra, lligades a la indústria química i la construcció. També inclouen el granit i el marbre com a roques ornamentals.

Paisatge Vegetal Oceànic

A Espanya, aquest tipus de paisatge ocupa la zona amb més influència del clima atlàntic (Galícia i Serralada Cantàbrica), però també es troba als Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric i Serralades Catalanes. En condicions ambientals adequades, amb precipitacions abundants i temperatures poc caloroses, el bosc temperat oceànic arriba als 30 metres d'alçada. Les espècies típiques són el roure (rouredes) i el faig (com la Fageda d'en Jordà). El bosc caducifoli és molt frondós, no deixa entrar la llum i, per això, hi ha pocs arbustos i espècies herbàcies.

Rouredes

Es troben als vessants de les muntanyes perquè necessiten humitat i suporten molt malament el fred i la neu. Tenen un creixement molt lent, entre 150 i 300 anys. La seva fusta és força dura i s'utilitza per a parquets, bigues, etc.

Fagedes

No toleren la calor i necessiten molta humitat; els agraden les boires i les rosades. Tenen un creixement més ràpid, entre 80 i 100 anys. La seva fusta és tova però de molt bona qualitat, ideal per a la fabricació de mobles de gamma alta.

Per damunt dels 1600-2000 metres d'altitud, on el fred o la sequedat dificulten el creixement del bosc, hi trobem la landa, un matoll típic del bosc temperat oceànic format per brucs, ginestes i ginebres, amb una alçada baixa.

Paisatge Vegetal Mediterrani

Ocupa la major part del territori peninsular. Les espècies més típiques són l'alzina i la surera, que formen el bosc típic del Mediterrani, també anomenat bosc esclerofil. L'alzina i la surera poden viure entre 7 i 8 segles i arribar a una alçada de 20 metres. Les capçades dels arbres són amples i tancades per evitar que la calor arribi al sòl i per reduir l'evaporació de la humitat. Les fulles són petites, dures i dentades, preparades per resistir l'evaporació provocada per la calor. L'alzina és una espècie de fulla perenne.

L'acció antròpica ha provocat la regressió de l'alzinar i l'expansió del matollar (bruc, ginesta i estepa).

Paisatge Vegetal Canari

La vegetació canària és escassa i està adaptada a una aridesa intensa. Hi ha una gran varietat d'espècies i endemismes. Els vents, els corrents marins i el pendent creen una seqüència vegetal esglaonada:

• Per sota dels 400 metres, hi ha un matollar costaner adaptat a la sequera i als terrenys salats, amb espècies com la tabaiba i el cardón.
• Per damunt, creixen boscos de savines, palmeres i dragos.
• A les zones més humides, entre 600 i 1200 metres, hi ha la muntanya verda, amb espècies com la laurisilva i el bruc.
• Per damunt dels 1500 metres al nord i dels 800-1000 metres al sud, hi ha l'àrea del pi canari i, a vegades, estepa.
• A més de 2000 metres (Tenerife i La Palma), hi ha el matollar de cim, amb espècies com el bàlec i les ginestes.
• A partir dels 2600 metres, creixen les violetes del Teide, una espècie endèmica.