Recursos Metodològics per a l'Ensenyament de l'Activitat Física i l'Esport

Recursos Metodològics en l’Ensenyament de l’Activitat Física i l’Esport

En aquest capítol parlarem de forma general de tres recursos bàsics en el procés d'ensenyament-aprenentatge, en l’àmbit de l’activitat física i esportiva:

• La motivació, o causa primera de per què fem les activitats.
• Els mètodes o estils de dur a terme aquest procés.
• La planificació i el control de l’entrenament per poder fer un seguiment de l’evolució del procés.

3.1 Generalitats de la Motivació

Tractem dels conceptes bàsics, dels factors d’influència sobre la motivació i dels tipus de motivació per al seu estudi.

3.1.1 Conceptes de la Motivació

La motivació és "l’element o força que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat, sigui física o cognitiva". També la podem definir com a "l’estímul fisiològic, emotiu o cognitiu que organitza el comportament de l’individu cap a una finalitat".

El terme motivació s’expressa acompanyat de termes com desig, interès, necessitat, etc. La motivació depèn de l’individu i de la seva personalitat. Per això, tenim motivacions que depenen de:

• Les exigències fisiològiques (set, fam, desig sexual, etc.).
• La necessitat biològica de moviment (activitat física envers el desenvolupament del cos).
• Els afectes i la relació amb l’entorn (exploració, actituds, relacions, etc.).

3.1.2 Factors que Intervenen en la Motivació

Els factors personals que poden influir més en la motivació són:

• El sentiment d’inferioritat: Quan les exigències de l’iniciador a l’esport, el tècnic esportiu, la família o els companys exigeixen més del que pot aportar l’esportista, es pot produir un sentiment d’inferioritat que faci perdre la motivació.
• L’ànsia de rendiment: La mateixa exigència personal pot ser tan alta que desequilibri l’individu, sigui perjudicial i provoqui actituds inadequades.
• La frustració acumulada: La reiteració en el fracàs pot portar una frustració que produeix un estrès psicofísic que pot generar reaccions depressives o agressives.

Les tasques de l’iniciador a l’esport com a responsable són:

• Detectar els factors negatius que inhibeixen la motivació.
• Valorar els progressos.
• Limitar la intervenció negativa dels pares.
• Analitzar l’ànsia de rendiment.
• Valorar la frustració.

3.1.3 Tipus de Motivació

Motivació Intrínseca

Lligada a la pròpia personalitat. El joc és essencial per al desenvolupament motor i té components cognitius, afectius i creatius, com la comprensió de situacions, les emocions i la creativitat en jocs recreatius i lliures. El joc esportiu es caracteritza per la incertesa amb risc mesurat, normes senzilles, realitats fictícies amb compensacions emotives i la satisfacció de motivacions psicomotores i socials. L’agonisme és l’expressió controlada del dinamisme agressiu, i l’esport institucionalitza models competitius segons cada cultura.

Motivació Extrínseca

Lligada a la relació social i l’entorn. Inclou la cerca de l’èxit com a afirmació personal i seguretat, la necessitat d’associació al grup com a part de les relacions humanes, la percepció estètica basada en valors culturals amb possibilitat de culte al cos, i la compensació personal per superar sentiments d’inferioritat o carències percebudes.

3.2 Mètodes d’Ensenyament de Destreses i Habilitats

3.2.1 Conceptes Generals

La destresa és l’activitat ben realitzada, mentre que l’habilitat fa referència a la capacitat de fer o l’aptitud.

3.2.2 Mètodes d’Ensenyament

El mètode o estil d’ensenyament és la forma de transmetre continguts esportius o físics, i es relaciona amb la individualització de l’ensenyament i l’autonomia de l’alumne.

• El comandament directe: Consisteix a demanar respostes concretes. El tècnic decideix objectius, activitats i controla tota la sessió, però limita la iniciativa i la individualització dels alumnes.
• L’assignació de tasques: El tècnic assigna activitats, però l’alumne té una certa autonomia per realitzar-les. Permet certa individualització i ofereix al tècnic més oportunitats d’observar i corregir.
• La lliure elecció: Planteja un problema i dona llibertat als alumnes per trobar solucions. Fomenta la iniciativa i la creativitat, però pot deteriorar la tècnica i dificulta el control per part del tècnic.

3.3 Planificació i Control de les Activitat

3.3.1 Generalitats i Conceptes

La planificació organitza l'entrenament en el temps, passant de grans objectius a petits, dirigits a un objectiu principal. El control consisteix a conèixer els detalls del desenvolupament de l'entrenament en tot moment.

3.3.2 Planificació Anual

Organització d’un cicle d’un any amb un objectiu concret, que pot estar lligat a objectius d'anys posteriors.

3.3.3 Cicles Mensuals o Mesocicles

Organització dels plans per a un període aproximat d’un mes, amb objectius específics connectats amb els mesos anterior i posterior.

3.3.4 Programació Setmanal o Microcicle

Organització d’una setmana amb objectius operatius i desenvolupament de continguts concrets, vinculada a la resta de microcicles del mesocicle.

3.3.5 La Sessió d'Entrenament

Execució real de la programació, dividida en:

• Part inicial: Informació i escalfament.
• Part central: Desenvolupament dels continguts.
• Part final: Tornada a la calma i valoració de la sessió.

3.3.7 Avaluacions

• Inicial: Determina les capacitats dels alumnes i fixa objectius.
• Intermèdia: Realitza el seguiment durant l’entrenament.
• Final: Avalua el nivell assolit al final del període planificat.

3.4 Activitat Física Adaptada i Discapacitat

La discapacitat és la limitació o absència de capacitat per realitzar activitats normals. El terme diversitat funcional sorgeix com una alternativa positiva i no pejorativa.

Tipus de Discapacitat

• Intel·lectual: Dificultat en aprenentatge, maduració i ajust social.
• Física: Problemes motors que dificulten la mobilitat.
• Sensorial: Problemes en percebre informació sensorial (vista, oïda, etc.).

Principis d’Acompanyament i Intervenció

Els principis generals d’acompanyament inclouen:

• Respectar el ritme i els límits de cada persona.
• Reconèixer que la persona coneix els seus límits.
• Facilitar l’adaptació, adaptar mitjans i eliminar obstacles.

La intervenció s’ha d’adaptar segons el tipus de discapacitat:

Intervenció amb Discapacitat Física

• Fomentar confiança i seguretat.
• Evitar paternalismes; fomentar la iniciativa.
• Guiar pel descobriment i buscar l’equilibri.

Intervenció amb Discapacitat Visual

• Estructurar les classes.
• Utilitzar informació tàctil, verbal i kinestèsica.
• Utilitzar colors cridaners i un to de veu motivador.

Intervenció amb Discapacitat Auditiva

• Parlar clar i de cara a l'alumne; vocalitzar.
• Prioritzar demostracions i senyals gestuals.
• Utilitzar frases curtes i assegurar-se que entenen.
• Pactar gestos per comunicar-se.

Intervenció amb Discapacitat Intel·lectual

• Parlar lentament amb consignes clares.
• Realitzar demostracions visuals i ajudes físiques.
• Canviar sovint les activitats.
• Utilitzar suports visuals (dibuixos, fitxes).

4. Els Valors de l’Activitat Física i l’Esport

L’activitat física aporta beneficis físics, de salut i valors socials com la superació personal, l’esforç i el treball en equip. És un instrument educatiu per fomentar valors ètics a través d’intervencions planificades i programes específics.

Valors Principals Transmesos per l’Activitat Física

• Socials: Participació, cooperació, amistat, compromís amb un mateix i amb l’equip.
• Individuals: Sacrifici, esperit de superació, esforç.
• Ètics: Joc net, respecte (companys, contrincants, regles, material, medi ambient, diversitat).

Principis d’Educació en Valors

1. Incloure els valors en la planificació esportiva.
2. Treballar valors específics mitjançant activitats concretes.
3. Usar conflictes esportius per reflexionar sobre valors.

4.1 Prevenció en el Món de l’Esport

L’esport és un espai privilegiat per prevenir conductes de risc (drogues, agressions, desordres alimentaris, etc.) gràcies al seu caràcter lúdic, social i integrador.

4.2 Quan es Trenquen els Valors

La pèrdua de valors pot conduir a violència, conflictes, discriminació, abús de substàncies o mala praxi de l’entrenador.

4.3 Orientacions Pràctiques

• Dialogar i reflexionar amb esportistes sobre èxits i conflictes.
• Evitar jocs d’exclusió.
• Fomentar el respecte pel material, el medi ambient i els companys.
• Motivar les famílies a participar en activitats que promoguin valors esportius.