Recursos Jurídics de la Unió Europea

El recurs de cassació

Objectiu: Garantir la legalitat de les resolucions adoptades pel Tribunal General. D’aquesta manera, vetlla per la unitat i la coherència de la interpretació del DUE pe part del TJUE.

Instància

El Tribunal de Justícia sobre les resolucions del Tribunal General.

Legitimats

Qualsevol de les parts que han participat en el recurs previ; els Estats membres i les institucions (encara que no hagin intervingut en el litigi) i els coadjuvants quan la decisió els afecti directament.

Termini

Dos mesos des de la notificació de la resolució que es vol recórrer.

Condicions

• Recursos sobre qüestions de dret, no de fet.
• Motius que en permeten la interposició:

• La incompetència del TG.
• L’existència d’irregularitats en el procediment seguit al TG i que lesionen interessos de la part recurrent.
• La violació del dret de la UE per part del Tribunal General.

Efectes de la interposició: El recurs no té efectes suspensius de la resolució que es recorre, sempre que no sigui sol·licitat.

El recurs per incompliment

Objectiu: Controlar que els estats membres compleixen les disposicions dels tractats constitutius de la UE i del dret de la UE en el seu conjunt.

Instància

El Tribunal de Justícia. (La intervenció del Tribunal va precedida d’una fase administrativa prèvia en què l’estat pot rectificar la seva conducta presumptament infractora)

Legitimats

La Comissió i els estats membres (aquest darrer cas és poc freqüent). Excepcionalment, també el Banc Europeu d’Inversions i el Banc Central Europeu.

Condicions

L’incompliment pot ser per acció o per omissió.

Termini

La Comissió, sense termini. Això no obstant, ha d’esperar que expiri el termini de rectificació establert en el dictamen de la fase administrativa. Els estats membres: han d’esperar 3 mesos que la Comissió emeti un dictamen previ.

Motius

Incompliment per part d’un estat membre del dret originari o derivat, tractats internacional o sentències del TJUE.

Efectes: En el cas que la sentència declarí l’existència d’un incompliment, l’estat membre en qüestió està obligat a adoptar totes les mesures necessàries per a fer-la efectiva. Si no ho fes, l’article 260.2 del TFUE permet imposar, a instàncies de la Comissió, una sanció econòmica a l’estat infractor.

El recurs d'anul·lació

Objectiu: Controlar que els actes jurídics obligatoris adoptats per les institucions de la UE compleixen la legalitat.

Instància

Tribunal Justícia i Tribunal General.

Legitimats

Demandants privilegiats: tenen legitimació activa plena. (Estats, PE, Consell i Comissió). Demandants no privilegiats: Tribunal de Comptes, BCE i Comitè de les Regions.

Condicions

Els actes impugnables són els actes legislatius, els actes del Consell, de la Comissió i del Banc Central Europeu (sempre que no siguin recomanacions o dictàmens) i els actes del Parlament Europeu, del Consell Europeu que poden produir efectes directes front a tercers.

Motius

Motius que en permeten la interposició: 1) la incompetència de l’òrgan que va dictar l’acte. 2) els vicis substancials de forma. 3) la violació dels Tractats o de qualsevol norma jurídica relativa a la seva execució. 4) la desviació de poder.

Efectes: Si el recurs s’estima, l’acte, o algunes de les seves disposicions es declara nul amb efectes ex-tunc.

El recurs per inactivitat (o per omissió)

Objectiu: Aconseguir que les institucions i els organismes de la UE actuïn quan hi estan obligades pel dret de la UE. Per això, el recurs s’interposa front a la inactivitat.

Instància

Tribunal de Justícia o Tribunal General.

Legitimats

Els Estats membres i totes les institucions i els òrgans de la UE. Els particulars només en el cas que es tracti de l’omissió d’un acte del que n’haurien d’haver estat destinataris.

Condicions

El recurs contenciós va precedit d’una fase administrativa, a la qual la institució o els organismes afectats reben un requeriment d’actuació.

Termini

2 mesos a partir de la finalització del termini de pronunciament associat a la fase administrativa (2 mesos).

Motius

Motius que en permeten la interposició: el Parlament europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió o el Banc Central Europeu (o altres organismes de la UE) s’abstenen de pronunciar-se quan els hi obliguen els Tractats constitutius.

Atenció! És un recurs contra la inactivitat, no contra l’adopció d’un acte que contravengui els Tractats.

Efectes

Sentència declarativa, constata si ha existit o no inactivitat. En el cas que la institució / organisme afectat esmeni la deficiència i adopti l’acte que s’ha trobat a faltar abans que el Tribunal dicti sentència, el recurs quedarà sense objecte.

El recurs de responsabilitat extracontractual (o d’indemnització)

Objectiu: Aconseguir que aquells danys ocasionats per l’activitat de les institucions i d’altres agents de la UE siguin reconeguts i rescabalats.

Instància

Tribunal General.

Legitimats

Persones físiques i jurídiques, així com els estats membres que han patit un dany.

Condicions

Per reconèixer un dret a indemnització han de concórrer als fets al menys aquests tres requisits: 1) que la norma jurídica violada confereixi drets als particulars 2) que la violació estigui suficientment caracteritzada 3) que existeixi una relació directa entre la violació i el dany patit.

Termini

L’acció prescriu al cap de cinc anys des de l’adopció de l’acte causant del perjudici.

Motius

Haver patit danys a causa de l’activitat de les institucions o agents de la UE.

Efectes: La sentència té efectes només entre les parts i en el cas concret que s’estigui jutjant. El Tribunal determina un dret de reparació a favor dels demandants i les parts han d’arribar a un acord quant a la quantia de la indemnització (si no arriben a acord, es pot interposar un segon recurs).

La qüestió prejudicial (o recurs prejudicial)

El recurs prejudicial és el mecanisme per mitjà del qual un òrgan jurisdiccional d’un estat membre, que coneix un litigi en el marc del qual es qüestiona la interpretació o la validesa d’una norma de la unió europea, es dirigeix al tribunal de justicia de la ue i li demana que interpreti o determini la validesa de la norma posada en qüestió.

Interpretació

La descentralització de l’aplicació judicial de les normes de la UE comporta un perill d’interpretacions diferenciades, per això es fa necessari que el TJUE sigui garant de la interpretació correcta del dret de la UE per part per les jurisdiccions de tots els estats membres.

Facilita l’aplicació i la interpretació uniforme de les normes de la UE d’acord amb els Tractats.

Tant les normes de dret originari com derivat poden ser objecte de qüestió prejudicial. Pel que fa al dret derivat, pot afectar tant a actes vinculants com aquells no vinculants. Així com sentències del TJUE, tractats internacionals i els principis generals del dret.

Només els òrgans jurisdiccionals estatals poden interposar qüestions prejudicials: aquells que han estat creats per llei, que apliquen normes jurídiques, que instrueixen procediments contradictoris, la jurisdicció dels quals és obligatòria i són òrgans permanents i independents.

La sentència d’interpretació es limita a fer la interpretació que consideri idònia en relació a la qüestió plantejada per part del jutge estatal. El TJUE en cap cas resol el litigi, és el jutge estatal qui ho fa a partir dels elements interpretatius aportats pel TJUE.

Els efectes de la sentència d’interpretació tenen abast erga omnes, atès que els òrgans jurisdiccionals dels estats membres que hagin d’aplicar la disposició ja interpretada ho han de fer d’acord amb aquesta sentència.

Validesa

El jutge estatal qüestiona la validesa d’un acte normatiu de les institucions de la UE aplicable a un litigi. Fins que el Tribunal de la UE no es pronunciï, aquest litigi queda en suspens.

Poden ser objecte de recurs els actes adoptats per les institucions i altres organismes de la Unió Europea. No té cabuda el recurs prejudicial d’apreciació de validesa dels Tractats (dret originari).

Qui té la legitimació d’interposar el recurs és el jutge estatal que coneix de l’assumpte principal que es jutja en l’àmbit intern d’un estat membre. En el cas que la sentència del jutge intern no admeti recurs, haurà de presentar sempre al TJUE la qüestió de validesa que es planteja, en el cas contrari, té la potestat d’elegir.

Els efectes de la sentència d’apreciació de validesa per declarar un acte vàlid o invàlid tenen abast erga omnes, atès que els òrgans jurisdiccionals dels estats membres estan obligats a considerar invàlid l’acte en qüestió i a no aplicar-lo.

Això no obstant, que una sentència declari la invalidesa d’un acte no comporta la seva anul·lació.