Recursos humans, reclutament i finançament empresarial

T6: Els recursos humans en l'empresa

T.6: 1. ELS RECURSOS HUMANS EN L’EMPRESA: Tots els membres d’una empresa són fonamentals per al desenvolupament empresarial. Això es deu a que cadascú té capacitats diverses i pot aportar les seves competències. Hi ha persones que ho fan des de l’experiència, d’altres que ho fan des de la formació i d’altres que es basen en les habilitats personals i socials.

Recursos humans

Recursos humans: La plantilla de l’empresa: les persones que treballen a l’empresa i les seves competències.

Gestió i departament de recursos humans

Gestió dels recursos humans: El conjunt de decisions i polítiques sobre les competències dels recursos humans que necessita l’empresa.

Departament de recursos humans: Ha de complir els tres objectius següents:

1. Seleccionar i formar les persones que necessita l’empresa.
2. Proporcionar els mitjans necessaris perquè el personal pugui fer la seva feina.
3. Afavorir la satisfacció de les necessitats del personal contractat per l’empresa.

Funcions del departament de recursos humans

Aquestes són les funcions principals que duu a terme el departament de recursos humans:

• Organització i planificació del personal.
• Reclutament i selecció.
• Plans d’acollida.
• Formació.
• Avaluació i control.
• Administració del personal.
• Clima i satisfacció laboral.
• Plans de carrera i promoció professional.
• Relacions laborals.
• Prevenció de riscos laborals.

2. El reclutament del personal

2. EL RECLUTAMENT DEL PERSONAL: Quan s’ha fet la preselecció inicial, comença la fase de selecció en què es desplega un conjunt variat de proves de selecció:

Proves de selecció

• Proves de personalitat: Qüestionaris que busquen descartar els candidats que presentin característiques no desitjades o problemes psicològics.
• Proves de cultura general: Es busca avaluar els coneixements bàsics i elementals sobre política, ciència, actualitat, història, societat, etc.
• Proves psicotècniques: Es busca conèixer la capacitat intel·lectual i altres aptituds diverses mitjançant tests d’intel·ligència i d’aptituds i habilitats.
• Proves professionals: Es proposen proves específiques relacionades amb l’àmbit professional del lloc de treball per avaluar els coneixements teòrics i pràctics.
• Entrevistes personals: Entrevista directa en què el candidat i el seleccionador estableixen contacte personal. Avalua la personalitat, capacitat professional i aspectes de la naturalesa del candidat. Es pot fer una entrevista inicial de presentació i altres per anar aprofundint en el coneixement del candidat/a.

Dinàmiques i altres tècniques

• Dinàmiques de grup: Acostumen a ser entrevistes en grup (+ d’un candidat) o activitats en grup que volen avaluar la capacitat de lideratge o resolució de problemes. Un tipus seria la ludificació, l’ús d’un joc col·lectiu que permet observar com desenvolupen les seves habilitats.
• Videoentrevistes: Entrevistes telemàtiques a través de plataformes de videoconferència (Skype, Hangouts, FaceTime…) per tenir una primera presa de contacte amb els candidats.

3. La contractació i les relacions laborals

3. LA CONTRACTACIÓ I LES RELACIONS LABORALS: La legislació laboral defineix un marc compost per drets i obligacions que tant empreses com treballadors han de tenir en compte i conèixer.

Elements clau de la regulació laboral

• Estatut dels treballadors: Norma fonamental que detalla el conjunt de llibertats, drets i obligacions dels treballadors i les empreses.
• Convenis col·lectius: Acords pactats entre els representants dels treballadors i les empreses d’un sector. Acorden les condicions de treball i les normes de convivència aplicades durant el període de vigència.
• Contracte de treball: Acord entre el treballador i l'empresa en què s’exposen els detalls de la relació laboral, respectant les condicions mínimes fixades als convenis col·lectius.
• Llei de llibertat sindical: Norma que desenvolupa la representació col·lectiva dels treballadors i treballadores a través de sindicats. Defensen els seus interessos i negocien els acords amb les empreses o els seus representants col·lectius.
• Normes laborals de la Unió Europea: Normes comunitàries europees que fixen un marc de referència i garanteixen unes condicions laborals mínimes, l’equiparació de les condicions de treball i la lliure circulació de mà d’obra a tot el territori de la Unió Europea.

3.1 Què és el treball?

3.1 QUÈ ÉS EL TREBALL? → Def. Treball: Conjunt de tasques i activitats que les persones desenvolupen dins de l’empresa. Constitueix l’aportació de l’element humà en l’empresa com a factor de producció.

Perquè una activitat es consideri treball hauria de complir una sèrie de condicions de manera simultània:

• Voluntarietat: La persona decideix si treballa, on ho fa i de quina manera. És lliure de decidir dins de la relació laboral.
• Per compte d’altri: Treballa per a una altra persona (l’empresa), que es beneficia del fruit del seu treball i li compensa pagant-li un salari.
• Remuneració: El treball ha de ser retribuït. La persona fa una activitat laboral a canvi d’un salari que li paga l’empresa.
• Subordinació: Dins de la relació laboral, el treball està subjecte a les decisions de l'empresa (qui dirigeix l’activitat laboral).

Els convenis col·lectius i les relacions laborals

ELS CONVENIS COL·LECTIUS I LES RELACIONS LABORALS: La negociació col·lectiva és el procés encaminat a aconseguir un acord entre treballadors i empreses sobre les condicions en què es desenvoluparà l’activitat laboral.

Relacions laborals: Activitats que vinculen l’empresa amb els treballadors i treballadores a través dels seus representants.

Conveni col·lectiu: Norma que neix de l’acord entre l’empresa i els treballadors d’una empresa o un grup d’empreses (sector) i que regula les relacions laborals. Els convenis col·lectius són el resultat d’un procés anomenat negociació col·lectiva.

Els contractes de treball

ELS CONTRACTES DE TREBALL: Contingut de la relació laboral:

• Tipus de treball: El tipus de treball que s’ha de dur a terme.
• Durada: Segons les característiques de l'empresa i el lloc de treball: es pot concertar per temps indefinit (contracte fix) o per una durada determinada (contracte temporal).
• Remuneració salarial: El salari mensual, les pagues extraordinàries i la resta de components salarials segons els convenis col·lectius i la normativa laboral.
• Període de prova: És voluntari i s’ha d’acordar per escrit. No pot superar els 6 mesos per a persones tècniques titulades (tècnics de formació professional i titulats universitaris). Per a la resta de treballadors és de 2 mesos, excepte per a les empreses de menys de 25 treballadors, llavors seria un màxim de 3 mesos.
• Temps de treball: La durada de la jornada laboral, descansos, vacances, hores extraordinàries.
• Forma del contracte: Ha de seguir un model oficial específic per a cada modalitat. Es pot establir de manera oral o escrita si supera les 4 setmanes de durada.

Motivació laboral

MOTIVACIÓ LABORAL: → Def. Conjunt d’estímuls que reben els treballadors i que els impulsen a tenir un comportament determinat en l’àmbit laboral per a aconseguir un benefici individual, a més d’un benefici per a l’empresa.

Polítiques d’igualtat i inclusió

LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT I INCLUSIÓ EN L’EMPRESA: → Garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’accés a l’ocupació, en la formació i en la promoció professional, així com en les condicions de treball. Lluitar contra les mostres de desigualtat en l’àmbit laboral:

• Discriminació salarial.
• Discriminació pel que fa a les pensions de viduïtat.
• Més desocupació entre les dones.
• Escassa presència de les dones en llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica.
• Problemes de conciliació entre la vida personal, laboral i familiar.
• Discriminació genèrica en col·lectius més sensibles: persones migrants, amb discapacitats, amb risc d'exclusió social, joves, persones grans en edat laboral, etc.

Igualtat salarial entre homes i dones

Igualtat salarial entre homes i dones:

• 1) Pla d'igualtat: Cal planificar un conjunt de mesures que permetin integrar la igualtat en les relacions laborals en tots els àmbits de la gestió de les empreses, i així poder avançar cap a la igualtat efectiva entre dones i homes.
• 2) Auditoria retributiva: Cal obtenir la informació necessària per comprovar que el sistema retributiu de l'empresa compleix el principi d'igualtat entre dones i homes. És una auditoria externa.

T7: La inversió en l'empresa

T.7: LA INVERSIÓ EN L’EMPRESA:

• Inversió: És l'activitat que l’empresa porta a terme a l’hora de comprar béns per a obtenir beneficis en un futur.
• Finançament: És l’element que va lligat a l’inversió i que permet obtenir els recursos necessaris per a fer la inversió.

Tipus d'inversions segons durada i bé

Quant de temps volem tenir la inversió? →

• Inversions a llarg termini: Es mantenen per un període superior a un exercici econòmic (ex: maquinària, terrenys, construcció).
• Inversions a curt termini: Es mantenen per un període inferior a un exercici econòmic (ex: matèries primeres, material d’oficina).

En quin tipus de bé necessitem invertir?

• Inversió material o tangible: Té forma física; es poden veure i tocar (ex: automòbils, ordinadors…).
• Inversió immaterial o intangible: No té forma física; no es poden veure ni tocar (ex: programes informàtics, marques…).
• Inversió financera: Mitjançant l’adquisició de drets d’actius financers (ex: obligacions, accions i participacions d’altres empreses).

Tipus d'inversions segons finalitat

• Inversió de reposició o renovació: Se substitueix un bé que ja no funciona o que està obsolet per un altre; pot ser per necessitat, perquè el bé pot deixar de funcionar o presentar problemes, o per aplicar millores que ajudin el procés productiu. Està molt relacionat amb els avenços tecnològics. → Ex: substituir una màquina que ha arribat al final de la vida útil per una de nova amb més prestacions.
• Inversió expansiva: S'adquireixen nous béns amb l'objectiu de créixer augmentant la capacitat productiva de l'empresa. → Ex: adquirir locals per obrir noves seus o invertir diners en altres empreses.
• Inversió estratègica: Es duen a terme inversions d'acord amb l'estratègia de l'empresa per ser més competitiva; normalment per modernitzar-se o adaptar-se als canvis de l'entorn. → Ex: adoptar una nova tecnologia o un nou sistema de distribució.
• Inversió substitutiva: Si es fa una inversió concreta, no se'n podrà fer cap altra d'igual o semblant. → Ex: comprar un camió per repartir mercaderies o invertir en un servei de repartiment.
• Inversió complementària: Algunes inversions creen la necessitat de fer altres inversions associades, fet que pot incrementar el cost de l'operació. → Ex: invertir en un local per crear noves oficines i, a més, invertir en ordinadors per als nous treballadors.
• Inversió independent: Quan una inversió no té cap efecte sobre cap altra inversió. → Ex: invertir en mobiliari d’oficines i simultàniament invertir en una màquina de producció.

Estructura financera de l'empresa

L’ESTRUCTURA FINANCERA DE L’EMPRESA:

FONTS DE FINANÇAMENT: Def: L’estructura financera està composta per les fonts de finançament, formades pels recursos propis de l’empresa i pels recursos aliens (que amb el temps s’han de tornar).

Classificació de les fonts de finançament

Segons la propietat dels recursos:

1. Recursos propis: Pertanyen als propietaris de l’empresa; ex: capital social, beneficis no repartits.
2. Recursos aliens: No pertanyen als propietaris; són prestats i s’han de tornar; ex: préstecs, crèdits hipotecaris.

Segons la procedència dels recursos:

• Finançament extern: Recursos que procedeixen de fora de l’empresa (no s’han generat amb l'activitat pròpia de l’empresa): capital social, subvencions, préstecs, etc.
• Finançament intern: Beneficis no distribuïts (reserves), quotes d’amortització.

Segons el període de temps que es necessiten els diners:

• Fonts a llarg termini: S’han de tornar en un període superior a 1 any; ex: préstecs a llarg termini.
• Fonts a curt termini: S’han de tornar en un període inferior a 1 any; ex: deutes a proveïdors, préstecs a curt termini.

Fonts de finançament pròpies internes o autofinançament

FONTS DE FINANÇAMENT PRÒPIES INTERNES O AUTOFINANÇAMENT: Les fonts de finançament internes poden tenir dos orígens:

1. Autofinançament per enriquiment: Permet a les empreses fer inversions per créixer (com en el cas de les reserves).
2. Autofinançament per manteniment: Permet a les empreses mantenir la capacitat productiva (com en el cas de les amortitzacions i les provisions).

Empreses que ja estan en funcionament solen generar recursos que els serveixen per finançar-se, per tant cal distingir:

• Reserves: Beneficis no distribuïts per l’empresa. El més habitual és que una part es reparteixi entre els socis i que la resta es destini a noves inversions. Les reserves ajuden l’empresa a créixer i expandir-se. Aquesta mena d’autofinançament s’anomena autofinançament d'enriquiment.
• Amortitzacions: Quantitats que es calculen amb diferents mètodes a partir del valor que va perdent l’immobilitzat de l’empresa (ja sigui per l’ús o perquè s’ha quedat obsolet a causa de la innovació). Aquest càlcul es fa a final de cada exercici econòmic i es crea un fons anomenat “fons d’amortització”, que serveix per substituir l’immobilitzat al final de la seva vida econòmica. Això permet mantenir la capacitat productiva de l’empresa i fins i tot millorar-la. S’anomena autofinançament de manteniment.
• Provisions: Són fons procedents de beneficis que crea l’empresa com a prevenció de futures despeses com impagaments o pèrdues no comptabilitzades. Poden anar destinades a retribucions i altres prestacions al personal, impostos, desmantellament d’immobilitzat, actuacions mediambientals o pagaments d’instruments de patrimoni. Si al final de l’exercici no s’han utilitzat es poden fer servir com a autofinançament de manteniment.

Fonts de finançament alienes

FONTS DE FINANÇAMENT ALIENES: Def: recursos que s’obtenen de l’exterior de l’empresa; no són propis i alguns s’han de tornar amb interessos.

Fonts alienes a llarg termini

Préstec a llarg termini: Opció que tenen les empreses per demanar diners; s’obtenen immediatament i s’ingressen al compte bancari.

Termini de devolució: Entre 5 i 7 anys (orientatiu).

Condicions i cost: És habitual cobrar una comissió d’obertura i una comissió de cancel·lació anticipada total o parcial (despeses de gestió de l’entitat). Els diners s’han de tornar en forma d’interessos, pagant quotes periòdiques (normalment mensuals). Es demanen avals com a garantia de pagament en cas d’impagament.

Lísing: L’entitat financera compra el bé que necessita l’empresa (immoble, màquina, local…) a un proveïdor i el lloga a l’empresa. En aquest cas intervenen tres agents: 1) empresa fabricant; 2) entitat financera; 3) empresa usuària (que lloga). Al final de la vida del contracte l’empresa pot tenir l’opció de compra segons condicions pactades.

Emprèstit: Quan l’empresa necessita diners pot recórrer a emetre títols de crèdit (obligacions) per captar recursos en el mercat. Les obligacions impliquen pagar interessos fixos als inversors independentment dels resultats de l’empresa. Són habituals en empreses de grans dimensions.

Rènting: Font de finançament aliè a llarg termini per invertir en immobilitzat (elements de transport o material tècnic). L’empresa adquireix el bé mitjançant un contracte d’arrendament i l’entitat financera el posa a la disposició de l’empresa. Termini de devolució: normalment no supera els 5 anys. Condicions: sovint es demanen avals, i pot no existir opció de compra al final del contracte però sí renovació.

Fonts alienes a curt termini

B-Fonts de finançament alienes a curt termini: L’empresa les utilitza durant un període inferior a un exercici econòmic (normalment un any).

Préstec a curt termini: Es sol·liciten a les entitats financeres; s’obtenen immediatament i s’ingressen al compte bancari. Condicions i cost: comissió d’obertura, comissió de cancel·lació anticipada, interessos (quotes periòdiques). Es poden demanar avals.

Pòlissa de crèdit o línia de crèdit: Per finançar possibles despeses del cicle d’explotació; l’empresa té un límit de crèdit del qual pot disposar segons necessitat. Condicions: es paguen interessos per les quantitats utilitzades i un percentatge per la part no utilitzada; sovint es demanen avals.

Descobert en compte: Utilitzar recursos per import superior al saldo del compte bancari. Condicions i cost: interessos elevats i comissions; també s’anomena "estar en números vermells".

Descompte d’efectes: Consisteix en anticipar els cobraments dels clients a 30, 60 o 90 dies (pagarés, factures). El banc anticipa l’import menys una comissió (interessos).

Crèdits comercials: Finançament automàtic amb termini habitual de 30, 60 o 90 dies. Condicions: normalment no porten cost directe però suposen una obligació de pagament.

Facturatge: L’empresa cedeix la facturació d’un client a una entitat financera; quan la factura és rebuda, s’anticipa un percentatge (habitualment 80%). S’anticipa el cobrament a 30, 60 o 90 dies. És una font cara pel cost dels interessos aplicats per l’entitat financera.

Confirming: Serveix per finançar els pagaments als proveïdors a 30, 60 o 90 dies. El cost recau sovint en el proveïdor; per a l’empresa suposa garantia de solvència comercial.

Fonts espontànies de finançament: Són fonts internes que no necessiten negociació (ex: salaris pendents, quotes de la seguretat social...). No acostumen a portar cost associat.

Els cicles de l'empresa

ELS CICLES DE L’EMPRESA: Hi ha dos tipus d'inversions: a llarg termini i a curt termini.

1. Llarg termini: Se centra en l’adquisició de béns que es mantindran durant molt de temps a l’empresa.
2. Curt termini: Se centra en l’adquisició de béns que duraran poc temps.

En ambdós casos es recuperen els recursos invertits mitjançant el cobrament de vendes. Aquest procés es repeteix contínuament, donant lloc a dos cicles: cicle llarg i cicle curt.

Cicle llarg

1) Cicle llarg (o cicle d’inversió-amortització): Comença amb la compra de béns que duraran més d’un any (ex: edificis, instal·lacions, maquinària). Aquests es van desgastant per l’ús i l’empresa ha d’implementar un pla d’amortització adequat.

Termini de recuperació: L’import d’amortitzacions s’afegeix al cost del producte i es recupera quan l’empresa ven el producte.

Cicle curt

2) Cicle curt (o cicle d’explotació): Es pot produir diverses vegades en un cicle econòmic i té una durada inferior a un any. Comença amb matèries primeres i altres aprovisionaments, continua amb la producció i venda de productes i finalment acaba amb el cobrament de factures als clients.

Termini de recuperació: Cada cop que acaba un cicle es recuperen els diners invertits més el benefici de les vendes.

TIR i VAN

Tir: -Do + F1/(1+r) + F2/(1+r)² /

Van = -Do + F1/(1+i) + F2/(1+i)²

On:

• F1 = Ci - Pi
• Fn = Cn + R - Pn
• T = Do / f