Recursos Hídrics i Sòls a la Península Ibèrica

La diversitat hídrica a la Península Ibèrica

1. Els rius peninsulars

1.1 Factors que hi influeixen

• Clima: Hi té una gran influència. Les precipitacions determinen el cabal dels rius.
• Relleu i topografia: Influeixen en l'organització de les conques i vessants hidrogràfics, que se separen per unitats de relleu.
• Litologia: Determina el predomini de l'escolament (aigua que circula per una conca hidrogràfica).
• Vegetació.
• L'acció humana: Realitza obres per a l'abastiment d'aigua i la regularització dels rius.

1.2 El cabal i el règim fluvial

a) El cabal és la quantitat d'aigua que passa en un segon per un punt donat del riu. Es mesura en m³/seg. (cabal absolut: volum total d'aigua que evacua un riu al llarg d'un any, mesurat en hm³).

• Al llarg del recorregut del riu, el tram amb més cabal és la desembocadura. L'Ebre, el Tajo i el Duero.
• Al llarg del temps, el cabal pot presentar irregularitat anual, amb crescudes o estiatges, més regulars els del vessant cantàbric, i els més irregulars els del vessant mediterrani.

b) El règim fluvial és la variació estacional del cabal d'un riu.

• Els rius amb règim nival neixen a la muntanya, on són les nevades.
• Els rius amb règim pluvial depenen de les precipitacions.
• Els rius amb règim mixt poden ser nivopluvials o pluvionivals, segons predomini la influència de la neu o de les precipitacions.

Conques i vessants hidrogràfics

a) La conca hidrogràfica és el territori on les aigües aboquen a un riu principal i als seus afluents.

• Separades per divisòries d'aigües, formades pels cims dels relleus muntanyosos.

b) Un vessant hidrogràfic és el conjunt de conques on les aigües aboquen al mateix mar. A la península hi ha una gran asimetria entre el vessant atlàntic, mediterrani, i cantàbric.

• Rius del vessant cantàbric: Són curts, neixen en muntanyes pròximes a la costa, tenen gran força erosiva, són cabalosos i de règim prou regular per l'abundància i constància de precipitacions.
• Els rius del vessant atlàntic: Són llargs, neixen prop de la Mediterrània i desemboquen a l'Atlàntic, passen per planes per les quals a penes s'enfonsen, el seu cabal és abundant, tenen estiatge a l'estiu coincidint amb el mínim de precipitació.
• Els rius del vessant mediterrani: Erosionen violentament els vessants desforestats, el cabal és escàs, per les reduïdes precipitacions. Tenen un estiatge molt pronunciat a l'estiu i poden patir crescudes catastròfiques a la tardor.

2. Els llacs i les zones humides

2.1 Els llacs

Els llacs són masses naturals d'aigua dolça o salada, acumulades en zones deprimides. A Espanya hi ha 2474 llacs. Segons l'origen:

a) Els llacs endògens s'originen per forces de l'interior de la Terra.

• Els llacs volcànics s'allotgen en el cràter d'un volcà apagat.

b) Els llacs exògens s'originen per forces externes, com l'acció del gel, l'aigua o el vent.

• Els llacs glacials es formen a les cubetes excavades pel gel al circ de la glacera.
• Els llacs endorreics, el tipus de llac més extens per Espanya, es formen en zones àrides o semiàrides, on les aigües escasses no tenen força per arribar al mar i s'acumulen en zones deprimides.

2.2 Les zones humides

Són extensions de terreny cobertes per aigües poc profundes. Entre les zones més humides d'Espanya es troben les maresmes del Guadalquivir, el delta de l'Ebre...

3. Els aqüífers

Són embassaments d'aigua subterrània. Es formen quan les aigües de precipitació s'infiltren, troben un estrat impermeable i s'hi acumulen.

Les formacions vegetals

La vegetació o flora és el conjunt d'espècies vegetals. La península Ibèrica forma part del regne holàrtic: la regió boreoalpina (els Pirineus), la regió eurosiberiana (nord de la península) i la regió mediterrània (resta de la península).

1. Factors que influeixen en la vegetació

La vegetació està integrada per formacions vegetals, els tres tipus bàsics són el bosc, el matoll i el prat. Factors que hi incideixen:

• Els factors físics més importants són la diversitat del clima, perquè cada planta requereix unes condicions específiques de temperatura i precipitació; la diversitat del relleu, que dona lloc a espècies diferents en funció de l'altura i la varietat dels sòls.
• Els factors humans són la introducció d'espècies interessants pel seu valor econòmic, o la degradació de la coberta vegetal existent.

El sòl

1. Factors del sòl

Els factors que condicionen la formació i evolució del sòl (edafogènesi) són els següents:

• La roca mare: És el substrat mineral a partir del qual es forma el sòl. Els sòls poden ser silicis, calcaris i argilosos.
• El clima: És el factor més influent en la formació del sòl. Les temperatures i les precipitacions influeixen en els seus processos químics i biològics. El lixiviat és la dissolució i arrossegament dels elements de la capa superficial del sòl cap a les capes baixes.
• La topografia també hi influeix.
• Els éssers vius actuen de diverses maneres.
• El temps és un altre factor determinant.

2. Els horitzons i el perfil del sòl

Els sòls estan constituïts per horitzons o capes individualitzades per les seves característiques físiques, químiques i biològiques.

• En profunditat es troben els horitzons D i C, compost per la roca mare consolidada o sense alterar.
• En superfície, es troben l'horitzó A, que té una capa A0 formada per la fullaraca, una capa A1, de color fosc formada per matèria orgànica en descomposició, i una capa A2, més clara, que és una zona de lixivació.
• Entre tots dos, se situa l'horitzó B.

3. Els tipus de sòl

3.1 Els sòls zonals

a) Els sòls de clima oceànic són evolucionats, rics en matèria orgànica i àcids, ja que les pluges constants arrosseguen les bases de la superfície cap als estrats inferiors.

• Sobre rocam silici, l'acidesa del sòl s'incrementa. La terra bruna humida és el tipus dominant.
• Sobre rocam calcari, l'acidesa del sòl és menor. La terra bruna calcària és el tipus dominant.

b) Els sòls de clima mediterrani es troben molt alterats per l'erosió i l'acció humana.

• A les roques silícies, terra bruna meridional.
• A les roques calcàries, el sòl roig mediterrani, ric en nutrients, és un excel·lent terreny per a tot tipus de cultius. La terra rossa, sobre calcàries dures, té l'horitzó argilós.
• A les argiles i margues.
• A les àrees mediterrànies de clima estepari, com la vall mitjana de l'Ebre i sud-est peninsular, predomina el sòl gris subdesèrtic o serosem.