Recursos Hídrics i Energètics a Espanya: Reptes i Solucions

Recursos i Energia

1. Els Recursos i l'Energia

La natura ofereix una gran varietat d'elements i substàncies aprofitables per satisfer les necessitats de la societat. Actualment, els recursos i l'energia són imprescindibles per a la majoria de les activitats econòmiques i contribueixen a millorar la qualitat de vida. Espanya és un país dependent energèticament, ja que necessita recursos que no pot proporcionar.

Problema: Dependència Energètica

La major part dels països industrialitzats, inclosa Espanya, tenen problemes d'autoabastament de recursos energètics fòssils.

1.1 Les Conques Hidrogràfiques

Espanya és una àrea geogràfica amb zones àrides. Les precipitacions superen els 1000 mm anuals només a les zones de clima oceànic. En el clima mediterrani, les pluges són escasses i irregulars, amb estius secs i intensa evaporació, la qual cosa resulta en una migradesa de recursos hídrics.

Una conca hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu. El cabal i el règim fluvial depenen de la quantitat d'aigua que rep la conca al llarg de l'any.

Excepte els rius del nord, la majoria dels rius espanyols tenen un règim fluvial irregular, amb crescudes a l'època del desglaç o de pluges, i estiatges intensos.

Les conques fluvials s'ordenen segons els vessants:

• Vessant cantàbric i gallec
• Vessant atlàntic
• Vessant mediterrani

La disposició del relleu condiciona l'extensió de les conques:

• Rius cantàbrics i gallecs: Curts per la proximitat entre el naixement i la desembocadura.
• Vessant atlàntic: La Meseta meridional, inclinada cap a l'oceà Atlàntic, rep la majoria dels grans rius espanyols (Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir).
• Aquest fet crea un desequilibri hídric respecte al vessant mediterrani, on desemboca només l'Ebre.

1.2 Els Recursos Hídrics

Les confederacions hidrogràfiques, adscrites al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, gestionen els recursos hídrics. Abracen grans conques o agrupacions de conques menors.

La distribució de l'aigua és desigual. Els recursos hídrics són importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebre. Mantenen un equilibri precari a Guadiana, Xúquer, Pirineu Oriental i Canàries, i són deficitàries a Guadalquivir, Segura, Sud i Balears.

1.3 Les Conques i els Vessants Hidrogràfics

• Vessant cantàbric i gallec: Rius nombrosos i cabalosos, amb un nivell constant d'aigua per la regularitat de les precipitacions. Són curts per la proximitat de les muntanyes a la costa. Exemples: Sella, Narcea, Aller, Esva i Navia.
• Vessant atlàntic: La majoria neixen prop del Mediterrani, però la inclinació del relleu els fa desembocar a l'Atlàntic. Exemples: Duero, Tajo, Guadalquivir.
• Vessant mediterrani: Excepte l'Ebre, formen conques petites amb desnivells acusats. Els estius secs provoquen estiatges notables, i les pluges torrencials de tardor causen inundacions. Exemples: Guadalope, Jiloca, Sénia, Túria i Mula.

1.4 Les Zones Humides

Les zones humides proporcionen aliments, aigua potable i materials. Acullen ocells migratoris, absorbeixen gasos d'efecte hivernacle i concentren biodiversitat. La sobreexplotació dels aqüífers, la contaminació, les espècies invasores i el canvi climàtic amenacen la seva supervivència.

2.1 L'Aigua per a Ús Agrícola i Ramader

L'aigua és fonamental però poc valorada. És un bé escàs, ja que només un 3% és aigua dolça, i el 80% d'aquesta es troba als pols. Destaquen dos problemes: la contaminació i l'augment del consum (35 vegades més que al segle XVIII).

A Espanya, la major part de l'aigua es destina a usos agrícoles, amb una demanda creixent per l'extensió del regadiu. Això planteja problemes de sostenibilitat, com la contaminació per adobs, pesticides i purins. Per frenar el consum, s'incentiva la transformació del reg per inundació a reg per aspersió o degoteig. També es promou el manteniment dels canals de reg i evitar regar a ple sol.

2.2 L'Aigua per a Ús Urbà i Industrial

El consum urbà i industrial és inferior a l'agrari. Les indústries necessiten aigua per a refrigeració i neteja. La provisió d'aigua potable per a usos domèstics és prioritària. La despesa mitjana a Europa és de 200 litres per persona i dia, amb pujades a l'estiu. A Espanya, es combinen aigües fluvials i d'aqüífers. El principal problema és la insuficient garantia de subministrament, que provoca restriccions en èpoques de sequera. El creixement urbanístic i turístic al litoral mediterrani agreuja el problema a l'estiu. S'ha millorat el control d'abocaments i la instal·lació de depuradores, i es reutilitza aigua per a processos industrials, regadiu i manteniment urbà.

2.3 Les Polítiques Hídriques

Les polítiques hídriques busquen obtenir aigua. Destaquen:

1. Transvasaments: Derivar aigua entre rius. Són costosos i poden afectar els aqüífers i els sediments.
2. Dessalinització: Cara i consumeix molta energia, però està millorant.
3. Recuperació d'aqüífers: L'extracció excessiva ha disminuït el nivell i assecat zones lacustres i palustres. El risc principal a les àrees litorals és la salinització. La urbanització i l'agricultura intensiva han afavorit la filtració de contaminants.
4. Plans de sanejament: Redueixen el deteriorament de l'aigua i busquen un bon estat ecològic. Impliquen control d'abocaments i instal·lació de depuradores.

La sequera del 2008 va impulsar iniciatives com plantes dessalinitzadores, reutilització d'aigua, millora de canals i recuperació d'aqüífers.

4. Els Recursos Naturals

Tipus d'Energia

Segons la seva disponibilitat:

• No renovables
• Potencialment renovables
• Renovables

Segons l'impacte ambiental:

• Brutes
• Netes

Segons la disponibilitat i l'impacte ambiental:

• Convencionals
• Alternatives

4.1 Carbó

El carbó té un fort impacte ambiental, tant en l'extracció com en la combustió, que emet CO2 i contaminants. El seu consum ha augmentat amb la crisi energètica, amb Xina, EUA, Índia i Austràlia com a principals consumidors. Hi ha reserves per uns 1000 anys. S'utilitza en indústria, calefacció i producció energètica. A Espanya, la mineria del carbó ha disminuït i perviu gràcies a subvencions. El govern vol mantenir la producció per raons socials i per reduir la dependència energètica. La UE redueix les subvencions per la seva alta contaminació.

4.2 Petroli

El petroli cru es refina per obtenir derivats. És bàsic per a la societat industrial, però els problemes de subministrament causen crisis. El transport es fa en petroliers i oleoductes. L'OPEP, creada el 1960, agrupa països productors per negociar preus i producció. El futur és incert per la possible reducció de la producció, qüestions geopolítiques i l'impacte ecològic. Espanya consumeix molt petroli i la seva producció és insignificant. Les importacions provenen d'Aràbia Saudita, Mèxic i Rússia, i es busca diversificar la procedència. Es fan prospeccions a les costes tarragonines, valencianes i a la zona pirinenca.

4.3 Gas Natural

El gas natural, format per butà, età, propà i metà, és el combustible fòssil menys contaminant. S'utilitza en indústria, producció elèctrica i consum domèstic. Es transporta per gasoductes i vaixells. El seu consum i producció han augmentat per la seva alta disponibilitat, poder energètic i menor contaminació. Espanya ha incrementat el seu consum i Algèria n'és el principal subministrador. Hi ha reserves a Osca, Golf de Cadis i Biscaia, però la producció és baixa i cal importar.

4.4 Urani

L'energia nuclear s'obté de la fissió nuclear de l'urani enriquit i s'utilitza per generar electricitat. Es va generalitzar després de la crisi del petroli del 1973. Els principals productors són Canadà, Austràlia, Nigèria i Namíbia.

Avantatges: Alta producció, preu baix, no emet CO2.

Inconvenients: Alta inversió, alt nivell tecnològic, impacte ambiental, risc d'accidents, possibilitat d'armament atòmic.

La UE proposa incentivar l'energia nuclear, però hi ha debat social. A Espanya, l'energia nuclear està estancada i la xarxa és obsoleta. Hi ha 7 centrals nuclears, i a Catalunya, 2 centrals amb 3 reactors. Es planteja el desmantellament o la construcció de noves centrals.

4.5 Mineria

Els recursos miners s'esgoten amb l'ús. Cal diferenciar entre reserves (explotables) i recursos (no explotables). La demanda de minerals ha baixat en països rics per la crisi econòmica, la competència de nous materials i el reciclatge. La mineria és molt contaminant i caldria reduir el consum. A Espanya, la indústria extractiva està en decadència i cal importar minerals. A Catalunya, la mineria ha tingut poca importància i s'ha incrementat l'explotació de roques industrials.

5. Els Recursos Naturals Renovables

5.1 Energia Solar

L'energia solar està en expansió, i Espanya té un alt potencial. La reducció de preus i les subvencions han impulsat el seu creixement, però hi ha incertesa pel canvi legal i la retirada d'incentius.

5.2 Energia Hidràulica

L'energia hidràulica aprofita la força de l'aigua per generar electricitat en centrals hidroelèctriques. La seva contribució al total d'energia elèctrica és petita.

Avantatges: Neta, renovable, l'aigua es pot reutilitzar.

Inconvenients: Inunda zones, afecta el règim hidrològic, depèn de les sequeres, construcció cara, desplaçaments de població, risc d'accidents.

A Espanya hi ha nombroses centrals, i els embassaments permeten emmagatzemar aigua. A Catalunya, es localitzen a la conca Pirineus-Ebre. L'alta explotació hidrològica limita l'ampliació d'aquest recurs.

5.3 Energia Eòlica

L'energia eòlica aprofita la força del vent mitjançant aerogeneradors. Espanya és el quart productor mundial. Ha crescut gràcies al potencial eòlic, la normativa favorable, el suport polític i l'interès industrial. Genera ocupació i fomenta l'equilibri territorial. Els inconvenients són l'impacte visual i els efectes sobre els ocells. Catalunya té poca potència instal·lada.

5.4 Energia Mareomotriu

Aprofita la força del mar (onades, corrents, temperatura) per generar electricitat. Encara està en desenvolupament.

5.5 Energia Geotèrmica

Aprofita la calor interna de la Terra per obtenir aigua calenta o electricitat. Islàndia és un exemple. A Espanya, Canàries té més possibilitats. Hi ha jaciments de baixa temperatura per a ús domèstic, calefacció i hivernacles.

5.6 Energia Biomassa

La biomassa és matèria orgànica utilitzada per generar energia. La llenya, l'etanol i el metanol permeten produir combustible o electricitat. Els problemes són la desforestació i l'augment del preu dels aliments. S'està expandint a Espanya.

6. El Futur de les Energies al Planeta

Es preveu un augment de les renovables, un canvi de model energètic i un mix d'energies. Espanya és líder en renovables, amb avantatges com la seva naturalesa autòctona, el desenvolupament tecnològic i l'equilibri territorial. El PER vol que el 30,3% de l'energia elèctrica provingui de fonts netes. El consum d'energia global augmenta, i els combustibles fòssils són la base del sistema. Els principals consumidors són els països desenvolupats i les potències emergents. Es preveu un augment del consum al Tercer Món. Els experts preveuen canvis en el model energètic, amb un augment de les renovables i l'hidrogen. Les innovacions tècniques, com el fracking, permeten explotar gas i petroli no convencionals. Els països de l'OCDE han augmentat l'eficiència energètica, mentre que els BRICS han multiplicat el consum. Es qüestiona l'impacte del fracking en la lluita contra el canvi climàtic. Cal reduir les emissions, millorar l'eficiència i potenciar noves energies.

Els Paisatges Naturals i Culturals

1. La Biodiversitat, l'Acció Antròpica i el Paisatge

1.1 La Biodiversitat al Territori Espanyol

Espanya té una gran biodiversitat, ocupant el segon lloc mundial després de les selves tropicals, a causa de la seva situació geogràfica, l'efecte refugi durant les glaciacions i la presència de sistemes muntanyosos.

1.2 L'Acció Antròpica

La intervenció humana ha transformat el paisatge, substituint boscos per camps de conreu. El 45% de la superfície d'Espanya es dedica a l'agricultura i el 10% a àrees urbanes i infraestructures.

1.3 El Paisatge

El paisatge és el resultat de la interacció de factors naturals (relleu, hidrologia, flora i fauna) i humans (activitats econòmiques, culturals i patrimoni) al llarg del temps. És un producte social en constant evolució.

1.4 Gestió del Paisatge i Qualitat de Vida

L'ordenació, la planificació i la gestió del paisatge són necessàries per garantir un ús racional i sostenible, reduint els impactes negatius de les activitats humanes. El paisatge reflecteix la relació entre la societat i el territori, i ens identifica amb un lloc i un passat.

1.5 Tipus de Paisatges

• Predomini d'elements abiòtics: Alta muntanya, deserts.
• Predomini d'elements biòtics: Paisatges naturals.
• Predomini d'elements antròpics: Resultat de l'activitat humana, incloent paisatges culturals.

1.6 El Paisatge Natural

El paisatge natural és el resultat de la interacció d'elements abiòtics i biòtics amb mínima intervenció humana.

2. Els Paisatges Culturals

2.1 Com Evolucionen els Paisatges Culturals

• Etapa preindustrial: Paisatges estables amb canvis lents.
• Industrialització: Transformació radical amb el pas a una economia industrial i societat urbana.
• Postmodernitat i globalització: Eliminació de paisatges anteriors, la qual cosa requereix protecció per evitar la pèrdua d'identitat.

2.2 La Protecció dels Paisatges Culturals

Des del 1992, el Comitè del Patrimoni Mundial protegeix paisatges culturals amb valor universal excepcional. El Conveni Europeu del Paisatge (CEP), ratificat per Espanya el 2007, promou la protecció i gestió dels paisatges.

3. Els Espais Naturals: Polítiques de Protecció

3.1 Espais Naturals Protegits

• Parcs nacionals o regionals: Ecosistemes poc alterats amb valor ecològic, estètic, educatiu i científic.
• Parcs naturals: Valor natural compatible amb activitats humanes regulades.
• Reserves naturals: Protecció absoluta d'ecosistemes amb intervenció mínima.

3.2 Els Espais Protegits a Espanya

Espanya té una gran diversitat d'ecosistemes, amb 15 parcs nacionals, 130 parcs naturals i altres espais protegits. Participa en la Xarxa Natura 2000 europea amb nombrosos LIC.

3.3 La Protecció Paisatgística

El Conveni Europeu del Paisatge promou la definició d'objectius de qualitat paisatgística i una transformació sostenible.

4. Problemes Mediambientals

L'acció humana provoca impactes ambientals que afecten la biodiversitat. El desenvolupament està lligat al consum d'energia i recursos, i la industrialització ha augmentat l'impacte. El canvi climàtic és un problema creixent.

4.1 Contaminació i Abocament de Residus

La contaminació és l'alteració d'un medi per substàncies o energia. Les principals causes són l'ús de combustibles fòssils i les activitats industrials. La contaminació pot ser local (clima urbà, smog, contaminació acústica), regional (pluja àcida) o global (forat de la capa d'ozó, canvi climàtic).

Clima urbà: Crea un microclima amb pitjor qualitat de l'aire i més temperatura (illa de calor).

Contaminació acústica: Excés de soroll que provoca estrès i insomni.

Smog: Boira amb contaminants. Hi ha dos tipus: smog clàssic (associat al carbó) i smog fotoquímic (provocat pels cotxes).

Pluja àcida: Pluja amb pH inferior a 4,5 a causa de la combinació de contaminants amb l'aigua de pluja. Provoca danys a edificis, boscos i ecosistemes.

Forat de la capa d'ozó: Reducció de la capa d'ozó a les regions polars a causa de les emissions de CFC. Augmenta la radiació ultraviolada.

Efecte hivernacle: Gasos a l'atmosfera retenen energia solar, augmentant la temperatura global. Les principals causes són la crema de combustibles fòssils i la descomposició de matèria orgànica. Provoca canvis en les precipitacions, fusió del gel, augment del nivell del mar i altres conseqüències ecològiques, econòmiques i socials.

4.2 Desforestació

La desforestació és la pèrdua de boscos per activitats humanes, principalment per la rompuda, la tala i la crema. Els boscos són importants per a la biodiversitat, el paisatge, la protecció del sòl i la regulació del clima. La desforestació provoca pèrdua de biodiversitat, alteració dels cicles naturals, erosió i augment d'inundacions. A Catalunya, els incendis forestals són un problema, causats per factors naturals (clima, augment de la densitat forestal) i humans (negligències i incendis intencionats).

4.3 Erosió

L'erosió és la degradació i transport del sòl, principalment per l'aigua i el vent. Pot ser causada per l'explotació abusiva, la desforestació, les tècniques agrícoles i ramaderes deficients. És un problema greu a Àfrica i Àsia, i a Espanya, a les depressions del Guadalquivir i de l'Ebre.

4.4 Desertització i Desertificació

La desertització és el procés natural pel qual un territori esdevé erm, mentre que la desertificació és causada per l'acció humana. Espanya té un problema de desertificació a la zona mediterrània i Canàries. Per evitar-ho, cal repoblar amb espècies autòctones, protegir els vessants, conservar la vegetació i millorar les tècniques de regadiu.

4.5 Pèrdua de la Biodiversitat

La pèrdua de biodiversitat és causada per la contaminació i la destrucció d'hàbitats. Provoca la vulnerabilitat dels ecosistemes i la pèrdua de recursos biològics. Es considera la sisena extinció massiva.

5. Solucions i Cimeres

5.1 Desenvolupament Sostenible

El desenvolupament sostenible busca satisfer les necessitats del present sense comprometre el futur. Ha de tenir tres pilars: progrés econòmic, justícia social i preservació del medi ambient.

5.2 Cimeres Internacionals

Les cimeres internacionals sobre medi ambient han tingut resultats limitats per la manca de voluntat política i els interessos particulars dels països. El Protocol de Kioto buscava reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però no va ser ratificat pels EUA. L'Acord de París estableix l'objectiu de limitar l'augment de la temperatura global, però la seva aplicació és incerta. La conscienciació ciutadana ha augmentat, amb més reciclatge i energies netes. Cal fomentar l'economia circular i l'educació ambiental.

5.3 La Petjada Ecològica

La petjada ecològica mesura l'impacte ambiental del consum humà. Cal reduir-la per garantir la sostenibilitat.

6. Riscos

6.1 Riscos Naturals

• Activitat sísmica: Terratrèmols causats pel moviment de plaques tectòniques. El sud-est d'Espanya i els Pirineus són zones de risc.
• Vulcanisme: Erupcions volcàniques. A Espanya, limitat a les Illes Canàries.
• Geofísics/Geomorfològics: Inestabilitat de vessants, esfondraments, erosió.
• Atmosfèrics: Vent (tornados, huracans), pluja (sequera, aiguats, inundacions, allaus). A Catalunya, els aiguats són un risc important.
• Biològics: Plagues, espècies al·lòctones, malalties, epidèmies i pandèmies.

6.2 Riscos Antròpics

• Industrials/Tecnològics: Accidents amb gran impacte ambiental.
• Incendis forestals: Majoritàriament causats per l'home.

6.3 Riscos Induïts

Els riscos induïts són fenòmens naturals agreujats per l'acció humana, com les inundacions per la construcció en zones inundables o les esllavissades per la desforestació.

Glossari

Definicions de termes clau relacionats amb els recursos hídrics, l'energia, el medi ambient i els riscos naturals.

Fenòmens Naturals i Riscos: Un fenomen natural esdevé un risc quan amenaça persones o el medi ambient.

Riscos Naturals al Mediterrani: Inundacions per pluges intenses i sequeres per estius secs.

Consum d'Aigua: Rotació de cultius i reg per degoteig en agricultura; refrigeració, neteja i reutilització en indústria.

Dessalinitzadores a Catalunya: Plantes al delta de la Tordera i al delta del Llobregat.

Factors de Risc d'Inundacions: Mala gestió de conques fluvials, desforestació, urbanització descontrolada.

Pluges Torrencials a la Tardor: Gota freda o DANA.

Dependència Energètica de Catalunya: Manca de recursos propis, dependència d'importacions i transició a renovables.

Mobilitat Privada Sostenible: Millora del transport públic i substitució de vehicles per alternatives més sostenibles.