Recursos Hídrics i Energètics a Espanya i Catalunya: Guia Completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,16 KB

Recursos Hídrics: Gestió i Demanda

Conca Hidrogràfica: Definició i Característiques

La conca hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un riu. El cabal fluvial (quantitat d’aigua) i el règim fluvial (regular o irregular) depenen de l’aigua que rep la conca del riu durant l’any.

Gestió dels Recursos Hídrics a Espanya

Les confederacions hidrogràfiques gestionen els recursos hídrics. Normalment, aquestes no es corresponen amb la divisió de les Comunitats Autònomes, fet que afegeix complexitat a la gestió. A Espanya, els recursos hídrics són superiors a la demanda, però la diferència és petita i el repartiment desigual. Els recursos hídrics són especialment importants a les confederacions del Nord.

Demandes d'Aigua i els seus Impactes

  • Ús Agrícola i Ramader: Més del 80% de la Demanda

    Representa més del 80% de l’aigua disponible i va en augment donada l’extensió del regadiu. Aquest ús genera una sèrie de problemes per a la sostenibilitat del recurs hídric: contaminació per ús d’adobs químics, pesticides i purins. Els agricultors reben ajuts per transformar el reg per aspersió o degoteig.

  • Ús Urbà i Industrial: Consum i Problemes Associats

    La demanda és inferior a la de l'ús agrari. La indústria també en necessita, sobretot per a la refrigeració de la maquinària. Per a ús domèstic, s’exigeix qualitat per a la potabilitat. La despesa per persona i dia a Espanya és de 200 litres (més a l’estiu). S'apliquen importants restriccions en èpoques de sequera. Hi ha problemes pel creixement d’urbanitzacions al litoral i complexos turístics. En els darrers anys, s'ha observat un problema de contaminació de les aigües dels rius, tot i una certa millora deguda a un control més estricte i l’obligació d’instal·lació de depuradores. També es reutilitza aigua no potable per a reg i neteja de zones urbanes.

Política de Gestió i Sanejament de l'Aigua

  • Dessalinització de l'Aigua del Mar: Cost i Futur

    És una solució molt cara i de gran despesa energètica. La tecnologia està millorant i podria tenir futur. N’hi ha a Canàries, Almeria i al Prat de Llobregat.

  • Recuperació dels Aqüífers: Explotació i Riscos

    Les aigües subterrànies s’exploten per mitjà de pous i bombeig. És un mètode molt utilitzat a les terres mediterrànies per regar hortes o en zones on no es disposa d’altres recursos. S’ha disminuït molt el nivell i han provocat la dessecació de zones lacustres i palustres. Al litoral, el risc és la salinització. Hi ha perforacions de fins a 600 m que provoquen la salinització dels aqüífers i, per tant, dels sòls i de la seva fertilitat. L’urbanització, l’agricultura i la ramaderia, així com la filtració d’aigües residuals, purins i productes químics, malmeten la qualitat de les aigües subterrànies.

  • Plans de Sanejament dels Rius: Control i Depuració

    Implica controlar els abocaments industrials i urbans i instal·lar depuradores (exemple: riu Besòs).

Tipus de Recursos: Renovables i No Renovables

Recurs Renovable: Definició i Capacitat de Càrrega

Els recursos renovables no s'exhaureixen pel fet d'utilitzar-los i es regeneren a la mateixa taxa o superior a la taxa d'explotació. Alguns recursos renovables, com la terra o l'aigua, poden convertir-se en recursos no renovables (RNR) per un ús intensiu, posant en perill la seva capacitat de càrrega (aprofitament indefinit d'un recurs sense comprometre la renovació futura).

Recurs No Renovable: Esgotament i Reciclatge

Els recursos no renovables es troben en quantitats finites i es regeneren lentament. S'utilitzen fins que s'esgoten o fins que la seva explotació és massa costosa. Alguns es poden reciclar (coure, ferro o alumini).

Recursos Energètics: Fonts i Impactes

  • L'Aigua com a Font d'Energia: Hidroelèctrica

    L'aigua és una font d'energia important (Espanya és la 2a potència en hidroelèctrica).

  • El Carbó: Història, Problemes i Contaminació

    Va substituir l'aigua com a recurs energètic durant la Revolució Industrial. La indústria del carbó a Espanya va ser molt important, però des de fa uns anys està en procés descendent i es tanquen moltes mines. El carbó espanyol té poca hulla per convertir-se en carbó de coc per a la siderúrgia. El cost és elevat en comparació a altres països com Sud-àfrica o Indonèsia, degut a vetes estretes, terrenys molt fallats, carbó molt barrejat amb altres minerals i friable (s'engruna fàcilment). La zona més important és l'asturlleonesa. Algunes extraccions rebien subvencions de la UE. Les centrals tèrmiques que cremen carbó contaminen l'atmosfera i provoquen pluja àcida.

  • El Petroli: Impacte Econòmic i Dependència Exterior

    Després de la 2a Guerra Mundial, el petroli va permetre el creixement econòmic dels Països Industrialitzats pel seu baix preu i poder energètic. El 1973 es va posar en qüestió el possible esgotament d'aquest recurs. Les variacions de preu provoquen trastorns a les economies dels diferents països, ja que repercuteixen en tot el sistema productiu, redueixen el consum i l'ocupació. Espanya pràcticament no en produeix i depèn de l'exterior.

  • Gas Natural: Creixement, Avantatges i Desavantatges

    És una mescla de gasos (metà 70%, nitrogen 20%...). És una font energètica d'importància creixent davant la dificultat de la resta de fonts: hidràulica amb sequeres, nuclear amb pressions òbvies, energies renovables per la lentitud del seu progrés i avantatge respecte al medi ambient per ser una font poc contaminant.

Noves Fonts d'Energia Renovable a Espanya

L'energia renovable s'obté de fonts naturals inexhauribles. A més de la hidràulica, les noves fonts d'energia renovable (ER) són la solar, eòlica, biomassa i geotèrmica. A Espanya, les ER més notòries són:

  • Energia Solar: Potencial i Baixa Implementació

    Té un potencial alt degut a la situació i climatologia. Tot i així, hi ha poques instal·lacions.

  • Energia Eòlica: Lideratge Espanyol en Producció

    Ús de la força del vent. Espanya, en ser un país muntanyós, disposa de força vent i és el 2n país del món en la producció d'aquesta energia.

  • Energia Biomassa: Origen Natural i Residual

    S'obté per combustió de matèria orgànica. La biomassa natural es produeix espontàniament en la natura (poda de boscos); la biomassa residual són els residus derivats de l'activitat agrícola, alimentària o ramadera.

  • Energia Geotèrmica: Aprofitament de la Calor Interna

    Utilitza la calor interna de la Terra.

Recursos Energètics i Minerals a Catalunya

Catalunya disposa de pocs recursos energètics i, per tant, depèn de l'estranger.

  • Sector Energètic a Catalunya: Dependència Exterior

    • Carbó a Catalunya: Fígols i Contaminació

      Certa quantitat de carbó (Fígols) per a centrals tèrmiques. Provoca molta contaminació. Futur incert.

    • Centrals Nuclears a Catalunya: Ubicació i Transport

      Ascó I i II i Vandellòs II (les dues a Tarragona). Produeixen energia poc transportable. Per això, se situen prop de llocs molt poblats com la costa catalana.

    • Energia Hidroelèctrica a Catalunya: Salts i Ebre

      Ús dels salts d'aigua d'alguns pantans. També s'utilitza la potència de l'Ebre en algun tram.

    • Energies Alternatives a Catalunya: Biomassa i Eòlica

      Com a energia alternativa, la biomassa i quelcom d'eòlica.

  • Minerals No Metàl·lics a Catalunya: Potassa i Sal

    Potassa (Sallent) i sal gemma han perdut pes. A més, provoquen salinització d'aqüífers.

  • Roques Industrials a Catalunya: Calcària i Argiles

    Roca calcària i argiles amb producció creixent fins a la crisi de la construcció.

Entradas relacionadas: