Recursos Hídrics i Energètics a Espanya i Catalunya

Recursos Hídrics a Espanya

Conca hidrogràfica

Una conca hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que aporten aigua a un mateix riu. La majoria dels rius a Espanya tenen un règim fluvial irregular. El territori té més aigua de la que necessita, però hi ha dos problemes principals:

• La distribució desigual.
• La mala gestió.

Les confederacions hidrogràfiques són les entitats que gestionen els recursos hídrics dels territoris assignats.

Vessants hidrogràfics

• Vessant cantàbric i gallec: rius curts i cabalosos.
• Vessant atlàntic: conques extenses i rius llargs.
• Vessant mediterrani: rius curts amb cabals irregulars.

Zones humides

Les zones humides són àrees d'aigua acumulada (llacunes, aiguamolls, deltes) d'on s'obtenen aliments, aigua potable, materials de construcció i compostos bioquímics per a medicaments.

Usos de l'aigua

Ús agrícola i ramader

L'extensió progressiva del regadiu planteja problemes com la contaminació per adobs químics i pesticides. Els agricultors reben ajudes per transformar el reg per inundació en sistemes més eficients com el reg per aspersió.

Ús urbà i industrial

En la indústria, l'aigua s'utilitza per a la neteja, la refrigeració de maquinària o la producció de paper i pell. El consum domèstic és d'uns 200 litres per persona i dia, i l'aigua prové principalment de rius i aqüífers.

Polítiques hídriques

• Política de transvasaments: consisteix a transferir aigua entre conques per pal·liar l'escassetat.
• Dessalinització de l'aigua del mar: és el procés de convertir aigua salada en aigua potable mitjançant plantes dessalinitzadores.
• Recuperació d'aqüífers: se centra en l'aprofitament sostenible de les aigües subterrànies.
• Plans de sanejament dels rius: tenen com a objectiu evitar la contaminació i garantir la qualitat de l'aigua als rius.

Recursos Energètics a Espanya

A Espanya, l'augment del consum d'energia primària ha acompanyat la industrialització i la mecanització del camp, factors que han contribuït a la riquesa del país. Això ha fet necessària la importació de diferents recursos energètics. Els darrers plans energètics han tingut objectius com reforçar les energies tradicionals (carbó, hidràulica), reduir la dependència del petroli, augmentar el consum de gas natural, introduir energies renovables i millorar la xarxa ferroviària.

Energia hidràulica

L'aigua s'ha utilitzat com a font d'energia des de fa segles. Actualment, l'energia hidroelèctrica es genera aprofitant els desnivells dels rius. És important perquè:

• És una energia neta i renovable.
• Els embassaments són clau per mantenir un cabal constant.

Problemes associats:

• Alt cost dels embassaments i les centrals hidroelèctriques.
• Sedimentació als embassaments.
• Desequilibri entre la demanda (més alta a l'hivern) i la necessitat d'aigua per al reg a l'estiu.

Energies no renovables

Carbó

Durant la Revolució Industrial, el carbó va substituir l'aigua per moure les màquines, ja que oferia una energia constant. L'interès en la seva producció depèn del preu del petroli. Moltes mines han tancat pel seu preu elevat i la baixa qualitat del mineral.

Petroli

Després de la Segona Guerra Mundial, va protagonitzar el creixement econòmic dels països industrialitzats pel seu poder energètic i el seu baix preu. La variació del seu preu va provocar la crisi del petroli del 1973 i altres conflictes internacionals.

Gas natural

És una mescla de gasos: metà (70%), diòxid de carboni (fins a un 20%), nitrogen (20%) i età (10%). És més net i menys contaminant que altres combustibles fòssils. Espanya té reserves limitades i importa gas principalment d'Algèria a través de gasoductes. El seu consum ha augmentat gràcies a la generació d'electricitat i a l'ús domèstic i industrial.

Energia nuclear

Després de la crisi del petroli, es van buscar fonts d'energia alternatives, la qual cosa va augmentar la producció mitjançant tècniques nuclears. L'urani, mineral necessari per a les centrals, ha de ser enriquit, un procés que es realitza a França. L'energia s'obté a partir d'una reacció nuclear que allibera grans quantitats de calor, produint vapor que mou les turbines. La tècnica actual és la fissió nuclear, però s'estudia la fusió nuclear com una solució futura als problemes de proveïment energètic.

Energies renovables

S'obtenen de fonts naturals considerades inesgotables.

• Energia hidràulica: s'obté gràcies als salts d'aigua de rius i pantans. És una energia neta, però a Espanya queden poques zones adequades per instal·lar noves centrals.
• Energia solar: aprofita l'energia del sol per produir electricitat. Espanya té moltes hores de sol, però poques instal·lacions d'aquest tipus.
• Energia eòlica: utilitza la força del vent per produir electricitat. Espanya és una potència en aquesta tecnologia gràcies a les seves zones muntanyoses amb vents forts.
• Energia de biomassa: s'obté per la combustió de matèria orgànica, que pot ser biomassa natural (produïda a la natura) o biomassa residual (residus alimentaris, ramaders, agrícoles, forestals).
• Energia geotèrmica: utilitza la calor interna de la Terra. S'aprofita principalment a les illes Canàries pel seu sòl volcànic, que permet assolir temperatures més elevades.

Recursos Miners a Espanya

Espanya ha deixat de ser un país principalment miner, però el sector s'ha hagut d'adaptar per no desaparèixer, un procés que ha comportat la pèrdua de llocs de feina. Els objectius de la Unió Europea per al sector són:

• Incrementar la competitivitat de la mineria nacional.
• Millorar la protecció del medi ambient.
• Fomentar el desenvolupament tecnològic.

Minerals metàl·lics

Són materials utilitzats per la indústria metal·lúrgica, química i de transformació.

Minerals no metàl·lics

Espanya és un gran productor de sal i sals potàssiques, que s'utilitzen com a fertilitzants i en la indústria química.

Roques industrials

Són les més importants. Inclouen l'extracció de roques lligades a la indústria química i a la construcció (calcària, argila, pissarres, graves, sorra) i roques ornamentals com el granit o el marbre.

L'Aigua i l'Energia a Catalunya

Recursos hídrics a Catalunya

A Catalunya hi ha un fort desequilibri entre la població i la disponibilitat de recursos hídrics. Cal distingir dues grans demarcacions hidrogràfiques: la de l'Ebre i les conques internes.

Conques hidrogràfiques

La xarxa hidrogràfica catalana es reparteix en dues demarcacions:

• L'oriental o de les conques internes: formada pels rius que neixen a Catalunya i desemboquen a la mar Mediterrània. Inclou la xarxa pirinenca, la pirinenca-mediterrània i la mediterrània.
• L'occidental o de les conques intercomunitàries: inclou la part catalana de les conques de l'Ebre i del riu de la Sénia (vessant mediterrani), i de la Garona (vessant atlàntic).

La demanda d'aigua

El 92% de la població de Catalunya viu al territori de les conques internes, però consumeix només el 34% dels recursos hídrics totals. L'ús agrícola, que suposa el 55% de la demanda, es concentra a les zones de regadiu del Segre i del baix Ebre. El 2013, el consum mitjà a les llars catalanes va ser de 117 litres per habitant i dia, 13 litres menys que la mitjana espanyola, però amb un cost 71 cèntims per metre cúbic més alt. La Conca de l'Ebre, amb el 8% de la població, disposa del 60% dels recursos, mentre que les Conques Internes, amb el 92% de la població, consumeixen el 40% dels recursos, principalment per a ús urbà.

Recursos energètics i minerals a Catalunya

Catalunya té una forta dependència energètica, ja que el 96% prové d'importacions. Aquesta dependència dificulta el control del preu de l'energia, afectant negativament la inflació i l'economia. També hi ha un desequilibri territorial entre la producció (localitzada principalment a Tarragona) i el consum (concentrat a la Regió Metropolitana de Barcelona).

Per fonts energètiques, més de tres quartes parts de la producció interna prové de l'energia nuclear. La segueix, en un ordre molt més secundari, l'energia hidràulica. El 2018, l'energia nuclear va ser la principal font per a la producció d'electricitat a Catalunya (49,1%). Els cicles combinats i la cogeneració van representar el 16,6% i el 12,5%, respectivament. En total, les fonts no renovables van suposar el 79,5% de la producció.

Pel que fa a les energies renovables, l'energia hidràulica (12,4%) i l'energia eòlica (6,3%) van ser les principals. En conjunt, la producció d'energia elèctrica a partir de fonts renovables a Catalunya va ser del 20,5% el 2018.