Recursos Hídrics i Energètics d'Espanya

Recursos Hídrics i Energètics a Espanya

Aigua

L'aridesa a Espanya

Espanya és una àrea geogràfica àrida, ja que les precipitacions només superen els 1000 mm anuals a les zones de clima oceànic, on arriben els efectes de les borrasques atlàntiques, i a alguns indrets de muntanya. A les terres de clima interior i mediterrani, les pluges són escasses i irregulars, amb estius secs i evaporació intensa.

Conques Hidrogràfiques

L'aigua de la pluja i la del desglaç flueix per la superfície, s'evapora i s'infiltra al subsòl formant aqüífers. La conca hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües a un mateix riu. El cabal i el règim fluvial depenen de la quantitat d'aigua que rep la conca al llarg de l'any. Amb l'excepció dels rius del nord, la majoria dels rius espanyols tenen un règim fluvial irregular, amb crescudes a l'època del desglaç o de pluges, i estiatges intensos.

La disposició del relleu condiciona l'extensió de les conques fluvials. Els rius cantàbrics i gallecs són curts per la proximitat entre el naixement i la desembocadura. El vessant atlàntic, per la inclinació de la Meseta meridional, rep la majoria dels grans rius espanyols: Duero, Tajo i Guadiana, i el Guadalquivir. Aquest fet crea un desequilibri hídric respecte al vessant mediterrani, on desemboca només l'Ebre.

Recursos Hídrics

Les confederacions hidrogràfiques, adscrites al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, gestionen els recursos hídrics. A Espanya, els recursos disponibles (94.118 hm³/any) superen la demanda (37.029 hm³). Són importants al Nord, Duero, Tajo i Ebre. Mantenen un equilibri precari al Guadiana, Xúquer, Pirineu Oriental i Canàries, i són deficitàries al Guadalquivir, Segura, Sud i Balears.

Conques i Vessants Hidrogràfics

• Vessant cantàbric i gallec: Rius nombrosos, cabalosos i amb nivell constant d'aigua per la regularitat de les precipitacions. Són curts per la proximitat de les muntanyes a la costa. Exemples: Sella, Narcea, Aller, Esva i Navia.
• Vessant atlàntic: Conques extenses que neixen prop del Mediterrani, però desemboquen a l'Atlàntic per la inclinació de la Meseta. El Tajo, el més llarg de la Península, neix a 150 km del Mediterrani i recorre més de 1.100 km. Les conques (Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir) pateixen sequera estival.
• Vessant mediterrani: Excepte l'Ebre, els rius formen conques petites amb desnivells. Els estius secs provoquen estiatges, més notables com més meridional i petita és la conca. Alguns rius (Guadalop, Jiloca, Sénia, Túria i Mula) s'assequen. Les pluges torrencials de tardor causen inundacions.

Zones Humides

Les zones humides són ecosistemes rics, considerats espais vitals per obtenir aliments, aigua potable i materials. Segons el Conveni de Ramsar (1971), el 75% d'aquests espais han desaparegut en els darrers cent anys. La seva percepció ha millorat, però pateixen pressió pels canvis en els usos del sòl (agricultura i urbanisme), la sobreexplotació d'aqüífers, la contaminació, les espècies invasores i el canvi climàtic.

Usos de l'Aigua

• Agrícola i ramader: Consumeix més del 80% de l'aigua a Espanya, a causa de l'extensió del regadiu.
• Urbà i industrial: Demanda inferior a l'agrícola i ramader. Cal instal·lar depuradores per evitar la contaminació.

Polítiques Hídriques

• Transvasaments: La desigual distribució dels recursos hídrics ha plantejat la necessitat de transportar aigua a grans distàncies, amb grans obres d'enginyeria i pèrdues per evaporació.
• Dessalinització: Les plantes dessalinitzadores satisfan la demanda d'àrees deficitàries. La tècnica és cara, però evoluciona per abaratir costos. L'aigua obtinguda és de bona qualitat.
• Recuperació d'aqüífers: L'extracció d'aigua subterrània mitjançant pous ha dessecat zones lacustres i palustres. La salinització d'aqüífers litorals impedeix l'extracció per a consum i indústria.
• Sanejament de rius: Redueix el deteriorament de la qualitat de l'aigua i assoleix un bon estat ecològic, controlant els abocaments industrials i urbans.

Energia

Energies No Renovables

• Carbó: Reserves limitades i de baixa qualitat a Espanya. Cost elevat per excavar galeries i mà d'obra. Reserves de major qualitat al Massís Galaico-Lleonès i Serralada Cantàbrica. Substitueix la força de l'aigua. Depèn del preu del petroli. Actualment en procés d'ajustament. Zones de producció: Asturlleonesa, Zona Sud, Catalunya i Aragó. L'Estat vol mantenir l'activitat per reduir la dependència energètica.
• Petroli: Va impulsar el creixement econòmic després de la Segona Guerra Mundial. Espanya no té reserves importants i depèn de l'exterior (Rússia, Mèxic, Angola, Nigèria, Aràbia Saudita). Les variacions de preu causen problemes econòmics.
• Gas natural: Mescla de gasos (principalment metà). Font energètica creixent. Entra a Espanya per gasoductes. L'explotació depèn de grans empreses.

Energies Renovables

• Energia nuclear: S'allibera per reacció nuclear (fissió o fusió). Avantatges: gran poder calorífic i energia neta. Inconvenients: rebuig social, fuites radioactives i dificultat per emmagatzemar residus.
• Noves renovables: Obtingudes de fonts naturals inexhauribles:
  • Solar: Gratuïta, neta i inexhaurible, però amb poques instal·lacions.
  • Eòlica: Utilitza la força del vent.
  • Biomassa: Obtinguda per combustió de matèria orgànica.
  • Geotèrmica: Utilitza la calor interna de la Terra.

Mineria

Explotació de Recursos Miners

La mineria ha patit concentracions empresarials i innovació tecnològica, reduint llocs de treball i obligant a reconversions laborals (Astúries, Huelva, Terol). La política minera espanyola segueix la de la UE: incrementar la competitivitat, millorar el medi ambient i fomentar la recerca.

Mineria Metàl·lica

Els minerals metàl·lics es troben al sòcol hercinià i s'utilitzen en indústries de base (metal·lúrgia i química) i de transformació. Ha retrocedit amb el tancament d'explotacions importants.

Mineria No Metàl·lica

Els minerals no metàl·lics es troben en formacions paleozoiques i conques terciàries. Espanya produeix molta sal (gemma i marina). Cantàbria és la principal productora de sal gemma.

Les sals potàssiques s'utilitzen com a fertilitzants i en la indústria química (colorant, medicaments, sabons i vidre).

Roques industrials (calcària, argila, pissarra, grava, sorra) s'extreuen de pedreres per a la indústria química i la construcció. Granits de Galícia i marbres d'Almeria i Badajoz són de bona qualitat.

Catalunya

Demanda Anual d'Aigua

El 92% de la població viu a les conques internes i consumeix el 34% dels recursos. L'ús agrícola (55% de la demanda total) es concentra al regadiu i al Baix Ebre.

Recursos Energètics i Minerals

• Energètics:
  • El carbó s'utilitzava per a centrals tèrmiques properes a la mina.
  • Centrals nuclears d'Ascó I i II, i Vandellòs II.
  • Energia hidroelèctrica aprofita els salts d'aigua dels embassaments.
  • L'electricitat suposa el 20% del consum total.
• Minerals:
  • Potassa i sal gemma han perdut pes.
  • Àrids naturals, roca calcària i argiles.

Descarbonització

Renunciar als combustibles fòssils per evitar el canvi climàtic. No emetre més diòxid de carboni del que el planeta pot absorbir. Cal transitar cap a les energies renovables.