Recursos expressius i de disseny en publicitat

Recursos expressius en publicitat

Figures retòriques

• Hipèrbole: suposa una exageració dels termes. Ex: Fulminem els preus (Alcampo).
• Identificació de la paraula o marca: s’incorpora al text formant part de la frase, però s’identifica clarament. Ex: “Pezqueñines, ¡no gracias!”
• Interjecció: és la repetició de la lletra d’un so que denota un estat d’ànim, alegria, emoció o dolor. Ex: Mmmmmmm….. Està per menjarse’l (Pipers)
• Onomatopeia: s’utilitzen sons d’objectes, sorolls, sons d’animals o d’accions per atraure l’atenció.
• Paraules col·loquials o vulgarismes: s’usen frases amb paraules pròpies del llenguatge popular o juvenil. Ex: Quina passada!
• Personificació: s’assignen a cossos inerts qualitats pròpies dels éssers vius. Ex: Rentadores intel·ligents (Fagor)
• Rima: s’utilitzen dos o més versos. Ex: Revilla, un sabor que maravilla (Revilla)

Elements de disseny. La composició

• El punt: indica posició, la qual cosa obliga que la vista s’aturi en una posició determinada. Si el punt es troba al centre visual, transmet sensació d’equilibri, i quan s’allunya, es trenca. Si hi ha diferents punts en una mateixa composició, es construeixen figures pel principi d’agrupació.
• La línia: indica recorregut, ja que obliga a la vista a seguir el seu traçat, la qual cosa aportarà dinamisme a la composició. Les línies poden ser rectes o corbes; tenir un traçat regular o irregular; estar disposades de manera horitzontal, vertical o oblíqua, i fins i tot poden ser contínues o discontínues.
• La figura: la línia tancada configura el contorn d’una figura i aquest genera la forma de les imatges. La figura definida per un contorn es pot omplir afegint color o textures.

El plànol

Fa referència a la posició de l’objecte respecte a la càmera o punt i visió. Segons el camp que abasti la càmera, distingirem:

• Plànol general: abarca tot el decorat i la seva finalitat és la descripció o la narració.
• Plànol conjunt: centra l’atenció en l’acció de grups de persones o objectes relacionant-los amb l’entorn.
• Plànol sencer: apareix la figura humana o objecte en la seva totalitat. De vegades s’utilitza l’anomenat tres quarts – la figura humana apareix de genolls cap amunt- per reforçar l’expressió.

Elaboració de materials impresos

Cartells

Són un dels mitjans utilitzats habitualment per donar a conèixer projectes o activitats que es posen en marxa. En general, els cartells es situen en emplaçaments fixos encolats en espais o parets habilitats a aquest efecte; també en suports mòbils com autobusos o taxis.

Fullets

Són peces promocionals d’un reduït nombre de fulls que serveixen per divulgar una informació publicitària. És una de les formes més senzilles i econòmiques de donar a conèixer un servei, producte o projecte social. El fullet ha de tenir el títol i el subtítol visible, una explicació del projecte, fotografia o diagrama, tot això de manera lògica i coherent perquè la informació sigui fàcil de comprendre. Hi ha una gran varietat de possibilitats. L’elecció dependrà de la quantitat d’informació que es vulgui proporcionar i de les persones destinatàries:

• Díptics: d’un full, un plegatge i quatre cares.
• Tríptics: d’un full, dos plegatges i sis cares.
• Flyers: de mida petita, un sol full i dues cares, etc.

Elaboració de materials audiovisuals

La difusió de qualsevol projecte o l’elaboració d’una campanya es poden realitzar actualment amb certa facilitat utilitzant mitjans audiovisuals. Hem de tenir en compte:

• Projecte d’abast reduït: elaboració de materials propis (càmera de filmació i programa d’edició).
• Projecte abast més ampli: encarregar tasca a empreses i professionals de la producció audiovisual.
• Distribució: mitjançant exposició directa en una sala, publicitat televisiva, a través del web, espais Youtube.
• Durada del missatge: cal valorar que ha de mantenir l’atenció de la persona que el mira i les estadístiques indiquen que els espais superiors a 2 minuts difícilment es veuen sencers.

Objectius de la campanya publicitària

• Crear un missatge publicitari suggerent.
• Fer que el missatge arribi: que tingui una probabilitat de ser vist per les persones a les quals d’adreça (públic objectiu) una quantitat de vegades suficient perquè capti la seva atenció.

Pla de mitjans

És la que decideix si la difusió del missatge es realitza mitjançant cartells, anuncis a la televisió, promoció directa mitjançant visites domiciliàries. El pla de mitjans ha de garantir una freqüència o nombre mínim de vegades que l’anunci ha de ser vist perquè sigui recordat. Es tracta de desenvolupar diferents estratègies de difusió per obtenir la màxima eficàcia comunicativa. És important facilitar la informació en diferents formats i suports i ampliar-la a mitjans com les xarxes socials, blocs o fòrums.