Recurs renovable: recurs natural que es pot generar/regenerar a una rapidesa superior a la del consum pels humans.Recurs no renovable: element o substància d’origen natural que té un període de renovació molt llarg, sovint superior al de vàries generacions humanes. Energia renovable: és aquella energia que es regenera de manera natural a un ritme igual o superior al ritme al qual és utilitzada per la societat. S’obté de fonts inexhauribles com el Sol, el vent, les marees, el calor intern de la Terra, … o de fonts que presenten unes taxes de renovació ràpida, com per exemple la biomassa. Energia primària: és l’energia que s’obté directament de recursos naturals com el carbó, el gas natural, el vent, els rajos de sol, etc. Indústria extractiva: activitat dedicada a l’explotació dels recursos del subsòl.
Central tèrmica: central que produeix energia elèctrica a partir de la transformació de l’energia alliberada en forma de calor al cremar carbó, fuel o gas natural. (Es pot considerar correctes les centrals nuclears com a tèrmiques ja que l'únic que canvia és que l'energia calorífica s'obté de
la descomposició radioactiva de l'urani). Biocombustible: combustible obtingut de la biomassa com per exemple la fusta, i el bioetanol obtingut dels conreus de canya de sucre i remolatxa, etc. Biomassa: terme que fa referència a la quantitat total de matèria orgànica constituent d’un ésser viu. En el context de les fonts d’energia, fa referència a la matèria orgànica d’origen vegetal, llenya principalment, o animal (fems) que pot ser utilitzada com a combustible. Pobresa energètica: fa referència a la situació que pateixen moltes famílies arran de la crisi econòmica iniciada el 2007, consistent en el fet de no disposar de recursos per fer front a les despeses d’electricitat o gas per mantenir les condicions de confort de l'habitatge. Combustible fòssil: nom que es dóna al carbó, el petroli i el gas natural, recursos energètics que provenen de la descomposició de matèria orgànica atrapada en el subsòl fa molts milions d’anys. Aqüífer: capa d’aigua subterrània que s’escola o s’emmagatzema entre roques permeables en el subsòl. Estiatge: període de mínim cabal d’un riu, que en el clima mediterrani es dóna sempre a l’estiu. Conca hidrogràfica: territori on les precipitacions caigudes van a parar al curs d’un mateix riu. Cabal relatiu: Índex de la quantitat d’aigua que porta un curs d’aigua (riu, torrent...)
que s’obté posant en relació el cabal mitjà anual (en litres/segon), amb els km² de la conca. Els rius amb major cabal relatiu són els de la vessant cantàbrica, amb conques petites que reben abundants pluges. Recursos hídrics: conjunt d’aigües, superficials o subterrànies, potencialment utilitzables per a l’activitat humana. Règims fluvials (pluvial, nival i pluvionival): conjunt de valors a través dels quals s’expressa quina és la forma habitual d’influència d’un riu al llarg de l’any: pluvial (pluja), nival (neu), pluvionival (principalment pluja i secundàriament neu). Salinització d’aqüífers: procés d’acumulació de sals als aqüífers que pot esdevenir per intrusió marina (a la costa) o per sobreexplotació de l’aqüífer (que representa una major concentració de sal en una menor bossa d’aigua). SEQUERA: període prolongat de temps que transcorre sense precipitacions apreciables. Transvasament entre conques: aportació d’aigua d’una conca hidrogràfica a una altra mitjançant un canal o una altra obra d’enginyeria hidràulica. Exemple: Tajo-Segura. Els recursos naturals són aquells béns que la humanitat pot obtenir de la natura per satisfer les seves necessitats (biològiques – aliments, aigua…; socials -energia, matèries
primeres …). La seva classificació descansa sobre criteris de: Disponibilitat en el temps, Taxa de regeneració (aquí podríem parlar de capacitat de càrrega), Ritme de consum. Segons això, diferenciem entre recursos renovables i no renovables: Renovables: crítics: aigua, sol, boscos perennes, sol lluminós, vent, energia hídrica. No renovables: són consumibles, combustibles fòssils i recuperables, són roques reciclables, són materials (ferro, alumini, etc.). Renovables: aquells que tenen una renovació natural igual o superior a la taxa d’explotació. Perennes: sol, vent, energia hídrica. Crítics: poden ser finits si no se’n fa un ús responsable o controlat i se supera la seva capacitat de càrrega o de regeneració. No renovables: es regeneren a una velocitat molt lenta, de manera que a escala pràctica els considerem finits! Combustibles fòssils: carbó, petroli, gas natural. Combustibles nuclears: urani. Minerals no energètics: aquells minerals que no són aptes per produir energia, en contraposició a aquells que sí que ho són (metàl·lics – ferro, alumini, coure…- no metàl·lics -grava, sorra, fosfats, potassi-). (Vegeu definicions: minerals metàl·lics, minerals no metàl·lics, roques industrials).
Tanmateix, cal diferenciar aquells que són reciclables o recuperables, com les roques i alguns metalls, d’aquells que es consumeixen de manera definitiva com els combustibles fòssils. Cada cop resulta més evident que el model energètic basat en combustibles fòssils, que ha permès els dos darrers segles el desenvolupament industrial, no dóna per a més. Ni és generalitzable a tot el planeta, ni és sostenible. Aquesta afirmació descansa en dues constatacions evidents: primera, els tradicionals recursos naturals (petroli i gas natural) s’estan acabant i segona, les emissions de CO2 a l’atmosfera són insostenibles. Actualment, la dependència mundial dels combustibles fòssils és molt elevada: van representar més del 80% de la demanda mundial d’energia el 2017. Es calcula que el ritme actual de consum d’aquests combustibles provocaria un exhauriment de les reserves provades del petroli en 40 anys, del gas natural en 65, i del carbó en 200-230 anys.
En relació al balanç entre renovables i no renovables des d’una perspectiva de sostenibilitat, el model energètic actual és clarament no sostenible, ja que el consum d’energies no renovables és molt més gran que el de renovables. El consum
de renovables representava el 2016 només el 13,7% del total, el 2018 van representar el 7,1% (consum d’energies primàries renovables). A més a més, entre les energies primàries consumides, només l’energia nuclear no produeix CO2. La majoria de renovables, com la hidroelèctrica, l’eòlica i la fotovoltaica, tampoc generen CO2 i no contribueixen a l’efecte hivernacle.
catalán con un tamaño de 7,22 KB