Recursos energètics, indústria i transport a Espanya: guia completa

Matèries primeres: recursos industrials, transformació i productes semielaborats d'origen ramader, agrícola, forestal i minerari: jaciments.

Fonts d'energia: recursos que proporcionen força necessària per al treball.

Espanya: desequilibri de dependència. Consum creixent, accelerat amb el desenvolupament industrial, el transport, les llars i els serveis.

Producció interior d'energia: nuclear i carbó. Autoabastiment: molt limitat.

Fonts d'energia: carbó: roca estratificada combustible, negra, de descomposició de restes vegetals mil·lenàries. Auge en la Revolució Industrial; el 1984 es va esgotar el jaciment, per la demanda i l'explotació a cel obert. Destí: indústria siderúrgica, calefacció i electricitat.

Petroli: oli mineral fosc, mescla d'hidrocarburs. Format per descomposició d'organismes emmagatzemats en capes geològiques, amb restes de animals i plantes. Des de 1960 el consum creix amb el preu del carbó en baixa. Crec en la demanda i en el transport. Producció interior insignificant, recursos importats.

Gas natural: mescla d'hidrocarburs gasosos, predominantment metà. Jaciments en el subsòl solen estar associats al petroli. Preu en augment i contaminació reduïda. Producció interior insignificant, importació d'Algèria, Líbia, Nigèria i Egipte.

Energia nuclear: Fissió: àtoms partits, sistemes de funcionament durant dècades. Problemes d'emmagatzematge. Fusió: unió d'isòtops de deuteri i triti a altíssima temperatura.

Energia hidràulica: procés d'aprofitament de l'aigua d'embassaments i llacs, moguda per turbines connectades a generadors que transformen la força mecànica en elèctrica. Rius Pirineus, Duero i Tajo.

Energies renovables: procedeixen de recursos inesgotables i nets. Des de la crisi del petroli, creixen lentament pel seu preu i problemes superats. Destí: energia elèctrica, tèrmica o mecànica.

Localització industrial: des dels anys 80 coneixement com a factor i tendència de localitat. Indústries: proximitat a les importacions de recursos naturals i al preu del transport de matèries primeres. Manté rellevància disposar de bons sistemes de transport i comunicació, mà d'obra. Principal factor: accés a innovació i informació.

Difusió: a la indústria i a l'espai perifèric, factors: Problema: gran concentració industrial. Millora tecnològica i transport.

Concentració: indústria en espai central per al seu fort atractiu. Tendència a instal·lar noves tecnologies.

Política industrial: marc: crack i creixement obert exterior, intervenció estatal i participació comunitària. Autonomia en disseny de política industrial.

• Obertura exterior: integració d'Espanya en el mercat comú europeu, fi de l'aranzel.
• Dismantellament de la intervenció estatal, manifestada en la desaparició de l'INI el 1955.
• Unió Europea: intervenció en política industrial dels estats membres, amb l'objectiu de millorar la competitivitat i la sostenibilitat.
• Comunitats autònomes: participen i coordinen la seva política amb la del Estat.

Objectiu: millorar la competitivitat industrial, millorar la distribució i garantir l'equilibri i la sostenibilitat.

Terciarització: nivell de vida, consum de serveis, mecanització, tasques agrícoles. Evolució industrial: desenvolupament industrial dels anys 60, serveis, desenvolupament d'activitats terciàries i serveis, incorporació de la dona al treball.

Transport: trasllat de persones i mercaderies per l'espai geogràfic. Funcions: política (definició i control), demogràfica (assentament), econòmica (intercanvi i benestar), social, cultural (difusió cultural), internacional (afavoreix relacions internacionals).

Problemes:

• Mitjans físics: desfavoriment del relleu, accidentat, fort pendent, diferències de quilòmetres, ferrocarril i carretera. Clima (gel, precipitacions).
• Xarxa viària i territori: són radials.
• Transport internacional de passatgers i mercaderies per carretera.
• Desequilibri territorial.
• Sistema de transport amb fort impacte mediambiental.

Turisme: des dels anys 60, caracteritza l'oferta turística: abundant, barat, concentrat a l'estiu: Balears, Canàries, Mediterrani.

Factors externs: desenvolupament econòmic de la UE occidental i septentrional, progrés en els transports.

Factors interns: proximitat geogràfica, excel·lent recurs natural, cost, existència d'infraestructures i serveis, política estatal, variacions de les relacions internacionals.

Demanda turística:

• Estrangers: de la UE occidental i del nord: Gran Bretanya, Alemanya, França, Itàlia, Nòrdics, Neerlandesos. Sol i platja: Catalunya, Balears, Canàries, Andalusia, Comunitat Valenciana.
• Nacionals: Madrid, Catalunya, Andalusia, València. Es desplacen per pasqua, pont, capçalera de setmana.

Tipus de turisme:

• Vora de l'aigua: costa, sol i platja, rius, llacs, embassaments.
• Muntanya: turisme de neu, esport: esquí.
• Ecoturisme: visita d'espais naturals protegits.
• Rural: allotjament en mons rurals. Descans tranquil i qualitat de medi ambient.
• Urbà: principal cultural: ciutats amb patrimoni històric, artístic i cultural.