Recursos Energètics i Història Industrial de Catalunya

Els Recursos Energètics de Catalunya

A Catalunya, els recursos energètics no són suficients i cal importar-ne. Tot i això, n'hi ha alguns:

• Carbó

  Malgrat que hi ha recursos puntuals, tant al Pirineu com a la Depressió Central, les produccions sempre han estat escasses.

• Energia Elèctrica

  La producció d'energia elèctrica a gran escala s'obté dels rius pirinencs. L'aprofitament dels recursos hídrics, però, és diferent segons les característiques dels rius. Cal distingir entre els rius de la Conca de l'Ebre (el Segre i els seus afluents), els de la Conca Mediterrània (l'Anoia, el Ripoll) i els de la Catalunya Central (el Llobregat, el Ter, el Fluvià).

• Petroli i Gas

  A la plataforma litoral es van descobrir alguns jaciments de petroli i gas amb escasses reserves i de baixa qualitat.

• Energia Nuclear

  A Catalunya hi ha tres centrals nuclears: Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, amb més del 40% de la producció total de l'Estat espanyol.

Els Inicis de la Indústria Catalana

A Catalunya, l'activitat industrial va començar al final del segle XVIII amb petits nuclis de producció tèxtil i metal·lúrgica. Barcelona i els eixos del Llobregat i el Ter van ser les primeres àrees de localització industrial.

El desenvolupament industrial va atreure persones de les àrees rurals catalanes i d'arreu de l'Estat espanyol, i va afavorir l'aparició d'un sòlid entramat urbà a Catalunya.

La construcció de centrals hidroelèctriques va possibilitar noves localitzacions per a les fàbriques, i la mecanització del tèxtil va facilitar la creació de tallers metal·lúrgics i la fabricació de maquinària.

El Port de Barcelona va facilitar l'entrada de matèries primeres i va ser el canal d'exportació de les manufactures. El ferrocarril va permetre enllaçar les colònies tèxtils localitzades al llarg dels rius.

La Indústria els Darrers Anys

A la dècada de 1960, la crisi de la indústria tèxtil va suposar un canvi tecnològic i social: renovació de maquinària i de productes, introducció de tècniques i processos nous, etc. Des de la dècada de 1970, l'atur ha estat una constant i el tancament de moltes fàbriques ha transformat les pautes de localització industrial.

En aquesta mateixa època, comença a destacar la indústria química (petroquímica, farmacèutica, fibra sintètica) i la del metall (automòbils, transformació de peces), moltes de les quals es troben situades en complexos industrials del Vallès, el Baix Llobregat, el Maresme i el Camp de Tarragona.

Més tard, s'hi han afegit indústries relacionades amb l'alimentació, les telecomunicacions i la informàtica.