Recurs d'Empara i Defensor del Poble: Drets Fonamentals

Les vulneracions de drets fonamentals provocades per disposicions/actes jurídics (aplicació d’una norma general a un cas concret), la via de fet (actuació de l’administració sense l’autorització de cap llei o del poder judicial), omissions (vulneres algun dret per falta d’actuació).

No es pot recórrer contra la llei, s’ha d’esperar a que s’apliqui a un cas. Les disposicions que a la II República podien ser lleis ara no, només reglaments.

Podem qüestionar totes les normes de l’administració, no es pot anar al TC si no s’han esgotat totes les vies prèvies. En els recursos contra l’administració primer s’ha d’intentar solucionar per la via administrativa. Després pel Tribunal Contenciós Administratiu i finalment pel TC.

Només podem anar contra sentències si es vulnera l’art. 24 CE en la pròpia sentència, si és la sentència la que ha provocat el dany. En els altres casos sempre es va contra l’administració.

Persona física nacional o estrangera en defensa dels drets propis, les persones jurídiques també s’han admès.

La Sala o Seccions. El Ple pot decidir en comptes de la Sala quan: el tribunal li arriba un cas nou, vol fixar una posició molt clara o quan es vol canviar de posició. El Ple aboca el tema perquè la decisió sigui presa pel Ple. També es dona veu al vot particular.

Si hi ha un cas, el TC pot inadmetre’l. Els casos més habituals d’inadmissió són drets que no estan emparats o que no tenen rellevància constitucional.

Si s’inadmet no es resol en el fons. Si es desestima s’ha admès però la STC és desfavorable. Això té efectes de cosa jutjada, erga omnes (es permet inadmetre un cas igual en el futur). Si la STC és estimatòria, es pot reconèixer el dret, anular la norma que l’ha vulnerat o restablir-la en la seva plenitud del dret, adoptar mesures perquè tornés abans de que se li vulnerés el dret. El TC no pot substituir la decisió d’un altre tribunal però pot dir que es torni a fer el judici amb els seus criteris. El recurs d’emparament té efectes inter pares quan és estimatori. El TC no està obligat per cap regla de precedent, les altres persones no estan afectades.

És un exemple de garantia constitucional, té l’encàrrec de protegir els drets.

Art. 54 CE i el desenvolupa una llei orgànica 3/81 del 6 d’abril.

No és cap Tribunal, no pot fer sentències. La seva protecció dels drets ha de ser diferent.

Òrgan lligat a les Corts Generals.

El Defensor del Poble regulat a l’article 54 de la CE, és l’alt comissionat de les Corts Generals designat per aquestes per a la defensa dels drets compresos en el títol I de la CE, a l’efecte supervisa l’activitat de l’Administració, donant comptes a les Corts Generals. Per tant, constitueix un òrgan auxiliar de les Corts que exerceix un control del poder executiu en la seva activitat administrativa diària. Se l’ha definit com un òrgan de rellevància constitucional que compleix funcions de garantia dels drets constitucionals dintre de l’àmbit específic i inviolable de competències, gaudint per això de plena independència orgànica i funcional.

Es tracta d’una institució nova en la història del constitucionalisme espanyol, que s’inspira en la figura del Ombudsman ja definida en la Constitució sueca de 1809.

El seu estatut jurídic es regula en la Llei Orgànica 3/1981, el Defensor del Poble, l’article 2 del qual, serà escollit per les Corts Generals per a un període de cinc anys.

Per a ser Defensor del Poble, només s’exigeix: ser espanyol, major d’edat i estar en plenitud dels drets civils i polítics.

El seu estatut inclou: el no estar subjecte a cap mandat imperatiu, és a dir, no pot rebre instruccions de cap òrgan ni autoritat i pot realitzar les seves funcions amb autonomia i segons el seu criteri. També, és inviolable pels actes que realitzi en l’exercici del seu càrrec, no pot ser detingut ni retingut sinó és en cas de delicte greu. Aquesta decisió estarà en mans de la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem.