A Recuperació Econòmica i la Gran Depressió: Els Anys Vint i Trenta

1. La fràgil recuperació dels anys vint

   1. El desigual creixement econòmic: Després de la guerra, l'hegemonia econòmica mundial es va desplaçar de Londres a Nova York. La readaptació de les economies europees a la pau va ser llarga i difícil a causa de les destruccions que va provocar la guerra. La crisi va ser forta a Alemanya, perquè havia de pagar per reparar els danys de la guerra; a causa d'això, van pujar els preus i la seva moneda va perdre valor. A partir de 1924 es va produir un creixement econòmic i una disminució de l'atur. Aquesta recuperació va ser possible gràcies a les aportacions del capital britànic.

   2. Els feliços anys vint als Estats Units: Entre 1922 i 1929 es va produir als EUA un gran creixement industrial. Va augmentar la societat de consumD i en algunes vivendes van començar a gaudir d'instal·lacions que abans eren reservades a la classe alta. També es podia pagar a terminis. Aquest model de vida es va estendre per la resta del món. Les formes d'oci també es transformen.

   3. La política internacional: A principis de 1920 la tensió entre França i Alemanya era molt elevada. Alemanya patia una crisi econòmica i no va poder pagar les reparacions de la guerra a França. Mentrestant, si França no rebia els ingressos procedents de les reparacions alemanyes, no podia pagar el deute que havia contret amb els EUA durant la Primera Guerra Mundial.

Per aquest motiu, l'exèrcit francès va ocupar el Ruhr el gener de 1923, una regió alemanya productora de carbó i acer. La intenció dels francesos era explotar les mines alemanyes i quedar-se amb els beneficis. Els alemanys van respondre amb vagues i resistència passiva, cosa que va paralitzar la producció i va intensificar la crisi econòmica alemanya. Per solucionar-ho, els EUA van posar en marxa el 1924 el pla Dawes, en el qual Alemanya rebia un préstec dels EUA que li permetia pagar les reparacions als aliats, i aquests podrien pagar els seus deutes als EUA. El resultat va ser la signatura del Tractat de Locarno (1925), en el qual Alemanya reconeixia les seves fronteres amb França i Bèlgica tal com havien estat fixades en la pau de Versalles i acceptava que la zona de Renània quedés sota control britànic i italià. Alemanya va ser admesa el 1926 a la Societat de Nacions. El 1928 es va signar el pacte Briand-Kellogg, en el qual els signants van rebutjar la guerra com a forma de resoldre els conflictes internacionals.

2. La gran depressió dels anys trenta:

   1. L'origen de la crisi del 29:

      1. La superproducció: Durant la Primera Guerra Mundial, els països implicats van centrar la seva economia en la producció de guerra, mentre que altres països (Japó, Austràlia, etc.) es van dedicar a produir béns de consum.

      2. L'especulació: Els bancs van concedir crèdits a empreses i particulars, que invertien els diners a la borsa. Algunes indústries van tenir dificultats, però el valor de les accions pujava perquè tothom les comprava. El problema era que el valor de la borsa no es correspondia amb els beneficis reals de les empreses. Quan les empreses es van veure obligades a buscar diners per als seus pagaments, van vendre les seves accions. Això va succeir el dijous negre (24 d'octubre de 1929), quan a la borsa de Nova York es va produir una venda massiva d'accions. Les accions van perdre el seu valor i les empreses es van arruïnar; és el que es coneix com el crac del 29.

   2. La gran depressió i la seva difusió: La depressió econòmica va tenir lloc a causa de l'enfonsament de la borsa, perquè els clients van retirar els seus diners i els préstecs no es van retornar. Això va provocar el tancament d'empreses, la ruïna de milers d'agricultors i l'atur es va disparar. La crisi es va estendre per tot el món:

      1. Els EUA van reduir les seves importacions.

      2. La banca estatunidenca va començar a repatriar els capitals invertits a Europa.

   3. Mesures contra la crisi. El New Deal: El 1933 el president Franklin D. Roosevelt va posar en marxa un programa anomenat New Deal, que imposava una major intervenció de l'Estat en l'economia mitjançant:

      1. La inversió en obres públiques amb la finalitat de crear ocupació i l'ajuda a les grans empreses.

      2. La subvenció als agricultors perquè produïssin menys, i així pujar els preus i obtenir majors beneficis.

      3. La millora de les condicions laborals.

      4. La reestructuració del sistema financer.