La recuperació econòmica d'Espanya: del 1898 a la Gran Guerra
catalán con un tamaño de 2,49 KBLa recuperació econòmica després del desastre del 98
El desastre del 1898 va posar fi a l’imperi espanyol. La pèrdua dels mercats colonials i la devaluació de la pesseta van ser conseqüències de l’endeutament de la guerra. La desaparició dels mercats colonials va perjudicar les exportacions del tèxtil català, les farines castellanes, la petita maquinària i altres productes, i va fer que s’encarissin els béns.
Però la crisi es va superar ràpidament; al nou segle es va produir una inflació baixa, una reducció del deute públic i la repatriació de molts capitals, que van estimular la creació de bancs i empreses. La crisi va ser favorable perquè va obligar a fer una renovació de l’estructura productiva, va estimular el creixement de la producció industrial i va accelerar el canvi energètic (electricitat).
La conjuntura de la Primera Guerra Mundial
La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial va permetre una expansió econòmica. Espanya es va convertir en subministradora de productes industrials i agraris, fet que va beneficiar especialment:
- La siderúrgia basca.
- La mineria asturiana.
- Les indústries tèxtils i metal·lúrgiques catalanes.
La balança de pagaments espanyola va donar un saldo positiu; no obstant això, va comportar un increment dels preus que va desfermar un procés inflacionista sense precedents. La Gran Guerra va oferir grans oportunitats de negocis i d’enriquiment fàcil. Però les classes populars van experimentar un empitjorament del nivell de vida, perquè la inflació no va anar acompanyada d’un augment equivalent dels salaris.
El cost de vida va pujar entre un 15% i un 20%, fet que va provocar una onada de vagues i reivindicacions obreres. La fi de la guerra va posar fi a l’eufòria econòmica i desencadenà una forta crisi. El mercat intern no va ser capaç de substituir les exportacions i moltes empreses van haver de tancar. Les classes treballadores, que ja havien sofert les conseqüències de la inflació durant el conflicte bèl·lic, van haver de fer cara a l’augment de la desocupació. Tanmateix, els sectors com el siderúrgic i el químic van suportar la crisi millor que no pas el tèxtil i l’agrícola.