Recuperació Econòmica Espanya 2014-2019: Demanda, Exportacions i Inflació

Recuperació Econòmica Espanyola 2014-2019: Anàlisi Detallada

La Demanda Interna com a Motor de Creixement

Els components de la demanda interna van tenir un gran impacte en el creixement del PIB durant el període 2014-2019. Des de 2014, es van registrar elevades taxes de creixement del PIB, tot i que el 2019 es va iniciar un procés de desacceleració, relacionat amb la debilitat dels mercats internacionals. La reactivació econòmica va venir impulsada pels diferents components de la demanda interna, destacant el consum privat i la inversió, que van créixer significativament, recuperant el que s'havia perdut durant els anys de crisi. Durant la crisi, la reducció del nivell de deute de les famílies i empreses va preparar el terreny per a un creixement posterior.

Consum Privat: Represa i Moderació

• Les famílies van començar a augmentar el consum després de set anys de destinar les rendes a reduir l'endeutament.
• Es van materialitzar decisions de compra de béns duradors ajornades durant la crisi.
• Aquest procés va culminar l'any 2018, i la seva finalització va contribuir a l'afebliment del consum, que el 2019 només va créixer un 1%.

Formació Bruta de Capital Fix (FBCF): Inversió i Incertesa

• Creixement a taxes elevades (a excepció de 2016).
• La inversió destinada a béns d'equipament va augmentar per recuperar la inversió ajornada durant la crisi (procés de desendeutament).
• L'any 2019 es va debilitar clarament, lligat a un context internacional incert, la moderació dels beneficis i els dubtes entorn del Brèxit.

Consum Públic: Ajust i Limitacions

• L'ajust obligat per la Unió Europea va limitar el creixement de la despesa pública.

El Sector Exterior (Exportacions i Importacions)

El sector exterior va mostrar un comportament dinàmic, tot i que amb fluctuacions.

Dinamisme i Afebliment de les Exportacions

Les exportacions van mostrar un elevat dinamisme fins a l'any 2017, creixent sempre per sobre del 4%. Les vendes a l'exterior van tenir un paper protagonista en la recuperació. L'afebliment observat els anys 2018 i 2019 es va relacionar amb tres factors clau:

• Debilitat de la demanda en els països de destinació de les exportacions.
• Apreciació de l'euro, que va reduir la competitivitat en preus dels productes espanyols i va originar una pèrdua de mercats.
• Empitjorament del turisme.

La pèrdua de mercats d'exportació es va propagar cap a la demanda interna.

Recuperació i Moderació de les Importacions

Les importacions es van recuperar d'acord amb la represa del consum i la inversió, encara que a taxes inferiors a les esperades. El retrocés de 2018 i 2019 es va relacionar amb l'elevat component d'importació que tenen les exportacions.

Balanç del Sector Exterior

En conjunt, el sector exterior (X-M) va tenir una contribució positiva al creixement del PIB en dos dels sis anys i només lleugerament negativa en la resta. Això va configurar un cicle de creixement econòmic més sòlid i equilibrat que en etapes anteriors, amb una valoració positiva tant del comportament de les exportacions com de les importacions.

Factors Clau en el Creixement de les Exportacions

• Guanys de competitivitat: Evolució favorable dels costos respecte als països amb els quals es comercia. En particular, el Cost Laboral Unitari (CLU) a Espanya va créixer menys que a l'àrea euro.
• Internacionalització del teixit empresarial: Es va observar un augment del nombre d'empreses que exporten de manera regular. Les empreses ja exportadores van augmentar la gamma de productes i de mercats. La diversificació geogràfica i de producte es va produir en sectors on Espanya té avantatges comparatius, sovint amb tecnologia estàndard i demanda intermèdia o baixa.
• Potencial exportador: R. Myro (2018) va destacar el potencial exportador de l'economia espanyola, basat en l'existència tant d'empreses amb capacitat per exportar com en mercats potencials encara no explorats.

Comportament de les Importacions

Les importacions van moderar el seu creixement, mostrant una menor sensibilitat respecte al PIB. Per reduir l'endeutament davant la resta del món, es requereix un superàvit exterior continuat en el temps. Per aconseguir-ho, cal augmentar la competitivitat, no només mitjançant la reducció dels costos laborals, sinó també amb una millora contínua de la productivitat i la diversificació de productes i mercats.

Riscos en el Sector Exterior

• Apreciació del tipus de canvi de l'euro.
• Encariment del petroli.
• Reorientació de la demanda nacional cap a les importacions.

Factors Impulsors de la Recuperació Econòmica

Diversos elements van contribuir a aquesta etapa de creixement:

1. Política Monetària del BCE

   • Des de 2012, el Banc Central Europeu (BCE) va implementar una política monetària marcadament expansiva, amb tipus d'interès pràcticament zero i compres d'actius (Quantitative Easing), que van reduir els costos de refinançament intern i extern.
   • La depreciació de l'euro respecte al dòlar va afavorir les exportacions fora de l'àrea euro, millorant la competitivitat dels productes espanyols.

2. Reformes Internes Estructurals

   • Sanejament del sistema financer: El rescat del MEDE va estabilitzar el sistema bancari, reduint els tipus d'interès i millorant l'accés al crèdit, tot i que amb un cost alt en recursos públics.
   • Devaluació interna: La reducció dels costos laborals i la contenció del deflactor del PIB van augmentar la competitivitat, però van empobrir la població. Entre 2008 i 2014, els preus van créixer un 0,7% a Espanya, comparat amb un 9,4% a Alemanya i un 5% a França.
   • Reequilibri del sector immobiliari: Els preus de l'habitatge van caure un 40% de mitjana, reduint el pes del sector en l'economia.
   • Reformes del mercat laboral i pensions: Van flexibilitzar les condicions laborals i van contenir els costos.
   • Reducció del deute privat: Famílies i empreses van reduir el deute acumulat durant la crisi, cosa que va permetre un augment posterior del consum i la inversió.

3. Mecanismes de Salvaguarda de l'Euro

   • La Unió Bancària va reforçar la confiança en l'euro, establint sistemes de supervisió i resolució bancària comuns. Això va reduir l'impacte de turbulències com el Brèxit o la crisi bancària italiana en la prima de risc.

Comportament dels Preus 2014-2019

En el període 2014-2019, la taxa d'inflació de la UEM es va situar per sota de l'objectiu del BCE (2%). La baixa taxa d'inflació va estar relacionada amb el comportament dels preus en els països anteriorment inflacionistes: Grècia, Espanya, Portugal i Irlanda. Contràriament al que era habitual, els serveis van tenir un comportament menys inflacionista que la resta de sectors.

Atès el baix creixement dels preus, el comportament dels preus del sector energètic es va convertir en un element determinant, i la volatilitat dels preus del petroli es va traslladar a l'Índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCH). La inflació subjacent (índex de preus excloent l'energia i els aliments no elaborats, IPSEBENE) es va mantenir per sota de l'IPCH. L'IPC va estar determinat en gran mesura pel preu de l'energia. La inflació subjacent, en canvi, mostra que el que va determinar l'IPC en aquests anys van ser els preus dels productes energètics. El diferencial de preus de la inflació subjacent amb la zona euro va ser zero.

Entre 2014 i 2016, es va registrar una taxa de variació negativa, és a dir, més que una deflació, va ser una taxa negativa en la variació dels preus (en la inflació) per un període relativament curt de temps.

Determinants Específics de la Reducció de la Inflació a Espanya

• Ajust salarial a la baixa: A partir de l'any 2010, es va produir un ajust salarial a la baixa. Atès l'elevat component del factor treball en els serveis, aquest factor explicaria la major reducció de preus en aquest sector. Entre els anys 2008 i 2018, el CLU dels serveis va augmentar de mitjana un 1,5% a l'àrea euro, mentre que a Espanya es va situar en un 0,5%.
• Política fiscal contractiva: La reducció d'ocupats en el sector públic i la reducció de salaris van contribuir a una menor inflació.
• Política monetària: Per contra, la política monetària va intentar que els preus s'aproximessin al 2%.
• Pertorbacions de la UEM: Les pertorbacions de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) van contribuir a reduir el diferencial d'inflació amb Europa (menor demanda).