Recuperació dels generes literaris i figures cabdals
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 11,69 KB
ELS DETERMINANTS I ELS PRONOMS:
Caracterització gramatical dels determinantrs
Es poden caracteritzar en 3 nivells: -Des del punt de vista morfològic tenen una variació formal diversa segons els cossos. Hi ha determinants invariables (massa) i n'hi ha que varien en nombre gènere(aquell/a, aquells/es). - Des del punt de vista sintàctic Davant d'un nombre amb el qual concorden en gènere i nombre ( El far). -Des del punt de vista semàntic indiquen nocions diverses amb referència al nom: - Què és un element conegut, una espècie o una persona (articles el o en). - El grau de proximitat (demostratius aquest). - La Propietat o la relació (possessius meu) - La quantitat (numerals tres,quantitatius massa i indefinits algun). -
Caracterització gramatical dels pronoms
Es poden caracteritzar en 3 nivells: -Des del punt de vista morfològic, tenen una variació formal diversa segons els casos. Hi ha pronoms invariables (ho) i hi ha que varien en nombre i gènere (ell/a, ells/es). Els pronoms relatius hi ha de format per dos o més paraules (el qual). ----->
-Des del punt de vista sintàctic tenen 2 grans funcions: ● Poden equivaldre dins d'una oració a 4 tipus de sintagmes (SN,SAdj, SAdv i SPrep) o a una proposició subordinada ● Hi ha pronoms que introdueixen determinats tipus d'oracions: interrogatives i exclamatives (quin) o subordinades (que, què...) -Des del punt de vista semàntic, adopten en cada oració el significat de l'element que equivalen.
CLASSES DE DETERMINANTS
ARTICLES:
Introdueixen el nom amb un significat mínim. Hi ha 2 articles: definit, que especifica un nom que té una referència unívoca i personal que especifica un nom propi.DEMOSTRATIUS:
expressen relacions de proximitat o llunyania.Distingim 2: de proximitat què es refereix a l'espai dels interlocutors i de llunyania que es situa fora d'aquest àmbit.POSSESSIUS:
expressen el posseïdor però també nocions com la dependència o la relació segons l'accent es poden classificar en forts o tònics ( el meu germà) i en febles o àtons (mon germà) ------------->NUMERALS:
expressant de manera Precisa aspectes relatius al nombre, distingim entre: - Els cardinals (dos, tres) - Els ordinals ( segon, tercer) - Els partitius i els multiplicatius (mitja, doble)
INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS (quin,quins, quant)
ELS QUANTITATIUS:
expressen una quantitat de manera general o imprecisa. Hi ha variables en gènere i nombre (molt), variables en nombre (gaire) i n'hi ha invariables(massa).ELS INDEFINITS
Donen una idea d’indeterminació, hi ha variables en gènere i nombre( algun) hi ha variables en gènere (cadascun) i hi ha variables en nombre (tal)CLASSES DE PRONOMS
Els pron. Dem., poss., num., quant., indef. I interr.:
Hi ha determinants que poden fer una funció pronominal:-DEMOSTRATIUS:
Més de les formes flexionades de gènere i nombre (aquest, aquell), hi ha els pronoms neutres de proximitat (això) i llunyania (allò) -POSSESSIUS:
només poden tenir valor pronominal els forts. -INDEFINITS
A més de les formes flexionades (algun) hi ha pronoms com algú,altri, cada u, cadascú, hom, ningú, quelcom, res, tot i tothom. -INTERROGATIUS:
a més de les formes flexionades (quin) hi ha els pronoms qui i què. ----->Pronoms personals forts:
Es diuen personals perquè es refereixen a una de les 3 persones gramaticals i forts perquè tenen una síl·laba tonica. Cal tenir en compte aquestes formes: - El pronom reflexiu o recíproc si. - Els pronoms de respecte o cortesia vostè, vostès i vos. - Els pronoms de plural majestàtic nós. - El reforç dels pron. Pers. Forts amb l’indefinit mateix (jo mateix...)
Pronims febles:
La majoria són personals perquè es refereixen a una de les 3 persones gramaticals. Hi ha que no ho són perquè expressen quantitats o circumstàncies. Sempre estan formats per una silaba atona, depenen del verb davant o darrere. Poden ser invariables (ho, hi) o poden tenir diferents formes segons el gènere i nombre (el, la). Poden variar fonèticament i ortogràficament. - 1aPers: me(em, ‘m, m’), nos (ens, ‘ns) - 2a Pers: te (et, ‘t, t’), vos (us) - 3aPers: se (es, ‘s, s’), lo (el, l’, ‘l), la (l’), los (els,’ls), les, li, los (els, ‘ls) - Neutre: ho - Adverbials: hi, ne (en, ‘m, n’)Pronoms relatius:
tenen una doble funció sintàctica, com relatius serveixen per incloure una proposició subordinada dins del conjunt d'una oració composta. Com pronoms tenen una funció sintàctica concreta en el Març d'aquesta proposició. - Els pronoms relatius són: què, qui, que, alcohol, la qual, els quals, les quals, on.U.14 LITE. MEDIEVAL: LA NARRATIVA HISTÒRICA
Expansió de la corona catalanoaragonesa:-
Conquesta als sarraïns de les terres al sud i a l’oest del Llobregat (s.XII) - Conquesta als sarraïns de Mallorca i València (primera meitat del S.XIII) - Conquesta dels regnes cristians de Sicília, Sardenya i Nàpols (final del S.XIII AL XV) - Conquestes a Grècia (S.XIV)
Les Conquestes
Propaganda de l’Imperi català. Obres narratives que recreen fets històrics, caract.: - Fets narrats amb gran proximitat. Els autors són 2 reis i 2 escriptors a la cort. - To heroic amb sentiments personals: narradors/monarques - Justificació de la política reial i elogi. Servien de model als futurs reis del Casal de Bcn. - Providencialisme: convicció que les gestes dels reis catalans són inspirades i afavorides per Déu. - Entusiasme patriòtic. Historiografia: relació estricta i minuciosa.Llibre dels fets de Jaume I
S.XIII, obra autobiogràfica Crònica de Bernat Descolt:
Llibre del reu en Pere d’Aragó i dels seus antecessors passats. S.XII-XIII.
Crònica de Ramón Muntaner
S.XIV Crònica de Pere el Cerimoniós:S.XIV ------->
La crisi de la baixa Edat Mitjana i l’humanisme
- Crisi demogràfica i econòmica: males collites, epidèmies… - Crisi social i política: diferències entre estaments socials, volen el control - Crisi dinàstica: Pere III el Cerimoniós...Sense descendència HUMANISME: recuperació filosoòica dels autors clàssics. Limitat als escriptors catalans, pel fet que l’arrelament de la literatura a la tradició medieval era molt accentuat.
Bernat Metge
Domini de l’escriptura: coneixement de les llengües oficials i en les llatines. Funcionari, secretari de Joan I i Martí I. Involucrat en els escàndols i afers de corrupció durant el regnat de Pere III. A partir de la mort de Joan I al 1396 va escriure Lo Somni. OBRA: - Lo Somni: justificació de no haver matat al rei, apareix al somni. Mentre que el narrador és la presó esta acompanyat de Orfeu i Tirèsies. S’estructura en 4 llibres. - Llibre de Fortuna e Prudència. - Valter e Griselda - Textos humorístics (Sermó o Medicina apropiada a tot mal)U.15 LITE. MEDIEVAL: LA NARRATIVA DE FICCIÓ
Activitat militar a l’Edat Mitjana
Cavalleries i croada. Ordre de cavalleria: cerimònia d’armar un cavaller. Combatre infidels: croades.Cavalleria i literatura:
lletres de batalla, documents en que els cavallers es repten. Hi ha 2 gèneres: - Tractats de cavalleries: finalitat didàctica, contribueixen a la formació de cavallers. - Narrativa de ficció: narracions en vers.Evolució de la narrativa de ficció de tema cavalleresc:
Novel·la cavalleresca: versemblant, creible. - Novel·la de cavalleries: inversemblant.Curial e Güelfa:
anònim, història sentimental en ambientació realista des d’un punt de vista històric.Joanot Martorell:
cavaller, militar, cortesià i diplomàtic. Va marcar la redacció de la seva novel·la amb més impacte cristíà: la caiguda de Constantinoble. Tirant lo Blanc va ser la primera gran novel·la moderna.U.16 LA LITERATURA ENTRE ELS S. XVI I XVIII
Corrents culturals i estètics de l’E.M:-
Renaixement: s.XVI: antropocentrisme i recuperació de clàssics. - Barroc: s.XVII: clarobscurs, realitat i aparença es confonen i l’estètica és artificiosa recargolada. - Il·lustració: s.XVIII: confiança en l’humà i coneixement racional.
Context:
Subordinació política al poder de Castella + fi de guerra dels segadors. LLengua: català, llengua pròpia fins al 1714, castellanització progressiva. Literatura culta: perd força. La lite popu. No es veu afectada.La poesia barroca s.XVII: Sonet i decasíl·lab italià + quintilles, dècimes o romanços + ús de figures + castellanismes. Francesc Vicent García (1578/9-1623): Rector de Vallfogona, tradició poètica a partir de la seva obra humanística i escatològica.
La literatura popular:
Poesia lírica: goigs, nadales, cançons de pandero i corrandes. - Poesia narrativa:Romancer (recollida), romanços. - Narrativa en prosa inclou les rondalles: contes breus per infants. - Teatre de tema religiós: Passions de Cervera, Esparreguera i Olesa. - Teatre de tema profà: peces breus d’un acte, prosa o vers, humorístic. - Representacions o danses de la mort: Francesc d’Olesa/ Verges.U.17 LITE. DEL S.XIX: LA RENAIXENÇA
Corrents:
Romanticisme: llibertat individual: centre. Necessitat de reinventar-se. Renaixença s.XIX, recuperar l’esplendor del s.XV. Importància: Anglaterra i Alemanya. - Realisme: imitar la realitat, arguments, personatges, ambients. Naturalisme: portar a les màximes conseqüències el Realisme.Llengua, literatura i pàtria
Diglòssia, renaixença: corregir: literatura culta i identificar llengua i pàtria.La Reinaixença:
recuperar l’expressió literària culta, definir la consciència catalana i incorporar corrents de la literatura europea. - Jacint Verdaguer: poesia èpica i lírica, reivindica el passat medieval. Romanticisme: renaixença. Prosa: rondalles populars.El teatre
En vers i castellà, en català: privat i aficionat. Burdedic: sainets breus i senzills.Pagesos i obrers: tallers i teatre d’estiu.Àngel Guimerà:
generes teatrals: tragèdia i drama realista + tragèdia ROMàntica (Mar i Cel) + drames realiste. Altres gèneres: dramàtics, discursos, poemes èpics i lírics.U.18 LITE. DEL S.XIX: LA NARRATIVA ROMÀNTICA I REALISTA: Narrativa del s.XIX
-