Recuperació Cognitiva i Motriu: Conceptes Clau i Desenvolupament

Primer Examen

1. Model de Teories del Desenvolupament

1. Escriu una columna de la dreta de la graella que es troba en la pàgina següent: Model de Teories del Desenvolupament (ordena les autores segons el text).

2. L'Element Bàsic del Sistema Nerviós

2. Quin és l'element bàsic del sistema nerviós?

La neurona és l'element bàsic del sistema nerviós i és l'encarregada de transmetre els missatges o impulsos nerviosos a altres neurones, glàndules i músculs.

3. Tipus de Sinapsis

3. Les sinapsis poden ser:

Les sinapsis poden ser elèctriques i químiques.

4. Concepte d'Inatisme

4. Defineix l'innatisme.

L'innatisme defensa que alguns coneixements, idees o principis són innats, és a dir, que neixen amb nosaltres i no provenen de l’experiència.

5. Lleis d'Organització Perceptiva

5. Lleis d'organització perceptiva: Quines lleis es manifesten en la pregnància, bona forma i figura-fons?

La Llei de la Pregnància o de la Bona Forma estableix que l'organització perceptiva humana tendeix a percebre una figura de la manera més simple i estable possible.

La Llei de la Figura-Fons indica que la figura és l’objecte sobre el qual es focalitza l’atenció, mentre que el fons és la part del darrere. En ocasions, la relació figura-fons és ambigua (per exemple, el gerro de Rubin).

6. Modelatge i Teoria de l'Aprenentatge Social

6. Anomena i explica quina de les teories treballades es relaciona amb el modelatge.

• La teoria que relaciona el modelatge és la Teoria de l’Aprenentatge Social d’Albert Bandura. Aquesta teoria explica que aprenem observant el comportament dels altres, especialment de les persones que considerem models. El modelatge consisteix a imitar aquests comportaments, sobretot quan veiem que el model rep recompenses o conseqüències positives. Així, no només aprenem fent nosaltres mateixos una acció, sinó també veient com ho fan els altres. Per exemple, un nen pot aprendre a comportar-se bé observant els seus pares o mestres.

7. Estimulació de l'Equilibri

7. Com s'estimula l'equilibri a través de la visió?

8. Cons i Bastons: Diferències en la Visió

8. Quina és la diferència entre els cons i els bastons?

• Els cons: Són responsables de la visió del color i de la visió diürna (els de la visió de dia).

• Els bastons: S’activen amb la llum tènue i actuen com a receptors de la llum nocturna (els de la visió de nit).

9. Gens i Informació Genètica

9. A quina part del treball genètic es refereix l'enunciat: "posseeix determinada informació genètica que es compleix obligatòriament"?

• Els gens: Són fragments d’ADN que contenen la informació necessària.

10. Identificació d'Imatges: Sinapsi i Neurona

10. Identifica i anomena la imatge.

• Sinapsi: És el punt de connexió on una neurona transmet informació a una altra.

• Neurona: Cèl·lules conductores del sistema nerviós.

11. Olfacte i Gust: Sentits Col·laboradors

11. Què tenen en comú l'olfacte i el gust?

Els nostres sentits no funcionen de manera aïllada, sinó que col·laboren entre ells. Això passa especialment amb l’olfacte i el gust, que treballen conjuntament per ajudar-nos a percebre els sabors dels aliments.

12. Neurotransmissors en la Sinapsi

12. Les substàncies químiques que s'alliberen en la sinapsi s'anomenen... Neurotransmissors.

13. Definició de Neurotransmissors

13. Què són els neurotransmissors?

Són les substàncies químiques que s’alliberen en la sinapsi.

14. Sensació vs. Percepció

14. Quina diferència hi ha entre la sensació i la percepció?

Sensació: És una impressió que es produeix en el cervell per l’excitació originada en un receptor sensorial, a causa d’un estímul que es rep.

Percepció: És la possibilitat d'organitzar els estímuls i de diferenciar uns objectes dels altres.

15. Tipus de Sensacions i Exemples

15. A continuació, digues a quin tipus de sensació pertany cada exemple: exteroceptives, interoceptives, propioceptives.

• Sensacions exteroceptives: Provenen de l’exterior, ens informen de fets que ocorren al nostre entorn. Els receptors sensorials es troben als òrgans dels sentits: ulls, oïda, pell, nas i boca. Així rebem sensacions visuals, auditives, tàctils, olfactives i gustatives.

• Sensacions propioceptives: Informen sobre la situació del cos a l’espai, la postura i el moviment. Els receptors d’aquestes sensacions es troben als músculs, als nervis i al sistema vestibular. Aquestes sensacions són: les cinestèsiques (moviment i posició del cos), i les vestibulars (equilibri i estabilitat).

• Sensacions interoceptives: Informen sobre els processos que ocorren dins el nostre cos (poden estar associades als estats emocionals). Els receptors sensorials es localitzen als òrgans interns del cos, les vísceres. Aquestes sensacions són les viscerals: la set, el dolor o la gana.

Part Pràctica:

1. Anàlisi de Casos de Percepció

1. A quin tipus de percepció pertany (Sensació perceptiva i la taula de 20 dies)?

• Recursos addicionals (PDF)

Segon Examen

1. Les Vies Motores: Definició i Tipus

1. Què són les vies motores?

• Les vies motores: Controlen el moviment voluntari i automàtic.

• Via piramidal: Regula els moviments precisos i fins, és a dir, els moviments voluntaris de la mà, dels dits, dels peus, etc., que realitzen els músculs distals.

• Via extrapiramidal: Controla la motricitat automàtica de base i el to muscular de l’infant quan encara no s’ha completat el procés de mielinització piramidal.

2. La Marxa de l'Ós en el Desenvolupament Motriu

2. Què vol dir la marxa de l'ós?

• La marxa de l’ós és una forma de desplaçar-se dels infants en què es mouen recolzant-se amb les mans i els peus, amb els genolls aixecats del terra. És una etapa natural del desenvolupament motriu que ajuda a enfortir els músculs, a millorar la coordinació i a preparar el cos per a la marxa autònoma.

3. Classificació de les Vies Motores

3. Les vies motores són la via piramidal i la via extrapiramidal.

4. Tipus de Moviments: Reflexos, Voluntaris i Automàtics

4. Digues els tipus de moviments:

• Moviments reflexos: Moviments primaris o simples, com els que fa un nounat (reflex de succió, de prensió, etc.), que a mesura que l'infant madura van desapareixent per donar pas als moviments voluntaris.

• Moviments voluntaris: Moviments intencionats que abans d'efectuar-se es representen mentalment, com per exemple, posar-se una cullera a la boca per menjar, pentinar-se, etc. El seu control depèn de la maduració del còrtex i del sistema piramidal.

• Moviments automàtics: Moviments voluntaris que, atès que es repeteixen moltes vegades, s'automatitzen i no requereixen ser representats mentalment per executar-los. Aquests moviments són, per exemple, caminar, nedar, escriure, etc.

5. Via Piramidal i Còrtex Cerebral

5. Relaciona la via piramidal amb el còrtex cerebral.

• La via piramidal surt del còrtex cerebral i controla els moviments voluntaris i precisos.

6. Els Quatre Lòbuls Cerebrals

6. El cervell es divideix en 4 lòbuls:

Frontal, parietal, occipital i temporal.

7. Definició de To Muscular

7. Defineix el to muscular.

El to muscular és el grau de tensió o relaxació que presenten els músculs en repòs.

8. Lleis del Desenvolupament Motor

8. Anomena i explica les lleis del desenvolupament motor: llei cefalocaudal, llei proximodistal i llei de flexors i extensors.

• Llei cefalocaudal: El desenvolupament motor va de la part superior del cos a la inferior. Per tant, el nen controla abans els moviments del cap que els moviments dels peus.

• Llei proximodistal: El control motor es produeix des de la part més pròxima a l’eix central del cos fins a la part més allunyada. Per tant, el nen controla abans el moviment dels braços que el moviment de les mans, i el moviment de les mans abans que el dels dits.

• Llei de flexors i extensors: En l’evolució del procés del desenvolupament motor, primer es dominen els músculs flexors (agafar, prendre, aferrar o flexionar). Després, els extensors (operacions de deixar anar o estirar). Per tant, la capacitat de l’infant d’agafar un objecte és anterior a la de deixar-lo anar.

9. Prioritat en el Control de Flexors i Extensors

9. Flexors i extensors: s'aprèn abans a agafar que a soltar.

10. Cos Callós i Coordinació Motora

10. Quina relació té el cos callós amb els moviments homolaterals i contralaterals, i amb el desenvolupament motor?

El cos callós és una estructura del cervell que connecta els dos hemisferis cerebrals i permet la comunicació entre ells. Aquesta connexió és clau per coordinar els moviments contralaterals, que són aquells en què un costat del cervell controla el costat oposat del cos. Durant el desenvolupament, això facilita que els nens puguin fer moviments dissociats (moviments independents entre braços i cames). Si el cos callós no està ben desenvolupat o estimulat, es poden fer només moviments homolaterals (els dos costats del cos es mouen igual) i això pot dificultar el desenvolupament de la lateralitat (diferenciar entre dreta i esquerra, preferència manual, etc.). Per això, el cos callós té una relació directa amb la coordinació motora i el control lateral del moviment.

11. Anàlisi de Dibuixos de Desenvolupament Motriu

11. Observa els dibuixos següents (cargols, gateig, etc.) i indica l'edat, la manera de fer-ho i les característiques.

• Recursos addicionals (PDF)

12. Anàlisi d'Imatges de Reflexos Primitius

12. Observa les imatges dels tipus de reflexos (primitiu, Moro, badall, etc.) i, per a cada un, indica l'edat en què es desenvolupa i quan desapareix. Per exemple, el reflex de girar el cap quan se li toca la galta i gira cap a la direcció de la mà.

• Recursos addicionals (PDF 1)

• Recursos addicionals (PDF 2)

13. Cas Pràctic: Reflex de Prensión Palmar

13. Cas: Laura, quan l'agafen del coll, s'agafa als cabells i no sap soltar-los (reflex de prensió).

Cas:

Quan algú col·loca Laura en posició vertical, recolzada contra el pit —com quan es vol ajudar a expulsar els gasos—, ella agafa fortament els cabells de la persona que la sosté i no sap com deixar-los anar. Aquest comportament es correspon amb el reflex de prensió palmar, un reflex primitiu present en els nadons que es manifesta com una resposta automàtica a l'estimulació del palmell de la mà.

14. Pinça Superior vs. Pinça Fina

14. Quina diferència hi ha entre la pinça superior i la pinça fina?

Cap, perquè és la mateixa.

15. Cas Pràctic: Ritme de Desenvolupament Individual

15. En Jan no sap com cordar-se les sabates i sembla que tots els infants de 2 anys ja ho feien. Què li diries?

Li diria que cada infant té el seu propi ritme de desenvolupament, i que no passa res si encara no sap cordar-se les sabates. A l’edat de 2 anys, molts nens encara no tenen prou coordinació motora fina per fer-ho sols. És important animar-lo, acompanyar-lo amb paciència i donar-li oportunitats per practicar, sense comparar-lo amb els altres. Amb el temps i la pràctica, ho aconseguirà.

16. Cas Pràctic: Gateig Cap Enrere

16. La mare de la Marta està preocupada perquè la seva filla gateja cap enrere. Què li diries?

Resposta: Li diria que és normal, ja que al principi molts nadons comencen a gatejar cap enrere abans de fer-ho cap endavant, sobretot entre els 6 i 10 mesos, que és quan es desenvolupa aquesta etapa.

Tercer Examen

1. Definició de Memòria

1. Defineix què és la memòria.

• La memòria és un procés cognitiu format per diversos i complexos sistemes que ens permet adquirir o registrar la informació, emmagatzemar-la i recuperar-la o recordar-la.

2. Procés de la Memòria: Registre, Emmagatzematge i Recuperació

2. El procés en el qual s'ha de processar la memòria és:

• Registre o codificació: És el procés pel qual s’adquireixen o introdueixen noves dades a la nostra memòria, i suposa que les dades que entren es codifiquen i arriben als magatzems de la memòria.

• Emmagatzematge o consolidació del record: Es reté la informació a la memòria; les persones solem emprar la repetició, l'ordenació dels conceptes o l’agrupació d’aquests conceptes en categories per fer-ho.

• Recuperació o evocació de la informació adquirida i emmagatzemada: És un procés que s’efectua a través de dos procediments:

  • Record: Habilitat per evocar fets, esdeveniments i situacions del passat; pot sobrevenir de forma involuntària o voluntària.

  • Reconeixement: Suposa distingir una persona o un objecte de la resta, implica identificar-ne les característiques.

3. Tipus de Memòria: Sensorial, Curt i Llarg Termini

3. Tipus de memòria (curt termini i llarg termini, etc.):

• Memòria sensorial: Registra la informació durant un temps molt breu (1 segon) i per mantenir-la és necessari que passi a altres nivells.

• Memòria a curt termini: Permet emmagatzemar la informació durant un temps breu i requereix de la repetició per poder ser retinguda; la seva capacitat és limitada (es poden recordar pocs elements).

• Memòria a llarg termini: Implica emmagatzemar records viscuts, experiències, imatges, conceptes, coneixements... La seva capacitat és il·limitada i es pot recordar tota la vida si es disposa dels canals adequats per emmagatzemar-la i recuperar-la.

4. Mecanismes de Recuperació de la Memòria

4. Recuperació de la memòria: (Record i reconeixement).

5. Raonament Inductiu i Deductiu en Infants

5. Tipus de raonament que els nens no tenen assolits (raonament deductiu i inductiu). Explica'ls.

• Raonament inductiu: A partir de casos particulars, s'arriba a una conclusió general.

• Raonament deductiu: Partint d’una premissa general, s'extrauen casos particulars.